Des de la Plataforma per una Fiscal Justa demanem als partits polítics de Catalunya que prioritzin les necessitats socials i econòmiques del país i treballin per establir un consens que eviti la pròrroga pressupostària que comporta la renúncia de 3.100 milions d’euros que són imprescindibles per ampliar l’escut social català i reforçar el teixit productiu.
El context politicoeconòmic de Catalunya està marcat per la incertesa. D’una banda es registra un augment de preus com no s’havia viscut en molts anys, vorejant el 10 % interanual. A més, els tipus d’interès tenen una clara tendència a l’alça (l’Euribor que està ja en el 2,6 %), complicant el pagament del deute de les famílies. La incertesa en el context internacional també és elevada a causa de la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica.
Totes aquestes circumstàncies es presenten davant l’impacte de les darreres crisis que no han fet més que augmentar la desigualtat a Catalunya. El 2021, un de cada cinc catalans no arribava a final de mes, mentre que un de cada quatre estava en risc de pobresa o exclusió social. Amb la previsió d’un escenari amb elevada inflació, preus de l’energia desbocats i alts tipus d’interès, previsiblement portarà al límit a moltes economies familiars. Així ens ho diu la caiguda en picat del consum (BdE previsió del 1,6 pel 2022 pel 6 % en taxa interanual pel 2021).
Mentre, els beneficis extraordinaris de les empreses suposen un greuge que no és tan sols ineficaç socialment, sinó ineficient en el plànol econòmic perquè contrau la demanda i aprofundeix el risc d’estanflació (inflació amb creixement negatiu).
Davant d’aquest escenari és imprescindible l’actuació decidida del sector públic, tant des de la banda de les despeses com de la fiscalitat, per assegurar un repartiment just dels costos de la crisi. El fet de no disposar del principal instrument financer com són els pressupostos condiciona enormement la capacitat del Govern per donar resposta a aquests reptes.
La no aprovació de pressupostos per al 2023 comportarà la renúncia a 3.100 milions d’euros de despesa addicionals respecte del pressupost del 2022. La pròrroga pressupostària impedeix augmentar plantilles, i precaritza així la prestació de serveis públics. A més, impedeix aplicar l’anunciat Pla anticrisi focalitzat en ajuts al lloguer, al transport i a la transició energètica.
Però, a més, cal tenir en compte que aquelles despeses del 2022 que no siguin recurrents per correspondre a programes i actuacions que finalitzaven aquest any, no es podran incorporar per finançar altres iniciatives o necessitats del 2023, agreujant encara més l’escenari de pròrroga pressupostària. Finalment, si no hi ha pressupost tampoc no es poden adoptar mesures fiscals que permetin ajustar els ingressos tributaris amb major justícia fiscal.
Per tant, des de la Plataforma per una Fiscal Justa demanem als partits polítics de Catalunya que treballin de manera prioritària en teixir consensos amplis al voltant d’uns pressupostos que s’ajustin a les necessitats socials i econòmiques que la nostra societat requereix. La situació del país en termes d’inflació, consum, situació financera pimes, necessitats socials, etc., no és la mateixa ara que quan es van fer els pressupostos del 2022. La pròrroga pressupostària comporta a més una renúncia a una ampliació de recursos de 3.100 milions d’euros que són imprescindibles per ampliar l’escut social català i reforçar el teixit productiu.