La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya presentarà en breu un ampli informe sobre el Finançament Educatiu segons el qual existeixen discrepàncies en els comptes de la Generalitat
El Departament de Presidència de la Generalitat, a petició de la Conselleria d’Educació, ha presentat unes xifres sobre despesa pública educativa de l’any 2020, de 8.973 milions d’euros, que elevarien el PIB educatiu català fins a un irreal 4,21%. Però el Departament no aclareix alguns criteris i dades sobre els que vam demanar explicacions des de la Federació d’Educació de CCOO en el Grup de Treball de la Taula Sectorial d’Educació. Creiem que el sistema comptable dissimula una discrepància de més 1.000 milions respecte a les dades publicades pel Ministeri de Educació.
En la reunió del Grup de Treball vam plantejar qüestions com les raons del còmput com a inversió de la Generalitat de quantitats pròpies de l’Administració General de l’Estat, com els 602 milions d’euros de despesa no distribuïda. També, sobre la procedència d’una xifra de 311 milions que denominen “Despesa de l’Estat”,però sobre la qual no existeix cap referència en les estadístiques oficials, encara que CCOO entén que es refereix a la despesa en beques i ajudes a l’estudi que es reparteix entre el Ministeri i la mateixa Generalitat i que en 2020 ha ascendit a 300 milions d’euros (un terç és aportació catalana).
També vam preguntar per què, a l’informe, es considera la despesa de les universitats públiques catalanes com a despesa independent, aliena a la Generalitat, quan en totes les Comunitats forma part de la despesa de l’administració educativa competent. Sobre altres dades, CCOO creu que l’aportació de les administracions locals és una mica superior als 555 milions assignats des del Departament de Presidència; i accepta la resta de quantitats, com els 5.868 milions d’euros assignats a la Generalitat, que en realitat és la inversió en els nivells no universitaris, o la de 1.636 milions dels universitaris, suposant que es corregirien les xifres provisionals publicitades en les estadístiques oficials de despesa pública de l’any 2020 (5859,2 i 1600,1 milions respectivament).
Aquestes consideracions semblen clarament recolzades per la publicació la setmana passada de les estadístiques definitives de despesa pública educativa a Espanya en 2020 que valoren la inversió en 7.913,7 milions d’euros, una xifra que difereix en 1.060 milions de la difosa pel Departament de Presidència. Perquè, a més d’aquestes objeccions de CCOO, es retira de la despesa pública una part del pressupost de les universitats catalanes (els citats 1.636 milions d’euros), procedent d’aportacions privades per part de les famílies com a matrícules i taxes, la qual cosa reforça encara més l’opinió de CCOO que la Generalitat està assignant al PIB educatiu una despesa que no li correspon, canviant deliberadament els conceptes d’homogeneïtzació dels criteris estatals que permetrien fer comparacions homologables entre comunitats autònomes i amb el nostre entorn.
La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya es pregunta per les raons de l’actuació en aquest informe, i les interpreta com una barrera davant les denúncies d’incompliment de la Llei d’Educació de Catalunya, formulades des de CCOO i altres organitzacions de la comunitat educativa. Creiem que s’intenta demostrar una aproximació a la inversió del 6% del PIB compromesa en la seva Disposició Final 2a, però clarament incomplerta pels successius Governs catalans. El Departament d’Educació hauria d’aprofitar aquest moment per parlar del finançament educatiu, ja que s’estan elaborant els pressupostos del 2023, en comptes de presentar unes dades poc rigoroses.
En relació directa amb aquest incompliment de la Llei, per demostrar la insuficiència gairebé històrica de la inversió en educació a Catalunya i la seva negativa evolució en relació amb les mitjanes estatals i internacionals i per a valorar les últimes dades, CCOO presentarà aviat un ampli informe sobre el finançament educatiu a Catalunya, on es detallen i s’amplien les dades que exposem aquí. L’informe també aborda aspectes generals com la proporció del PIB per a educació, el pes de la despesa educativa en el conjunt de despesa pública catalana, els ensenyaments no universitaris amb especial deteniment en els centres públics i els concertats, la despesa universitària, la inversió per estudiant en diferents ensenyaments, el paper de les corporacions locals catalanes o la comparació amb els països de la Unió Europea.