L’entossudiment de la patronal de premsa diària dificulta aconseguir un acord en el conveni col·lectiu estatal

L’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) proposa un increment salarial de l’1% només a una part de les plantilles, des de la signatura del conveni i sense cobrar els endarreriments des de gener de 2021.

En un moment en el qual han nascut noves capçaleres de premsa, quan els murs de pagament creixen en lectors i ingressos i quan fins i tot alguns grans grups de comunicació reparteixen dividends, la patronal de premsa espanyola pretén que bona part dels treballadors i treballadores de la premsa diària escrita i digital no tinguin una pujada salarial justa i suficient. Després de més de vuit mesos de negociació del VII Conveni Col·lectiu Estatal del Sector de Premsa Diària, la patronal Associació de Mitjans d’Informació (AMI) ha plantejat una oferta que els sindicats rebutgen categòricament: un increment de l’1% del salari a redactors, redactores i personal d’aquest grup en altres departaments per a enguany, i cap pujada per a redactors cap, caps de servei o de departament i caps de secció.

A més, en contra del que s’ha acordat sempre en els convenis anteriors, la patronal proposa que aquest increment es cobri a partir del dia en què se signi el conveni, sense recuperar els endarreriments corresponents al temps transcorregut des de l’1 de gener de 2022, quan va expirar el conveni actual.

Accions de protesta

Els representants de Comissions Obreres (FSC-CCOO), Unió General de Treballadors (FeSMC-UGT) i Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), les tres organitzacions que negocien aquest conveni, consideren que aquesta proposta de la patronal és una autèntica provocació que dificulta enormement les possibilitats d’aconseguir un acord. Malgrat això, continuen negociant i han respost a la AMI que, si persisteix en la seva actitud, convocaran accions de protesta en el sector, sense descartar la vaga.

Des que es van iniciar les negociacions, al gener, només hi ha hagut sis reunions per motius atribuïbles exclusivament a la AMI. La representació sindical, conscient de les dificultats econòmiques per les quals travessen les empreses, va plantejar al gener una plataforma moderada per al nou conveni. Malgrat l’elevada inflació i la pujada de l’Índex de Preus al Consum (IPC) que s’ha registrat des de llavors, ha mantingut les mateixes peticions per a negociar.

Enfront d’aquesta proposta, que aquestes organitzacions sindicals continuen negociant amb la voluntat d’assolir un acord satisfactori per a les dues parts, la patronal planteja ara l’1% d’increment salarial amb les exclusions citades i sense recuperar els endarreriments, malgrat tractar-se d’un sector en el qual bona part de les plantilles treballen més hores de les que corresponen i no les cobren.

La patronal, a més, es nega a pagar els diumenges treballats des del primer, en comptes de fer-ho des del dotzè com fins ara; rebutja vincular els salaris a l’IPC, no accepta cap altra millora i, per si no n’hi hagués prou, ni tan sols diu si la pujada de l’1% seria també per a l’any pròxim o més. Amb l’argument que la situació econòmica actual és difícil, com en tots els sectors, amb la seva proposta pretén que els i les treballadores del sector siguin els que paguin una altra vegada les conseqüències de la crisi.

L’única cosa que ha acceptat la patronal, després de molts anys d’exigència per part de les organitzacions sindicals, és eliminar la figura de l’auxiliar de redacció. Però es nega a eliminar també la figura de l’ajudant de redacció com reclamen els sindicats, i proposa que, a més del període de prova, en aquest grup caldrà romandre tres anys per a accedir al de redactor B. Així, les empreses podran tenir a professionals durant trenta-sis mesos amb un sou que ara és de 18.902 euros a l’any, però fan el mateix treball que els qui cobren 4.000 mil euros més.

Els representants de CCOO, UGT i FeSP continuaran negociant amb la millor voluntat i bona fe, perquè la seva intenció és aconseguir un acord. Per això, fan una crida a la patronal AMI perquè rectifiqui, assumeixi que les conseqüències de les dificultats econòmiques no poden recaure amb més intensitat sobre les seves plantilles, no dilati més les negociacions i no obligui els sindicats a convocar mesures de protesta que cap de les dues parts vol.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 d’octubre de 2022