Comunicat de l’Agrupació de presons de CCOO de Catalunya
Ahir, dimarts 23 de novembre, un intern del C.P. Quatre Camins ha arrancat d’una mossegada una part del polze de la mà d’un company, dit que sembla que pot perdre i que és absolutament fonamental per portar una vida normal.
El dilluns 22 de novembre, tres treballadors del mòdul residencial 2 del C.P. Brians 2 van ser agredits per un intern amb antecedents psiquiàtrics que s’havia parapetat en la seva cel·la armat amb dos pals esmolats. Un treballador i una treballadora van acabar sent atesos en la mútua de treball a conseqüència de l’actuació brutal de l’intern.
CCOO estem fent ara mateix una actuació en la conselleria de Justícia per a parlar amb la consellera i protestar pel creixement desorbitat en les agressions a treballadors/as penitenciaris/as.
CCOO vam exposar el creixement desorbitat del nombre d’agressions des de 2016 en el nostre informe de 2021 sobre les agressions en el sistema penitenciari català publicat el passat 15 de setembre: https://agrupaciopresons.ccoo.cat/informe-de-ccoo-les-agressions-al-sistema-penitenciari-catala/
El seu augment any rere any ha estat sostingut, sense que cap factor extern, la pandèmia inclosa, hagi aconseguit frenar-lo o simplement minorar-lo.
No obstant això l’any 2021 no sols ha superat en agressions a qualsevol altre anterior, sinó que ha evidenciat un salt qualitatiu molt important. A l’agressió amb característiques sexuals a una treballadora del C.P. Quatre Camins del passat 5 de juliol, que va provocar la dimissió de l’anterior secretari de mesures penals, Amand Calderó, la brutal agressió el passat 31 d’octubre a un company del C.P. Ponent, que li va provocar una severa fractura en la cara amb perill de perdre la visió d’un ull, s’uneix ara a l’agressió dels dilluns, amb un treballador i una treballadora que van acabar atesos en la mútua de treball i el company que sembla que pot perdre el polze de la seva mà per una mossegada.
Totes elles evidencien que el perill major no és únicament l’increment d’agressions sense fre i any a any, sinó la creixent gravetat, violència i brutalitat d’aquestes.
Falta personal, i del que està disponible, la mitjana d’edat supera els 50 anys. En la majoria de centres els majors de 50 anys suposen el 85% de la plantilla, inclòs en interior i en contacte directe amb els interns, la meitat tenen 55 anys o més, i hi ha sexagenaris prestant servei en els mòduls més conflictius on cal actuar, es tingui l’edat que es tingui, com a bombers d’empresa o equips d’intervenció amb equipament similar a la dels mossos de la BRIMO.
La consellera actual va prendre possessió el 26 de maig passat, despertant àmplies esperances de canvi que la dimissió de l’anterior secretari de mesures penals va alimentar. Sis mesos després, després de diversos canvis, nomenaments i relleus, no s’ha pres encara CAP mesura, ni normativa, ni programa, que tingui com a objectiu com mínim frenar l’escalada contínua que porta ja cinc anys produint-se. Tot són estudis i promeses de futur. Mentrestant, els treballadors i treballadores penitenciàries catalanes sofreixen més agressions que mai i més violentes.
Així no es pot continuar.