Fa un parell de setmanes va sortir el nou informe de l’Observatori Català de la Joventut d’acord amb l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2021. Podem analitzar els resultats amb cert optimisme, tot i que encara hi ha molta feina per fer i estem lluny de posar fi a la precarietat juvenil.
L’informe ens mostra com en el darrer trimestre s’han recuperat els llocs de feina previs a la pandèmia, notícia que celebrem, però al mateix temps hem de lamentar un empitjorament de les condicions de treball. Entre 2019 i 2020 es va destruir l’11,9% d’ocupació jove, i entre el 3r trimestre de 2020 i el del 2021 aquesta ha crescut un 11,8%. Aquesta és una recuperació considerable, però cal contemplar que fins a febrer de 2022 encara hi haurà treballadors en ERTO que no comptabilitzen com atur. La recuperació de l’ocupació juvenil ha anat acompanyada d’un creixement de la temporalitat d’un 8,8%, el que agreuja una situació que ja era greu: actualment el 53,5% de les persones joves assalariades treballen amb un contracte de feina temporal.
Tot i aquesta recuperació dels llocs de feina la taxa d’emancipació continua sent de les més baixes dels nostres temps, només el 15,5% de les joves d’entre 16 i 29 anys viuen emancipades dels seus pares. Aquesta problemàtica prové de la dificultat de mantenir una feina estable, l’augment del cost de l’habitatge i l’augment exagerat del cost de vida, com per exemple la llum, amb un IPC que no s’ajusta als salaris.
El problema de l’atur juvenil podria ser més greu del que sembla. Des de 2014 s’ha estabilitzat la taxa d’activitat en persones joves (persones que busquen feina o treballen) al voltant del 60%, mentre que l’any 2011 era d’un 68%. Això podria indicar que molta gent avui segueix estudiant a causa de la falta d’oportunitats en el mercat de treball. De fet, en el darrer any la proporció de joves que estudien ha augmentat del 39,9% al 44,1%. Això ens pot indicar que part de la reducció de l’atur en el darrer any ha estat pel retorn a la formació.
Aquesta situació és pràcticament obligada per unes empreses excessivament exigents i classistes, que ens exigeixen mil títols universitaris i dècades de experiència en comptes de dedicar-se a formar-nos en els centres de treball. Això es demostra en què actualment les persones sense estudis tenen el doble d’atur que les persones amb educació postobligatòria i agreuja la desigualtat cap a les persones que neixen a famílies en risc d’exclusió social, que sovint tenen carències materials que els impedeixen seguir la seva formació acadèmica. Sense possibilitat d’estudiar i en un mercat de treball hostil, seran carn de canó de les empreses de treball temporal i d’altres que les usaran com a mà d’obra barata, impedint que surtin de la roda de precarietat.
Una altra problemàtica que afecta les joves i que ens deixa desemparades és que moltes no rebem subsidis quan quedem excloses del mercat laboral. La nostra dificultat per arribar a l’any de cotització a la Seguretat Social, degut a la temporalitat endèmica, fa que no tinguem accés a la prestació d’atur. Dels joves aturats només el 10% rep algun tipus de prestació econòmica mentre que el 40% dels aturats de més de 30 anys si en perceben.
Una notícia a celebrar és que s’ha reduït la desigualtat en l’atur entre persones migrades “nacionals: el passat trimestre mostrava dades alarmants d’un 7% de diferència i que ara s’ha reduït a un 2%. El mateix ha passat amb la diferència d’atur per gènere, ja que mentre es va disparar el trimestre passat ara no és tan significativa, amb una diferència de dècimes. Entenem que tot i aquestes millores cal seguir avançant per tal que ningú sigui discriminat en el mercat de treball per la seva edat, gènere, origen, classe social o orientació sexual.
Així aquest informe ens deixa un sabor agredolç. S’ha reduït l’atur juvenil i la desigualtat entre col·lectius socials, però també ha crescut la temporalitat i ha empitjorat la taxa d’emancipació. Per tot això des d’Acció Jove reafirmem el nostre compromís de lluitar contra la temporalitat i la precarietat laboral així com acabar amb tota mena de discriminació tant en el món del treball com fora d’aquest. Com a joves de classe treballadora volem i exigim poder construir un projecte de vida digna. I tot això no passa només derogant la reforma laboral, sinó que volem en definitiva disputar els salaris i les condicions de vida.