Fa un parell de setmanes es va publicar el darrer informe de l’Observatori Català de la Joventut sobre la situació laboral del jovent a partir de les darreres dades de l’enquesta de població activa. En un context com l’actual, en què encara arrosseguem les conseqüències de la darrera crisi econòmica i ens trobem immerses en una nova sense precedents, des d’Acció Jove creiem crucial posar sobre la taula les dades presentades per poder cercar respostes i solucions a la precarietat juvenil.
Tot i la millora de les dades respecte al passat trimestre, aquestes continuen sent desoladores per a la joventut. La taxa d’activitat i d’ocupació juvenil han crescut i l’atur ha caigut, però continua consolidant-se la desigualtat de gènere en aquest últim – sent l’atur de les dones joves quatre punts superior al dels homes-, la cobertura per desocupació és molt baixa – fruit de les feines precàries que dificulten arribar al mínim de cotització per a la prestació- i la taxa d’emancipació ha arribat a un mínim històric, amb el 16,3%.
Segons l’Observatori Català de la Joventut, les persones joves que treballen representen el 46,3% del total de joves. Amb la suma de les joves en atur, la proporció dels joves laboralment actius constitueix el 60,8%. Ens trobem que, a més, el 32,6% de les joves són estudiants inactius i que, només el 6,6% de les joves es troben en situació d’inactivitat i no estudien. Amb aquestes dades es dibuixa un esbós de la realitat laboral del jovent: davant les dificultats per trobar feina estable i ben remunerada, moltes joves supleixen aquesta manca mitjançant els estudis superiors. Al contrari del que és presentat pel discurs dominant de l’opinió pública, el jovent no ocupat no es troba en situació d’inactivitat total – constituint aquests una minoria de la totalitat dels joves d’entre 16 i 29 anys.
Els números que representen la taxa d’activitat ens mostren com les crisis econòmiques de la darrera dècada han estat absorbides per part del col·lectiu jove, un dels que més s’ha vist afectat: el 2011, la taxa se situava en el 67,7% i només durant aquest darrer semestre s’ha arribat a uns números similars, amb 65,5%, venint d’una tendència al voltant del 58%. S’ha trigat quasi una dècada a arribar a aquests números, que alhora continuen sent inestables per la incertesa socioeconòmica actual.
Quan s’analitzen els números del darrer trimestre no es pot fer sense contraposar-los al context socioeconòmic que vam afrontar durant l’any 2020 per la pandèmia de la COVID-19 i el confinament del març al maig: la taxa d’ocupació ha millorat, situant-se al 52,2%, uns números similars al darrer trimestre de 2019. Cal recordar que les polítiques aplicades per fer front a la pandèmia van suposar la suspensió de molts contractes temporals o el tancament temporal d’empreses i que, per tant, va tenir un impacte directe en el jovent que protagonitza aquest tipus de feines. Els números anteriors a la Gran Recessió de 2008, però, encara eren superiors a l’actual: 66,4%, gairebé 15 punts percentuals per sobre de l’actual.
Aquests números ens fan una primera impressió de quina és la realitat laboral del jovent, però quins són el tipus de contractes que se’ns ofereix i com aquests marquen la nostra forma de relacionar-nos amb el món del treball? L’informe presenta com la contractació temporal continua afectant molt més a les persones joves que a les més grans: el 47,2% de les joves tenen un contracte temporal, en comparació al 15,4% de la temporalitat dels assalariats de més de 29 anys. Des de la crisi de 2008, la temporalitat s’ha anat consolidant com a la forma predominant de contractació juvenil, fet que alhora dificulta la nostra emancipació.
No només el tipus de contractació marca la relació del jovent amb el mercat del treball, sinó també el sector d’activitat. Actualment, continuen sent els serveis el sector que acumula el volum més important de la força laboral juvenil a Catalunya (81,1% del jovent en forma part), en contra de la indústria (14,6%) i la construcció (4,4%). Paral·lelament, els serveis han estat el que més ha vist destruïda l’ocupació juvenil durant la pandèmia, mentre la indústria l’ha mantingut i la construcció ha crescut lleugerament. No es poden entendre aquests números sense el pes que ha tingut les mesures de contenció dels contagis en l’hostaleria, el turisme i el comerç.
Les dades sobre l’atur en aquest segon trimestre mostren l’agreujament de les desigualtats dins del col·lectiu jove, ja que, en primer lloc, aquest és superior en les dones (26,1%) respecte als homes (21,8%); en segon lloc, és també superior entre el jovent amb menys estudis (36,9% com a màxim amb estudis obligatoris i 20,1% amb estudis postobligatoris) i, en tercer lloc, la població estrangera té una taxa del 30,6% en comparació als nacionalitzats espanyols, amb el 22,3%. D’aquesta forma, podem percebre com el gènere, la classe i l’origen marquen profundament les nostres condicions de vida.
Amb aquestes dades sobre la taula, des d’Acció Jove traslladem preocupació sobre les condicions de vida del jovent i la consolidació de la precarietat com a tret característic de ser jove. La normalització d’aquesta, conjuntament amb la vulneració de drets laborals i les pràctiques d’explotació que moltes empreses exerceixen, dificulten la construcció de vides dignes més. Alhora, és important no posar només el focus en el mercat del treball, sinó també a la resta de factors que tenen influència en la dificultat per emancipar-nos, com és el cas dels alts preus del lloguer que ens condemnen a dedicar més del 30% del sou en ell o a compartir pis.
És per això que és d’extrema urgència la derogació de la reforma laboral i la millora de les condicions de treball de la classe treballadora i, alhora, la defensa dels serveis públics com la sanitat i l’educació i drets socials com l’accés a l’habitatge. Des d’Acció Jove continuem compromeses per l’impuls d’una agenda social que posi al centre a la classe treballadora i als agents socials que la componen.