Els accidents de treball durant la jornada laboral creixen un 27,40 % durant el primer semestre de l’any, respecte al mateix període de l’any anterior, però en el cas dels mortals l’augment arriba al 38,71 %
Les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat referides a la sinistralitat laboral ocorreguda a Catalunya el primer semestre del 2022 tornen a mostrar la tendència d’increment de la sinistralitat laboral que s’està apreciant els últims mesos a Catalunya. Com ja hem estat denunciant, la reactivació econòmica s’està fent posant en perill la vida i la salut de moltes persones treballadores.
Fins al mes de juny s’han produït a Catalunya un total de 106.359 accidents de treball, cosa que suposa un augment del 15,28 % respecte al mateix període del 2021.
Entre els accidents amb baixa, 52.616 han ocorregut dins de la jornada de treball (increment del 27,40 %) i 8.800 de camí d’anada o tornada de la feina (augment del 23,11 %). Per gravetat i respecte als accidents in itinere s’aprecien increments del 23,11 % en el cas dels lleus, del 18,84 % pels greus, i del 80 % en el cas dels mortals, amb 9 persones mortes, 4 més que el 2021.
També en els accidents produïts durant la jornada laboral, trobem importants creixements, tant en el cas dels lleus (27,43 %), com dels greus (21,37 %) i els mortals (38,71 %), amb un total de 43 persones treballadores que han perdut la vida a la feina durant el primer semestre del 2022, 12 més que al mateix període del 2021.
Aquesta mortalitat laboral s’ha concentrat especialment en els homes, amb 40 treballadors morts i un increment del 42,86 %, i en el sector serveis amb 23 persones mortes i un augment del 35,29 %, tot i que és la construcció el sector que presenta un increment més pronunciat dels accidents de treball mortals durant la jornada (175 %), amb un total d’11 persones mortes. La mortalitat laboral s’ha concentrat també en les persones treballadores amb contracte temporal, amb 12 morts, que suposen un increment del 300 %. En canvi, en el cas de la contractació indefinida l’augment ha estat del 21,74 % (28 accidents mortals).
Segons la tipologia, és preocupant que s’ha doblat la mortalitat relacionada amb patologies no traumàtiques. Considerant conjuntament els accidents mortals in itinere i els produïts dins de la jornada laboral, veiem com la mortalitat laboral mostra un increment del 44 % respecte al 2021.
Aquesta preocupant tendència creixent s’observa també en termes d’incidència. Així, aquest índex que representa la sinistralitat relativa expressada en nombre d’accidents per cada 100.000 persones ocupades mostra, respecte al primer semestre del 2021, un augment del 21,94 % pel conjunt d’accidents de treball produïts durant la jornada, i el major increment es concentra en el cas dels mortals (32,76 %). Si comparem amb el primer semestre del 2019, abans de la pandèmia, això suposa un 38,7 % més d’accidents mortals.
El repunt de la sinistralitat durant la jornada laboral es concentra especialment en les dones, que, tot i patir menys accidents, mostren un increment del 45,42 %, mentre que en el cas dels homes l’increment és del 19,23 %. Una dada que ens parla de nou de la segregació del mercat laboral i que es correspon també amb l’augment més significatiu que mostra el sector serveis (37,89 %), mentre que els increments en la resta de sectors han estat del 2, 39 % en l’agricultura, del 10,49 % en la indústria i del 10,88 % en la construcció.
També en funció de la gravetat dels accidents s’observen augments sensiblement més significatius en els contractes temporals, i destaquen especialment els mortals, on l’increment se situa en el 11,31 % per la contractació indefinida i en el 329,46 % per la temporal.
Per tant, veiem com la sinistralitat laboral també té a veure amb les característiques de l’ocupació que es crea. Tenir contracte temporal continua sent un incrementador del nivell de risc al qual s’exposen les persones treballadores i que afecta els nivells de protecció de la seva vida i salut.
Es continuen produint accidents per causes fàcilment detectables i prevenibles que mostren el deteriorament de la seguretat i la prevenció a les empreses. Aquestes xifres són, per tant, l’indicador d’un sistema preventiu esgotat que no està protegint bé el dret fonamental a la salut. El sistema es caracteritza per un alt ús dels serveis de prevenció externs, fet que es vincula amb una menor prevenció interna a l’empresa, i que permet els incompliments empresarials. És necessari que el Govern espanyol i de Catalunya ampliïn les competències i els recursos humans i materials de la Inspecció de Treball i que aquesta i la Fiscalia actuïn de manera contundent i vigilant. També cal millorar el control de qualitat sobre els serveis de prevenció, i invertir més en els òrgans tècnics de les administracions, com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. Per últim, exigim a les empreses catalanes compromís absolut amb la vida i la salut de les persones treballadores.