70 centres educatius perden la catalogació de màxima complexitat per al curs 21-22. En tindran aquesta consideració, per primera vegada, 43 centres
Des de CCOO qüestionen la conveniència de fer aquesta requalificació de tanta transcendència per quatre motius: el moment en què es realitza; els criteris en què es basa aquesta decisió; la data de les dades que s’han fet servir (del curs 18-19) i la forma de notificar-ho, sense comunicació prèvia i sense interlocució amb els centres afectats.
CCOO ha realitzat una consulta als centres i en el 100% de les respostes rebudes, les direccions mostren el seu total desacord respecte a una decisió tan transcendent què es realitza en aquest moments de crisi sanitària i social. Si s’aplica la nova catalogació, farà absolutament impossible que aquests centres puguin comptar amb els recursos necessaris per fer-hi front, tal com indica un informe del Síndic de greuges de maig de 2020. Especialment greu són alguns casos en què s’ha baixat la classificació des de màxima a estàndard, disminuint de cop tres graus de complexitat. Com es pot considerar que un centre ha perdut tanta complexitat respecte al 2017, últim any en què es va fer l’anterior revisió?
L’actualització en la classificació de centres segons la seva complexitat respon a un estudi realitzat per la Universitat de València amb dades del curs 18-19. L’estudi en què es basa la reclassificació aplica els següents criteris per al càlcul de la complexitat: nivell d’instrucció de pares i mares, nivell d’ocupació de pares i mares, nivell d’immigració del centre i alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i de nova incorporació. Són ítems que impliquen a les famílies de l’alumnat i, per tant, és un despropòsit que no es contempli la incidència de la pandèmia en aquestes famílies, que ha fet augmentar la precarietat en els entorns d’aquests centres educatius.
La reclassificació ha fet que 43 centres siguin considerats per primera vegada centres de màxima complexitat, però denunciem que la nova catalogació implica una redistribució dels recursos, on s’evidencia que no es produeix un increment d’inversió educativa, sinó només un repartiment diferent. No hi estem d’acord i reivindiquem una aposta ferma en la inversió educativa, que doti de més recursos als centres, sense que això suposi restar a uns centres el que incorpora a d’altres.
Els centres afectats pel canvi de tipologia veuen les conseqüències directes de la pèrdua de la tipologia de CMC: menys dotació de plantilla (segons les dimensions dels centres suposa una pèrdua que va des de mitja dotació a més de 5 docents), augment de ràtios, disminució de l’assignació econòmica; i participació incerta en el Pla de millora d’oportunitats educatives (PMOE) que es va establir amb l’objectiu de pal·liar els efectes desfavorables que la pandèmia va ocasionar i que anava destinat als centres amb més complexitat, derivada de les condicions socioeconòmiques del seu alumnat. Aquest Pla es va projectar per al curs 20-21 amb voluntat de tenir continuïtat en els tres cursos següents. Ara, els centres afectats, que van rebre aquesta important i molt ben valorada ajuda, desconeixen si continuaran participant en el programa.
Si fem un anàlisi per territoris, [ gràfic a https://educaccio.cat/2021/publica/no-a-la-recatalogacio-dels-centres-de-maxima-complexitat-en-temps-de-pandemia/] els més afectats són el Baix Llobregat, el Consorci Educatiu de Barcelona i Girona, ja que perden, respectivament, 14,12 i 12 centres la classificació de CMC. Paral·lament, tant al Baix Llobregat com al CEB només 1 centre nou serà considerat CMC i a Girona seran 7 els que rebran la nova consideració.
Catalunya central és la demarcació que manté la classificació dels centres CMC, afegint 1 de nou. Al Vallès Occidental, 5 centres perden la catalogació de CMC i, en canvi, 12 la incorporen. A Tarragona, 6 deixen de ser CMC i 10 la incorporen. A Lleida, 9 perden aquesta tipologia i la tindran 6. A Barcelona comarques, 6 deixen de ser-ho i la incoporen 2 centres. Al Maresme-Vallés Oriental, 5 la perden i només 1 l’incorpora. Finalment, a Terres de l’Ebre, 1 centre perd la categoria i 2 l’afegeixen.
CCOO denuncia que la pèrdua de la condició de CMC per aquestes centres suposarà una pèrdua de recursos que anirà en detriment d’una atenció educativa de qualitat a l’alumnat, però també volem l’empitjorament de les condicions de treball del personal educatiu i els inconvenients i afectacions professionals que poden patir: no poder al·legar una comissió de serveis per haver treballat en un CMC durant 4 anys si aquest deixa de tenir aquesta classificació per al curs 21-22, tot i haver tingut la consideració de CMC els 4 cursos anteriors o que al personal docent dels centres que perden la categoria els deixi de comptar com a mèrits el temps treballat en aquesta tipologia de centres.