La Federació de Serveis de CCOO no signa el conveni col·lectiu interprovincial d’Hostaleria de Catalunya

Després de nou mesos intensos de negociació que s’ha desenvolupat en un context de recuperació del sector hoteler i de la restauració en paràmetres com ara facturació, pernoctacions, visitants, ocupació i pujada de preus, les les condicions de treball no es recuperen al mateix ritme.

Des de CCOO hem fet un procés de debat intern i els motius per no sumar-nos a l’acord són molts i de molt de pes:

– La negativa patronal a millorar la retribució de les cambreres de pisos de Girona i Tarragona.

– L’absència d’algun tipus de clàusula de revisió salarial durant la vigència del conveni o al final del període de vigència, tenint en compte que, a més, no hi va haver increment salarial a l’any 2020 i 2021.

– L’ampliació del contracte eventual de 6 a 12 mesos sense cap justificació i cap contraprestació per a les persones treballadores en el marc del conveni.

– La negativa a garantir un període mínim d¡activitat i de jornada de treball en els contractes fixos discontinus.

– No hi ha una  de manera clara per posar límits a les externalitzacions de serveis.

– No reduir jornada, no millorar les llicències retribuïdes ni millorar la conciliació de la vida laboral i familiar.

– No apostar per la formació i professionalització del sector.

– Ampliar la mobilitat funcional més enllà del que ja regula l’Acord Marc Estatal de l’Hostaleria.

Si bé és cert que hi ha qüestions de la nostra plataforma que s’han assumit, com incloure les empreses de repartiment de menjar i beguda fora de l’establiment a través de plataformes digitals i regular el nivell retributiu dels repartidors/es; així com el dret a accedir a la jubilació parcial de les persones treballadores; és obvi que són moltes les qüestions que s’han quedat en proposta i la patronal no les ha volgut assumir com a millora. En opinió de CCOO, era moment per avançar i dignificar condicions, i el text final de l’acord queda molt lluny d’aquest propòsit.