Fa un mes, l’Observatori Català de la Joventut va publicar el darrer informe sobre la situació laboral del jovent a partir de les dades de l’Enquesta de població activa (EPA) del quart trimestre del 2021. Les dades estan marcades per la recuperació econòmica que estem vivint després de la crisi sanitària de la COVID-19 i continuen amb una tendència progressiva, en la mateixa línia que les dades del tercer trimestre de l’any.
La situació, però, continua sense ser idíl·lica per al jovent treballador. Tot i que la taxa de població juvenil ocupada ha augmentat en 3,3 punts percentuals respecte de l’any 2020 (es troba actualment en el 46,6 %), i que la contractació juvenil també ha crescut en un 30,7 %, és de crucial importància remarcar que és per l’impacte que va tenir la destrucció d’ocupació arran de la crisi de la COVID-19 de l’any 2020. Les xifres de contractes signats per joves continua sent inferior al 2019.
Dins d’aquest creixement de la contractació juvenil i de la taxa d’ocupació, però, també es troba el tipus de contractació i les condicions de treball que predominen entre la joventut. El contracte més signat entre els joves d’entre 16 i 29 anys continua sent el temporal (el 43,2 % dels contractes formalitzats a Catalunya són de joves, molt superior al que hauria de ser pel nostre pes en l’ocupació). Durant aquest darrer trimestre s’ha reduït la temporalitat, però és degut, sobretot, a la fi de la temporada d’estiu i a l’inici del curs escolar (tenint en compte que el pes de destrucció d’ocupació ha estat més marcat en els menors de 25 anys).
El jovent, conjuntament amb les dones i la població migrant, va ser un dels sectors més colpejats per la crisi sanitària per la seva hegemonia en els contractes temporals i en feines estacionals, que més van patir les conseqüències de les mesures de restricció social.
La situació de l’atur juvenil continua sent també crítica: el 37,49 % de l’atur català és menor de 29 anys. Tot i que aquest s’ha reduït en un 20,4 % respecte de l’any 2020, la caiguda del sector superior als 30 anys ha estat més intensa (sent d’un 29,7 %). Les mostres de recuperació econòmica també es mostren quan percebem que hi ha 37.900 joves menys a l’atur respecte de l’any anterior, però aquestes xifres continuen sent superiors a les prèvies a la pandèmia (quan en el cas dels majors de 30 anys, ja és inferior). El jovent, conjuntament amb les dones i la població migrant, va ser un dels sectors més colpejats per la crisi sanitària per la seva hegemonia en els contractes temporals i en feines estacionals, que són les que més van patir les conseqüències de les mesures de restricció social.
Davant d’aquesta situació amb la qual acabem l’any, des d’Acció Jove valorem que la iniciativa dels agents socials i polítics de l’Estat per impulsar la reforma laboral amb l’objectiu de fer reduir aquesta temporalitat endèmica implicarà una profunda millora en les condicions de vida i laborals del jovent durant el proper trimestre. Tot i això, ens preocupa que l’actual crisi provocada per la guerra a Ucraïna i la pujada de la inflació acabi implicant un encariment del cost de la vida que faci insuficient la pujada del salari mínim interprofessional i continuem havent de patir condicions de vida precàries. És per això que des d’Acció Jove continuarem organitzades per impulsar el desenvolupament de polítiques socials per fer front a la pujada dels preus del consum i l’energia, i, sobretot, per frenar aquesta tendència que ens empobreix.