La «generació ni-ni» no existeix… encara!

En els últims mesos, coincidint amb la programació a La Sexta d’un reality show protagonitzat per joves laboralment i acadèmicament inactius, diferents mitjans informatius i d’entreteniment han acabat encunyant l’expressió »generació ni-ni» per referir-se al col•lectiu juvenil que ni estudia ni treballa ni busca ocupació.

Alguns mitjans han arribat a xifrar en un 15% el conjunt de joves espanyols que forma part d’aquesta suposada generació improductiva, apàtica i desorientada, i s’han aventurat fins i tot a definir-la i caracteritzar-la en termes sociològics.

L’Enquesta de Població Activa (EPA), però, ofereix suficients indicadors per realitzar una aproximació realista a la denominada «generació ni-ni». Prenent com a referència l’EPA de l’últim trimestre de 2009, els únics joves que no expliquen la seva situació d’inactivitat són aquells que afirmen que no busquen ocupació perquè creuen que no la trobaran. Aquests addueixen »altres motius» per no treballar. Del total de joves de Catalunya, només un 2.4% dels 16 als 19 i un 8,2% de 20 a 30, es troben en una situació d’inactivitat «volguda» (és a dir: són joves que, en ser preguntats, declaren que ni treballen ni estan buscant ocupació). Per nivells d’estudis, són les persones amb el nivell més baix de formació les que es declaren majoritàriament desanimades. Conforme augmenta el nivell d’estudis, menys presència de persones desanimades trobem.

No obstant això, ¿s’han de considerar «ni-ni» la totalitat dels qui addueixen »altres motius» o dels qui pensen, amb bastant fonament tal i com veiem al quadre, que en aquest moment no trobaran una ocupació encara que la busquin? Probablement no.

No existeix la «generació ni-ni», sinó l’atur i la precarietat, i per tant no es tracta d’un fenomen generacional ampli ni representatiu de la joventut.

Etiquetar la joventut amb expressions carregades de menyspreu constitueix un doble insult. Implica, en primer lloc, fer referència a una realitat que només existeix en la programació de determinades cadenes privades de televisió; més del 92% de la joventut catalana, com a mínim, és activa o té raons objectives per romandre en la inactivitat laboral.

Però, probablement, el major insult radica en el fet que aquesta ficció àmpliament difosa oculta la realitat sociolaboral de la joventut. La criminalització de les víctimes és una manera d’amagar la realitat. Els i les joves estem avui més formats que mai, i, no obstant això, tenim una taxa d’atur que supera el 30%, una taxa de temporalitat del 45% i uns salaris que, fins als 20 anys, no superen la meitat del sou mitjà al nostre país i que fan impossible, per tant, l’emancipació.

Ara, que actualment el fenomen «ni-ni» no sigui rellevant, no vol dir que no pugui arribar a ser-ho. Darrerament, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el d’Educació, amb Mar Serna i Ernest Maragall al capdavant, respectivament, estan aplicant de forma unilateral tota una sèrie de retallades i modificacions que poden deixar a l’estacada molts joves en un futur immediat.

Les persones aturades al quart trimestre de 2009 són majoritàriament homes, joves entre 16 i 30 anys i amb un nivell educatiu baix. L’educació segueix sent un indicador clau i garantia de romandre en el mercat de treball, ja que són les persones amb estudis superiors les menys afectades per l’atur. Aquest grup presenta la taxa més baixa d’atur, concretament un 7,6%.

L’eliminació de programes com les escoles taller, cases d’oficis i tallers ocupacionals o l’eliminació del batxillerat nocturn i algunes línies de diürn són una greu irresponsabilitat. Combatre el fenomen dels «ni-ni» o treballar perquè no esdevingui representatiu, no s’aconsegueix posant dificultats a l’accés als estudis postobligatoris ni deixant desatesos aquells i aquelles joves que pateixen més risc d’exclusió social. Estem parlant dels joves que provenen del fracàs escolar i que no es poden incorporar al mercat laboral per manca de formació, habilitats i experiència; els qui, si no hi posem remei, acabaran fent rellevant el percentatge de joves «ni-ni».

És per això que des d’Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya estem en contra de l’eliminació dels programes d’escoles taller, cases d’oficis i tallers ocupacionals i demanem:

– El compliment de l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil firmat fa escassament 6 mesos, en què s’especificaven les línies d’actuació respecte als programes d’inserció mencionats, amb una dotació pressupostària prevista. Ja està bé que el Govern de Catalunya entengui els acords socials com paper mullat.

– Que el Departament de Treball obri la convocatòria per al proper curs d’escoles taller, cases d’oficis i tallers ocupacionals.

– La reobertura de les línies de batxillerat tancades, tot garantint l’equilibri territorial i la igualtat d’oportunitats.

– Un augment de la inversió en educació fins a un 6% com a mínim, tal com sortia en el Pacte nacional per l’educació.