Avui, 12 d’agost, Dia Mundial de la Joventut
Tot i les condicions de precarietat que s’han instaurat, i sembla que per quedar-se una bona temporada entre la població més jove, la joventut catalana té molt a celebrar. Després d’onze anys, la reducció de la taxa d’atur es consolida i aconsegueix situar-se per sota de la barrera del 20 %.
Cal destacar que la taxa d’activitat juvenil mostra lleus símptomes de recuperació, encara lluny de situar-se als valors previs a la crisi, i segueix una tendència positiva. Cert és que la caiguda de la taxa d’activitat durant el període 2007-2017 va fer que la xifra d’atur juvenil no fos tan elevada com es preveia. A dia d’avui, es dona un augment paral•lel entre la taxa d’activitat i la taxa d’ocupació, disminuint també la taxa d’atur, que és del 19,2 %.
L’ocupació que s’ha generat es situa majoritàriament dins el sector serveis, i és aquí on trobem el 81,9 % dels i les joves ocupades. En aquest sector s’hi concentra bona part de les feines temporals i precàries. Dit això, no sorprendrà que la meitat de la joventut treballadora tingui un contracte temporal (el 50,4 %), però sí sorprèn quan comparem aquesta xifra amb els contractes temporals que signen les persones majors de 29 anys (només el 15,6 %).
La temporalitat no és l’únic que s’acarnissa amb ells. El percentatge de persones joves que pateix la parcialitat involuntària és del 39,35 %, és a dir, a Catalunya hi ha 57.559 joves que treballen a jornada parcial sense voler-ho. Aquesta xifra emmascara un altre problemàtica, i és que la parcialitat involuntària entre els més joves pateix el mateix biaix de gènere que es percep en els majors de 29 anys. Les dones joves són més protagonistes que els homes en qüestions de parcialitat involuntària, ja que sumen 35.778 davant els 21.781 homes.
La temporalitat, parcialitat involuntària i l’alta rotació fan que s’esvaeixi tota possibilitat d’aconseguir una mínima estabilitat i seguretat laboral que permeti l’emancipació plena dels i les joves. A això hem de sumar l’abús de les pràctiques no laborals, el creixent fenomen dels falsos autònoms i el treball submergit, que contribueixen a complicar-ho. Tant és així, que la taxa d’emancipació es situa en un 23,2 %; dit d’un altre manera, a Catalunya 1 de cada 5 joves aconsegueix independitzar-se.
Per tot això, des d’Acció Jove-Joves de CCOO de Catalunya continuem reivindicant millores en les condicions laborals de la joventut:
– Cal garantir unes condicions laborals mínimes perquè els més joves puguin contribuir al sistema públic i puguin viure amb dignitat.
– Cal que es garanteixi una mínima estabilitat i seguretat laboral per tal de motivar i procurar que els i les més joves puguin desenvolupar un projecte de vida a llarg termini, emancipant-se i tenint dret a decidir si volen formar una família. Per això, s’ha de perseguir el frau de la temporalitat injustificada.
– Calen ajudes per a l’habitatge i l’emancipació, com ajudes al lloguer o la creació de parcs d’habitatge públics.
– Continuem reclamant el desenvolupament de l’Estatut del Becari que els protegeixi de qualsevol mala praxi, abús, frau i explotació.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 d’agost de 2019