L’aturada del consum de les llars al primer trimestre (3,7 %) confirma l’impacte que té la sobre l’economia la creixent pèrdua de poder adquisitiu dels salaris. L’augment, en un punt, de la inflació subjacent (sense productes energètics i aliments no elaborats), assolint una magnitud (4,4 %) que no es donava des del 1995, i mostra com les empreses traslladen l’increment de costos als preus, salvant els seus marges a costa de les rendes salarials. Aquesta dinàmica, injusta i ineficient, aprofundeix els desequilibris, llastra la recuperació econòmica i amenaça la cohesió social. Quan la meitat de la demanda rau en la despesa de les llars i el context internacional és d’una forta incertesa, la política de preus i de salaris de la patronal esdevé irresponsable i mostra una manca de compromís i de perspectiva sense precedents.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 8,0 %, un punt i mig per sota de l’indicador registrat el mes passat (9,5 %). Aquest descens en els preus s’explica principalment per un menor increment dels preus en l’habitatge (amb un encariment que, tot i ser del 17,6 %, és inferior al registrat el mes anterior) i dels productes relacionats amb el transport (amb un increment de preus del 12,9 %, també inferior al registrat el passat mes de març). En canvi, el principal grup de productes que més s’encareix respecte de l’increment interanual registrat el mes passat són els aliments i les begudes no alcohòliques, amb un increment de preus del 8,8 %.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 8,3 %, també un punt i mig inferior a l’indicador registrat en relació al mes de març, se situa tres dècimes per sobre de l’indicador d’inflació general per a Catalunya (8,0 %). Quant a l’anàlisi del cistell de consum, es reprodueix la mateixa dinàmica que hem descrit per al cas de Catalunya: un descens de preus de l’índex general en relació amb el mes anterior, motivat per un menor increment d’aquells productes que havien registrat augments elevats en els seus nivells de preus (principalment habitatge i transport). En concret, l’habitatge s’encareix en un 18,8 % i els productes relacionats amb el transport un 12,8 %. En canvi, els aliments i begudes no alcohòliques pressionen a l’alça amb un encariment del 10,1 %, increment superior al registrat el mes passat.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preus de l’energia i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament d’aquells productes més volàtils, augmenta un punt percentual i se situa en el 4,4 %, quan el mes passat era del 3,4 %. Per tant, ens trobem en una situació en què l’índex general es redueix un punt i mig però, en canvi, aquella inflació de caràcter estructural, augmenta un punt percentual. Aquest fet ens posa de manifest com l’increment de preus, provocat inicialment per la crisi energètica (encariment drets d’emissió de CO2 i, sobretot, encariment del gas i preus elèctrics) i pels colls d’ampolla puntuals en la cadena de subministrament, s’està traslladant al conjunt de l’economia, amb un risc de cronificació del qual cal alertar.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tos els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 8,3 %, un punt i mig menys en relació a l’índex registrat el mes anterior (9,8 %). Per tant, es reprodueix d’idèntica manera el que ha passat amb l’índex d’inflació general. En canvi, l’IPCH de l’eurozona no només no disminueix, sinó que augmenta tímidament una dècima i passa del 7,4 % registrat el mes passat al 7,5 %. Per tant, observem dinàmiques diferents entre el nostre país i el conjunt de països que integren l’eurozona (important descens de l’índex general a Espanya i un mínim augment al conjunt de la zona euro). Tot i així, el conjunt de països de l’eurozona se situa encara en nivells d’inflació inferiors al del nostre país, situació que es dona des de fa tot just un any.
CCOO considera que:
- Els beneficis de les empreses energètiques el primer trimestre de 2022 mostren una política de preus que hipoteca el consum de les llars i l’estabilitat de les petites i mitjanes empreses. Són necessàries mesures immediates per superar els desequilibris existents en el sistema tarifari i un pla de xoc fiscal que reparteixi les càrregues.
- La pèrdua de poder adquisitiu dels salaris suposa un important hàndicap per a la recuperació econòmica i castiga 17 milions de treballadors i treballadores assalariats. Són inajornables increments salarials del 3,5 % l’any 2022; del 2,5 %, el 2023, i del 2 %, el 2024, així com la generalització de les clàusules de revisió salarial a tots els convenis col·lectius.
- El 7,5 % d’IPC mitjà previst pel Banc d’Espanya amenaça molt especialment les rendes salarials més baixes i les persones que depenen de prestacions i subsidis. Cal un boextraordinari per fer front a l’increment de preus energètics i la millora immediata de les rendes mínimes (renda garantida de ciutadania i ingrés mínim vital) per fer front a la creixent desigualtat i pobresa.
- Els plans de recuperació i resiliència reclamen una gestió dinàmica i eficient, que ha de ser concertada per facilitar una transició justa en el marc de l’adaptació del model productiu als reptes del canvi tecnològic i climàtic. Això requereix fortes polítiques públiques per gestionar els recursos en àmbits com el Pacte Nacional per a la Indústria o les polítiques d’ocupació.