28 de febrer del 2022
Volem agrair al Parlament de Catalunya la seva invitació per intervenir en la tramitació d’aquest projecte de llei. La nostra intervenció no se centrarà en els aspectes més tècnics de la llei, malgrat la nostra forta implantació en la representació legal de les persones treballadores dels diversos agents de la recerca, el desenvolupament i la innovació. Considerem que la nostra presència en aquesta cambra és com a primer sindicat de Catalunya. I, si com defineix l’exposició de motius, aquesta llei pretén posicionar de manera permanent l’R+D+I entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques del país, aquest sindicat hi té molt a aportar.
Diu l’exposició de motius, i nosaltres ho compartim, que aquesta llei està focalitzada en la generació de coneixement i en els seus valors intrínsecs i transformadors, reconeixent la importància de la transmissió dels resultats de la recerca i de la innovació, com a garantia de competitivitat i progrés, i ponderant de manera rellevant la mesura del seu impacte.
Estem totalment a favor també que les polítiques públiques de la Generalitat afavoreixin que els avenços en el coneixement surtin dels problemes que planteja la societat contemporània i que facilitin el retorn per potenciar-ne la millora social.
Compartim l’objectiu que la llei sigui l’eix coordinador i vertebrador de la ciència oberta de Catalunya, i que consolidi el sistema de coneixement amb la implicació de tots els agents per millorar la qualitat de la recerca, a fi que sigui més cooperativa i transparent, i que els seus resultats i les dades en què s’han sustentat siguin més accessibles, comprovables i estiguin a l’abast de la ciutadania.
La nostra intervenció intentarà aportar propostes per millorar l’assoliment d’aquests objectius en la redacció de la llei. Ens centrarem en quatre aspectes bàsics: la regulació dels drets laborals, la participació de la societat, la transferència de coneixement i, finalment, el finançament del sistema, que és clau per a tota la resta d’elements.
Pel que fa als aspectes laborals, hem de dir que se’ns encén un llum d’alerta en la mateixa exposició de motius quan denuncia “l’excessiva regulació” que afecta el sistema d’R+D+I. Ens preocupa que la llei acabi desregulant les qüestions de personal, per exemple, quan en l’article 46 es parla de la plena autonomia dels centres CERCA en les seves polítiques de recursos humans, però sense cap referència als àmbits de negociació col·lectiva. Volem explicar que, en la demanda de resolució d’aquest Parlament, el nostre sindicat fa vuit anys que intenta negociar un conveni col·lectiu de la recerca i les direccions dels centres de recerca s’oposaven a aquesta regulació, invocant precisament que era una limitació de la plena autonomia.
Un conveni que ha de regular unes condicions laborals que han de dignificar la professió i retenir el talent. Caldria, doncs, considerar que el conjunt dels treballadors i treballadores dels diferents agents del sistema conformen el sector de l’R+D+I de Catalunya, com a primer pas cap a la dignificació del conjunt de persones treballadores del sector i de les seves condicions laborals, que en l’actualitat condicionen, més aviat desfavorablement, la qualitat de la recerca a Catalunya.
També en l’article 18 s’albira aquesta desregularització quan es parla de la selecció del personal investigador. Concretament, es diu que correspon a cada agent (universitat, centre de recerca, etc.) aprovar els criteris i els procediments, que han de ser públics, transparents, àgils i amb una avaluació imparcial, professional i independent d’alt nivell. Enlloc, però, es determina l’organisme que ha de certificar que la selecció es fa seguint aquests criteris.
I seguim amb l’article 25, quan es parla del personal investigador en formació i ni s’esmenta l’existència del seu Estatut.
Un altre problema de gestió de personal el trobem en l’article 26, sobre la compensació que pot cobrar el PDI (personal docent i investigador) d’universitats públiques que estigui adscrit a un centre de recerca. Segons l’article 72 de la Llei d’universitats, aquests complements s’assignen mitjançant el Consell Social, a proposta del Consell de Govern, però la realitat és que no s’està fent cap tipus de control i s’hauria d’aprofitar l’elaboració d’aquesta llei per establir alguns criteris generals sobre els quals treballar.
Unes qüestions, les laborals, que va posar també sobre la taula la mateixa consellera el 14 de febrer, en unes declaracions que des de CCOO vam haver de respondre. Hem de tenir clar que, en aquests moments, més del 80 % del personal investigador es troba subjecte a un contracte d’obra o servei, i la consellera planteja un model per mantenir aquesta situació de precarietat. No podem entendre que un membre d’un govern que va estar a punt de tombar la reforma laboral al Congrés dels Diputats, suposadament per considerar-la poc ambiciosa, faci aquestes propostes. Sembla que pretén recuperar, per la porta del darrere i amb eufemismes, el contracte d’obra o servei recentment derogat mitjançant la reforma laboral. CCOO no permetrem que s’obri la porta al fet que, amb excepcionalitats no justificades, es vagi desvirtuant la reforma laboral en el sector de l’R+D+I.
Des de CCOO considerem que l’adequat és el contracte indefinit i concorda amb els models de recerca implantats al nostre país, a través de línies de recerca completes que agrupen diferents projectes i que tenen durades de molt llarg recorregut, fins i tot, de més de vint anys.
En definitiva, la redacció de la llei se situa en un vessant massa desregulador de les condicions laborals i desaprofita l’ocasió per definir la carrera professional del personal investigador, clau també en la captació i la retenció del talent, que, al seu torn, no pot quedar a compte de l’estalvi de les universitats ni dels programes ICREA, dels quals tampoc no es concreta el finançament.
Una altra mancança en l’àmbit laboral és la igualtat entre dones i homes. Tot i que en l’article 6.1.g s’hi esmenta, trobem a faltar la concreció d’aquest principi ordenador del sistema. A més, la proposta de text no preveu les mesures de prevenció i lluita contra la violència masclista. Ens sobta, quan el Parlament català ha estat un dels pioners en la proposta de marcs regulatoris per prevenir, identificar i actuar contra la violència masclista. Sabem que hi ha dones investigadores que han vist dificultada la seva formació i la seva carrera professional a causa de les situacions que han viscut. Considerem, doncs, que la nova llei catalana de la ciència ha de servir també com a instrument de prevenció, identificació i erradicació de les violències masclistes en el si del sistema d’R+D+I.
Una segon aspecte del projecte de llei que volem comentar té a veure amb la participació de la societat. En l’article 7 es consideren com a activitats prioritàries i d’interès general la recerca, el desenvolupament i la innovació. En l’article 9 es dona el mandat al Govern de promoure acords amplis i estables en aquestes polítiques estratègiques, però aquests principis no es veuen detallats en el cos de la llei.
Ja comença malament quan a l’exposició de motius, només se cita en un paràgraf el Pacte nacional per a la societat del coneixement, i per referir-s’hi com un “acord del Govern del qual beu aquesta llei”, sense referir-se a les entitats que el vam fer possible i sense cap valoració, si calgués, del seu desenvolupament. I el que considerem més greu: no s’esmenta que un dels seus acords era impulsar l’avantprojecte d’aquesta llei.
En l’articulat de la llei, però, la societat desapareix. Se l’anomena en l’article 14, el de creació del Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), que serà un òrgan consultiu d’alt nivell de reflexió, debat i assessorament en R+D+I, en les grans decisions estratègiques de país, a mitjà i a llarg termini, i com a instrument de participació de la comunitat científica i de la societat en la definició de les polítiques públiques en aquestes matèries. Però quan es defineix la seva composició, la societat passa a ser “persones o entitats finançadores de la recerca i representants de la societat civil, especialment d’àmbits destacats de la innovació vinculada al progrés empresarial”. I és que, fins i tot, l’apartat 8 d’aquest mateix article permet que les sessions del CORICAT puguin no estar a disposició de la societat, com les recomanacions del CIR-CAT (Comitè per a la Integritat de la Recerca de Catalunya), segons l’article 94.3. Així, es continua amb la manca de control social dels centres CERCA, de la qual ni tan sols es parla, i acaba amb l’article 66, en el qual s’oblida la llei de la participació de la societat a l’hora de permetre al Govern, en solitari, la definició i la planificació de les infraestructures cientificotècniques.
Considerem, doncs, que entre els principis inspiradors de la llei s’hauria de preveure el principi de col·laboració en la generació de coneixement. Col·laborar no vol dir tan sols coordinar o articular recursos, vol dir també impulsar el diàleg entre societat i centres de producció de coneixement científic amb un doble propòsit:
- Detectar les necessitats socials reals i fer el seguiment de l’impacte de la tècnica i la ciència en la satisfacció d’aquestes necessitats.
- Posar en relleu la necessitat de la participació col·laborativa de la societat en la generació dels avenços tècnics i científics. No volem un model tecnicocientífic en el qual “l’expert” transmet al poble què cal fer i què ha d’utilitzar. Volem que aquesta llei aposti per un altre model en el qual la tècnica i la ciència són potencialitats de la mateixa societat.
Segons la nostra opinió, el projecte de llei manté la perspectiva vertical i no potencia la perspectiva col·laborativa horitzontal, amb la qual cosa no tindrà efectes positius potents en els col·lectius i les persones desafavorides. En l’articulat tampoc no es té en compte l’accessibilitat al sistema de persones i col·lectius vulnerables. Per exemple, en l’article 77 no es té en compte la situació i els efectes de les desigualtats existents, es parla de la bretxa de gènere i de discapacitats, però no s’esmenta la necessitat de desenvolupar polítiques que facin possible, mitjançant accions positives, que minories empobrides i excloses (i infrarepresentades en el sistema de ciència i tecnologia) puguin accedir-hi i desenvolupar-se professionalment en aquest sector.
Aquest projecte s’oblida també del decret llei de participació institucional, que considera les organitzacions sindicals més representatives competents per “participar en l’elaboració de criteris, directrius i línies generals d’actuació, en relació amb les matèries de la seva competència”.
Per tot l’exposat, sol·licitem a aquesta comissió que resolgui aquest problema de participació de les organitzacions sindicals en les polítiques de recerca, com a representants d’una part molt important de la societat, i la més nombrosa, la classe treballadora.
Pel que fa a l’apartat de la transferència de coneixement, es defineix en l’article 75.1 d’una manera que pot ser avalada per tothom, però que no es concreta de manera que la societat acabi veient recompensada la seva aposta per l’R+D+I. Fins i tot, una mica abans d’aquest article, en el 71, que es refereix a les empreses intensives en R+D+I situades a Catalunya, s’esmenten únicament obligacions a la Generalitat per impulsar la transferència dels resultats de la recerca al sector empresarial i de donar-li suport en les seves activitats d’R+D+I, fomentant la cooperació publicoprivada. De fet, segons la redacció de la llei, sembla que es posin recursos públics a disposició de beneficis privats. Només en l’article 78.4 es dona dret a la Generalitat de gaudir gratuïtament de la informació dels resultats de la recerca que hagi “finançat íntegrament”.
CCOO considerem que en l’actualitat no s’està fent tota la transferència que es podria. Els diners públics que invertim en R+D després han de tenir un retorn cap a la societat i aquesta llei hauria de concretar molt més els instruments per acabar fent la innovació de la qual parlem. Per exemple, no aprofitem la llei per situar objectius estratègics públics en els contractes que s’estableixin. I sense gaires possibilitats de rectificació, perquè, malgrat que en l’article 76.2 es diu que el rendiment del sistema d’R+D+I ha de ser avaluat periòdicament, no existeix l’òrgan encarregat de fer-ho.
Finalment, ens centrem en el finançament, que hauria de ser un aspecte cabdal d’aquesta llei i sense el qual tot quedaria en conceptes buits. S’exposa que la finalitat de la llei és proveir d’eines jurídiques i econòmiques per fer front als reptes de la comunitat científica internacional. Al títol primer situa el finançament com un dels instruments d’ordenació del sistema d’R+D+I, i l’article 2.1.j situa com a finalitat l’avenç progressiu cap a un model d’inversió en recerca i desenvolupament amb components públics i privats proporcionals i comparables als dels països més avançats en l’entorn científic de referència per a Catalunya.
Això no obstant, en l’articulat es troben a faltar criteris i objectius de finançament suficient per assegurar l’excel·lència del sistema d’R+D+I. Sabem que la despesa insuficient en percentatge del PIB dedicada a la recerca és el gran coll d’ampolla de la ciència a Catalunya i a l’Estat, que ens distancia dels països més avançats amb els quals ens voldríem comparar. La llei no fixa cap llistó ni es proposa criteris ni objectius que facilitin situar el sistema d’R+D+I de Catalunya a un nivell de despesa d’acord amb les propostes de la UE, en el qual, a l’exposició de motius, diu inspirar-se en el proper Programa marc de recerca i innovació (Horitzó Europa) i també en les conclusions del Pacte nacional per a la societat del coneixement (PN@SC).
Així, considerem absolutament necessari situar com un objectiu legislatiu arribar a una despesa del 2,12 % del PIB en recerca per a l’any 2025, en compliment del PN@SC, considerant que la despesa el 2017 era de l’1,47 %. Unes prioritats pressupostàries que també haurien de definir-se en funció dels resultats de la recerca, ja que, en aquests moments, el 70 % de la recerca es realitza a les universitats, que reben una part molt inferior de finançament per a aquest objectiu.
Esperem que aquestes consideracions, juntament amb altres compareixences, els puguin ajudar a elaborar la millor llei possible per a la nostra societat.