El conflicte es va presentar quan l’associació empresarial del sector, Asemac, pretenia, a començaments del 2009, abaixar els salaris del 2008 del conveni: passar del 2,5% a l’1,9%. El conveni era de tres anys i en cadascun d’ells els salaris havien d’augmentar segons l’IPC més un 0,5%.
Va ser inevitable recórrer a la via judicial i el Tribunal Suprem, finalment, ens ha donat la raó. De totes maneres Asemac ha estat reticent a la seva aplicació fins a darrera hora, tot plantejant seguir per la via judicial.
L’acord manté el 2,5% per al 2008, que era el que s’havia aplicat. Per al 2009, l’increment del salaris serà del 2,5% -sobre una base de partida d’un 1,9%- i, sobre els salaris definitius del 2009, s’hi aplicarà un 3,5%. Globalment i en el termini del conveni de tres anys de durada en què la inflació ha crescut un 5,2% -1,4, 0,8 i 3%, respectivament per a cadascun dels anys-, els salaris reals hauran crescut un 8,1%; gairebé un 1% per sobre de l’IPC de cadascun dels anys de vigència del conveni.
Un altre dels obstacles ha estat l’abonament dels endarreriments. Si bé la posició del sindicat ha estat que cadascuna de les empreses ho pogués decidir amb la representació dels treballadors, ja que algunes de les empreses aplicaven increments propers als que finalment s’han acordat, s’ha establert un criteri de màxims pel qual al març del 2012 estiguin resolts i l’actualització dels salaris es faci al juny d’aquest any 2011.
El sindicat va plantejar, finalment, i com que estem ja a començaments de maig, tancar un acord de conveni, diguem-ne de transició, per al 2011, amb un increment de l’IPC real del 2011. La proposta no ha comptat amb el suport necessari per tirar endavant. De totes maneres i també era objectiu del sindicat donar continuïtat al sector i al seu conveni col·lectiu. I després de molt batallar, s’ha acordat constituir la mesa negociadora i iniciar les converses per a un nou conveni.