En el Dia Mundial de la Salut Mental, alertem sobre les altes taxes de suïcidi juvenil i reclamem mesures decidides per frenar aquest flagell

En el Dia Mundial de la Salut Mental, volem recordar que el suïcidi juvenil és la principal causa de mort no natural entre el jovent català d’entre 16 i 35 anys, per davant dels accidents de trànsit. A Catalunya, se suïcida un jove cada quatre dies i, tot i que aquesta realitat no sempre s’origina arran d’un únic problema de salut mental, ja que és multifactorial, segons dades del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya s’estima que el 90 % de les persones que consumen un intent de suïcidi tenien una afectació mental prèvia.

La pandèmia ha aguditzat els problemes de salut mental del jovent, però aquests ja existien prèviament: segons l’OMS, una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida i el 75 % comencen abans dels 18 anys. A Catalunya, el 25 % dels adolescents reconeix haver tingut ideació suïcida i el 7 %, haver-ho intentat.

Així, avui, 10 d’Octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, des d’Acció Jove creiem que és crucial posar la nostra salut mental al centre i analitzar les causes que generen aquests malestar. Tot i la diversitat de les seves causes, no és aventurat afirmar que gran part dels nostres problemes emocionals tenen una causa sistèmica: des de la precarietat laboral i la pobresa, fins a la violència masclista, LGTBfòbica i/o racista i el bullying escolar, segons dades de l’Associació Recurra-Ginso.

És per això que reivindiquem no només la necessària dotació de recursos i dignificació de l’atenció psicològica i psiquiàtrica al sistema de salut públic, sinó també l’erradicació del context que les genera. És crucial l’organització sindical i col·lectiva per lluitar contra aquestes violències i, alhora, és d’extrema urgència revertir les conseqüències de les retallades i l’austeritat que ha patit la sanitat pública en les darreres dècades perquè cap persona no quedi sense atenció per no poder fer front al cost desmesurat de l’atenció psicològica privada, o perquè no acabem en una situació de psiquiatrització i medicació del malestar, per tapar la manca de capacitat per derivar el pacient al psicòleg de la Seguretat Social.

També volem reivindicar la necessitat de visibilitzar la importància de la salut mental: anar al psicòleg i/o al psiquiatra no ha d’estar estigmatitzat. Estar malament no fa vergonya i el primer pas per millorar és poder parlar-lo i estar acompanyats pel nostre cercle proper. La visibilització de la importància de la salut mental ajuda, també, a eliminar estigmes i prejudicis i que, un cop trencat el silenci, la persona que pateix no rebi comentaris negatius per part dels seus companys, amics i familiars. És important la construcció d’espais segurs per poder expressar aquest malestar i patiment per evitar que s’agreugi que pugui escalar a la ideació suïcida i la seva materialització.