El Sector de Mossos de CCOO denuncia que la manca de personal a l’especialitat de trànsit és insostenible

Aquesta situació afectarà el servei que presta el CME a vies principals de la xarxa viaria de Catalunya en la propera operació sortida i arribada de vacances

Des de CCOO ja s’ha denunciat, en reiterades ocasions en els darrers dos anys, que la situació de l’especialitat de trànsit és molt preocupant, però, des del cos de mossos, se’n fa cas omís.

Davant la manca de personal de trànsit, així com de la manca de vehicles que es necessiten per cobrir els serveis mínims necessaris, dotacions de seguretat ciutadana han de cobrir els accidents en vies d’alta densitat de vehicles pesants i de turismes, assumint riscos d’alta perillositat, sense la formació adequada ni l’experiència que tenen els especialistes de trànsit.

La proximitat de les vacances estivals, juntament amb la retirada de les restriccions en relació amb la COVID-19, han fet que la xarxa viària catalana vegi incrementat el nombre de desplaçaments a zones costaneres i de muntanya per gaudir de les vacances, incrementant molt el nombre d’accidents en els darrers dies, entre ells alguns de molt greus.

No ens cansem d’insistir. Des de CCOO, ens hem reunit en diferents ocasions amb el cap de la Divisió de Trànsit per tal de posar-li en coneixement l’estat actual de l’especialitat, així com per traslladar la preocupació de no poder atendre en nombroses ocasions els accidents o incidents que es produeixen per manca de personal i fins i tot per manca de vehicles.

Fins i tot ens hem reunit amb el comissari cap de la Comissaria General de Mobilitat (màxim responsable del cos en matèria de trànsit) per traslladar-li la realitat que viu el trànsit a Catalunya i poder esbrinar sense èxit perquè el cos ha pres la decisió unilateral de reunificar efectius en els sectors de trànsit més grans, deixant raquítics i gairebé sense efectius set sectors que s’encarreguen del control i la vigilància del trànsit en vies principals i que durant el període estival són vies de pas per milers de persones cada dia.

El temps de resposta a les diferents incidències viàries es veu molt incrementat, i arriba moltes vegades a superar els 45 minuts, la qual cosa suposa un elevat risc per la seguretat dels usuaris que hagin patit un accident o fins i tot una avaria.

Des que el CME es va fer càrrec de les competències en matèria de trànsit, la situació actual de l’especialitat és molt preocupant. Hem passat d’assumir les competències amb aproximadament 1.500 agents a poder comptar avui dia amb poc més de 900 agents a les carreteres catalanes. A aquesta situació de precarietat laboral, s’hi ha de sumar que, des del cos, es vol prescindir de sectors de l’especialitat a Montblanc, Mataró, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Igualada i Mora d’Ebre, amb el risc que suposa que vies principals com l’N-II, l’AP-7, l’N-260, l’A-26, l’A-2, l’AP-2, la C-12, la C-44, la C-25, la C-31 o la C-65 vegin disminuïda, i en aquest cas gairebé desapareguda, la presència d’efectius de trànsit.

A conseqüència de la reducció de plantilla de l’especialitat de trànsit, sectors com Olot i Igualada s’han vist abocats a prescindir d’escamots complets de treball, amb el risc que això suposa, de manera que, quan es produeix algun accident, s’ha de gestionar amb dotacions de Manresa en el cas d’Igualada, Girona en el cas d’Olot i dotacions de Mollet en el cas de Mataró.

La manca de presència de dotacions de trànsit a les vies catalanes és alarmant. Els controls d’alcoholèmia, drogues o transports no es poden realitzar en moltes ocasions, tot i que han estat planificats, ja que la manca d’efectius fa impossible que es puguin dur a terme. Això genera preocupació entre els agents, ja que veuen impotents com la sensació d’impunitat dels infractors més perillosos es veu incrementada per la manca de presència policial a les carreteres catalanes.

Aquesta decisió unilateral del cos de mossos sobre el tancament dels sectors nomenats arriba a tal punt que no s’ha destinat cap dels agents de la darrera promoció a cobrir la manca d’efectius dels sectors que actualment es troben sota mínims; fins i tot amb la incorporació d’alguns agents a altres sectors, no arriben a cobrir el nombre necessari d’agents.

Ja fa temps que el cos ha deixat desemparada l’especialitat i no reposa personal per tal que, a poc a poc, quedin extingides destinacions clau per la seguretat viària. Això no només afecta els drets dels treballadors, sinó que comporta una elevada sensació d’inseguretat entre els veïns de les poblacions afectades.

Sumat a tot això, hem de destacar que la sobrecàrrega de feina dels especialistes de trànsit els genera situacions psicològiques molt dures, ja que treballar contínuament entre accidents de trànsit sense cap mena de suport psicològic, ni valoració psicosocial de riscos laborals, suposa afectacions mentals molt difícils de superar. A més, hem de recordar que l’especialitat de trànsit és considerada com la més perillosa del cos i la que més víctimes mortals ha causat als mossos.