El Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya ha guanyat una sentència que reconeix el dret d’una mare soltera i la seva filla a gaudir del permís de maternitat i de paternitat, sumats tots dues encara que tan sols hi hagi un progenitor, ja que segons recull la sentència, aquesta nena te el mateix dret a ser cuidada directament per la seva mare durant el mateix període de temps que un altre fill nascut en una família biparental, i això sense comptar amb guarderies, suport familiar o cangurs.
Actualment, els coneguts permís de maternitat i permís de paternitat, s’anomenen Prestació per Naixement i Capellà de Menor i està regulat en l’article 48.4 de l’Estatut dels Treballadors en concordança amb la disposició transitòria tretzena apartat 1, del mateix text legal que va graduant i equiparant els dies de permís per a tots dues progenitors.
En el cas que ens ocupa, la demandant havia donat a llum la seva filla en l’any 2020 pel que, atenent a l’apartat 1 d) de l’esmentada disposició, sol·licitavem en la demanda que la mare gaudís del període dels 12 setmanes addicionals que li hauria correspost a l’altre progenitor que, acumulades als seves 16 setmanes, resultaria un període de 28 setmanes de permís.
Si el naixement s’hagués produït en l’any 2021, en aplicació de l’apartat 1 f), on ja s’equipessin els períodes de suspensió del contracte de treball i a cada progenitor li corresponen 16 setmanes de permís, l’acumulació d’ambdós sumària 32 setmanes.
Resolució valenta
La novetat d’aquesta sentència dictada pel Jutjat del Social número 29 de Barcelona amb data del 5 de juliol de 2021 és que la magistrada ressol de manera valenta i encertada en favor de la demandant que forma part d’una família monoparental, quan la norma no contempla aquest model de família i només ho fa amb l’anomenat model biparental a l’indicar “al progenitor diferent de la mare biològica”.
La sentència que ha guanyat el GTJ de CCOO de Catalunya és basa en la que va ser dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc amb data del 6 d’octubre de 2020 on els magistrats destacaven els tres vies clares de la reforma introduïda en l’article 48 de l’Estatut dels Treballadors que eren la protecció del menor i en general de la infància, la introducció d’una mesura d’igualtat de la dona i un element de conciliació de la vida familiar. Aquella sentència puntualitzava en el fet que el sistema de família nuclear biparental havia variat en els darrers 50 anys donant pas en moltes ocasions a famílies monoparentals que en la seva immensa majoria estan constituïdes per dons. En conseqüència, el que també atenia aquella sentència i la que llaura ens ocupa és una clara actuació contra la tradicional desigualtat de la dona.