Les dones continuen reduint l’atur més lentament que els homes i són ja el 57,5 % del total de persones desocupades.
Les dades socioeconòmiques mantenen la tendència positiva dels darrers mesos. Quan fa dos anys que l’economia catalana creix de manera continuada per sobre de la mitjana de la zona euro, la recuperació de l’ocupació, tant en termes quantitatius com qualitatius, permet assolir nivells desconeguts tant en termes d’afiliació a la Seguretat Social com de la qualitat de l’ocupació. L’increment de 40.503 persones afiliades a la Seguretat Social situa el nombre total en 3.716.233 i supera en 116.628 l’afiliació comptabilitzada a Catalunya el maig del 2022. També en l’àmbit de l’Estat els 20,8 milions d’afiliats i afiliades suposen un rècord que millora notablement la cotització i, amb ella, l’estabilitat del nostre estat del benestar. La reducció de l’atur registrat destaca de manera especial en el sector industrial, amb una reducció del 5,4 % en termes interanuals, que es correspon amb el creixement econòmic del sector al primer trimestre, que ha estat del 3,7 %. Aquesta millora de l’afiliació i de l’atur registrat s’acompanya d’una millora notable en la temporalitat, amb un 47,1 % dels contractes signats al mes de maig que han estat contractes indefinits. Les dades donen, per tant, continuïtat a la tendència de millora estructural de l’ocupació que s’ha mantingut al llarg dels darrers dos anys.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes de maig del 2023 deixa una xifra de 336.103 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa una reducció interanual del 3,4 % (11.924 persones aturades menys que ara fa un any).
Respecte del mes anterior, l’atur registrat presenta una reducció de 2.692 persones (-0,8 % en termes relatius). La població menor de 25 anys registra una reducció del 5 % respecte del mes d’abril. Aquest resultat fa que a Catalunya hi hagi un total de 19.176 joves que cerquen feina sense èxit.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Respecte del mes de maig del 2022, ha caigut l’atur en tots els sectors i únicament s’ha incrementat en aquelles persones que no tenien definida l’ocupació anterior. L’agricultura ha reduït l’atur en un 20,7 %, la indústria l’ha reduït en un 5,4 %, la construcció ho ha fet en un 5,3 % i els serveis, en un 3,3%. En canvi, aquelles persones sense ocupació definida anteriorment han incrementat l’atur en una proporció del 6,2 %. Respecte del mes d’abril, cau l’atur a tots els sectors. Concretament, la indústria redueix en un 1,1 %, els serveis en un 0,8 %, la construcció en un 0,7 % i l’agricultura en un 4,6 %.
ATUR PER PROVÍNCIES
En comparació al maig del 2022, totes les províncies han reduït l’atur, destaca el cas de Lleida i Girona, que han vist reduït el seu atur en un 9,3 % i en un 7,2 %, respectivament. Tarragona també redueix l’atur de manera significativa, en un 6,4 % i, finalment, la província de Barcelona ho fa, de manera més moderada, en un 2 %. Respecte del passat mes d’abril, totes les províncies registren una reducció de l’atur, Girona ho fa en un 1,7 %; Tarragona, en un 1,4 % menys; Lleida, en un 3,5 %, i Barcelona, en un 0,4 %.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,5 % del total de persones sense feina. Respecte d’ara fa un any, els homes han reduït l’atur en un 4,1 % i les dones en un 2,9 %. Respecte del passat mes d’abril, tant homes com dones han reduït l’atur, ells en un 1,2 % i elles en un 0,5 %.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de maig és de 228.369 dels quals el 47,1 % són de caràcter indefinit. Respecte del maig del 2022 la contractació indefinida ha reduït en un 11,7 % mentre que la temporal ho ha fet en un 10,7 %. En comparació al mes anterior, s’han signat 17.329 contractes indefinits i 26.567 contractes temporals menys.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes d’abril del 2023 les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 56,5% del total, els subsidis suposen un 39,9% i les persones beneficiàries de la renda activa d’inserció resulten un 3,6% del total. Respecte fa un any, han augmentat les prestacions contributives en un 7,4%, mentre que els subsidis han caigut en un 1,8%, mentre que la RAI s’ha reduït en un -5,4%.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1. El context socioeconòmic està marcat pels resultats de les recents eleccions municipals i per la convocatòria electoral del 23 de juliol. Davant del risc d’un canvi de cicle polític que llastri o fins i tot reverteixi les reformes estructurals assolides en el marc del diàleg social, cal una proposta de progrés cohesionada que eviti la dispersió del vot i faciliti la concurrència racional de candidatures. La millora substancial del mercat laboral, la recuperació econòmica i els reptes que enfrontem en l’àmbit tecnològic, ecològic i demogràfic reclamen opcions polítiques progressistes que permetin donar continuïtat a la millora a la qual estem assistint en termes socioeconòmics.
2. La millora del volum i de la qualitat de l’ocupació s’ha d’acompanyar també d’una recuperació del poder adquisitiu dels salaris. L’Acord estatal per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) suposa en aquest sentit un bon referent que s’ha de traslladar ara a les negociacions en els diferents àmbits, sectors i empreses. Tal com estableix el preàmbul de l’acord: «la negociació col·lectiva fixa les condicions de treball i els models que permeten millorar la productivitat, crear més riquesa, augmentar l’ocupació, millorar la seva qualitat i contribuir a la cohesió social». És per tant l’àmbit preferent per completar el canvi estructural del mercat de treball amb una millora significativa de les condicions de treball i de la renda disponible de les llars treballadores.
3. Avançar-se als canvis en el teixit productiu i superar la desigualtat instal·lada a la nostra societat comporta la necessitat d’un canvi també estructural en l’educació i la formació professional. La demanda canalitzada mitjançant la ILP de CCOO de dedicar un 6 % del nostre PIB a aquest àmbit, és peremptòria i suposaria un avenç en termes de cohesió social i de competitivitat del nostre teixit productiu. El fracàs escolar, l’abandonament escolar prematur i la baixa qualificació reclamen un esforç extraordinari pel que fa la política educativa, i instruments com les beques o l’accés als menjadors escolars. La formació contínua a les empreses és la millor garantia per superar la desigualtat heretada i necessita millores substancials pel que fa la participació en la definició dels plans de formació o el gaudi dels permisos de formació establerts legalment.
4. La millora de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), negociada en el marc de l’acord pressupostari signat pels agents socials, n’ha comportat un increment, dels 7.967,73 € als 8.605,13 €, i una dedicació suplementària de 144 milions en polítiques socials. Si es té en consideració que continuem tenint gairebé una de cada quatre persones residents a Catalunya vivint sota el llindar de la pobresa, és necessari recuperar el que ha suposat la congelació de l’IRSC al llarg dels darrers anys, i traslladar aquesta millora a una política de rendes mínimes que aprofiti tots els recursos existents (IMV, RGC, ajuts a l’habitatge) per garantir una vida digna al conjunt de la població i l’accés a un treball de qualitat a aquelles persones que es mantinguin actives.
Escolta la valoració del secretari de Treball i Economia de CCOO, Ricard Bellera: