Insisteixen en el copagament sanitari
Hi continuen insistint, la consellera de Salut, Marina Geli, i el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, segons un article publicat. Si aquest és el plantejament del conseller i la consellera, en aquesta matèria no ens representen; «el copagament sanitari és injust» i s’intenta colar; a la coalició roja i verda ens trobaran mobilitzats al carrer, en defensa de l’equitat i la salut. Als telenotícies recullen veus doctes com la del conseller d’Economia, un conseller del Banc d’Espanya i el president de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut (que com que diu coses diferents de les de l’OMS sobre el tema, crec que es deixa portar pel primer dels càrrecs, és a dir, el del Banc d’Espanya) i el director de Centre de Recerca en Economia i Salut, que, amb tots els respectes i de bon rotllo, sembla que ens expliqui una rondalla…
Però són tres pesos pesants del món de l’economia i la sanitat vista des de la perspectiva neoliberal, i donaven tot tipus d’arguments per introduir el copagament a l’estil de la recepta de l’allioli, ho barrejaven i esclafaven tot al morter abans de donar-hi voltes: reducció del dèficit, altres països europeus, la funció del metge o metgessa de capçalera, desanimar la demanda innecessària… i fins i tot una miqueta d’equitat, entesa a la manera equivocada!
Poden dir mentides, diuen el que diuen amb un to tan convincent, tan savi i doctoral i a la vegada de tan bons nois, que sembla mentida que ningú pugui portar-los la contrària… Però resulta que és la mateixa OMS la que ho fa, i països sensats com Austràlia i Canadà han eliminat el copagament en avaluar el seu impacte negatiu (i no eficient!) sobre l’equitat.
Vostès poden veure molts i molts arguments sensats contra el copagament anant a la pàgina de Dempeus per la Salut Pública www.dempeus.nireblog.com que els aconsello visitar, però, a més, a TV3 Joan Julivert va recordar una altra cosa bàsica que s’havien oblidat de mencionar els que proposen aquest impost sobre les persones malaltes, per més excuses que s’hi busquin….
Mitjana de salaris a Europa: Regne Unit, 46.000 euros anuals; Alemanya, 41.000 euros anuals; Suècia, 35.500 euros anuals; França, 32.800 euros anuals; i Espanya, 21.500 euros anuals.
I és que, si es tracta d’acostar-nos a Europa en el que és dolent per als treballadors i treballadores, també ho podem fer en el que és bo. I, com poden veure, la mitjana dels salaris a Espanya està molt per sota de la dels països que ens diuen que tenen algun sistema de copagament (com, per altra banda, ja tenim a casa nostra amb els medicaments, a més del cèntim sobre el litre de benzina, que sempre se n’obliden… Des d’EUiA diem que la salut i els serveis de salut tenen un valor, i no han de tenir un preu, quan, en canvi, amb finalitats recaptatòries, semblaria molt més fàcil aplicar una quantitat simbòlica per nit a un servei tan mercantilitzat com és el turisme sobre cada pernoctació en qualsevol hotel de Catalunya… com ja s’aplica a tantes i tantes ciutats del món. Però, en canvi, el gremi d’hostaleria diu que aquesta taxa és inviable i posa el crit al cel, però, en canvi, sí que es pot proposar un impost sobre les persones malaltes i l’hospitalització, i volen fer-ho passar per una decisió entenimentada.
RICARD SÁNCHEZ DE ANDRÉS