EL PIQUET D’ANA
Dia 29 de
setembre del 2010, vaga general, som molts i moltes companyes/s que
organitzats en un piquet informatiu, fem voltes pel polígon
industrial Llevant de Parets del Vallès, fa fred i la nit és
llarga. A diverses empreses hem hagut de plantar-nos a la porta i garantir
que es complís el dret a la vaga de treballadors i treballadores,
ja que moltes empreses han emprat l’amenaça
i la coacció perquè els treballadors i treballadores no la secundessin.
Xiulades, crits i mossos d’esquadra per tots costats, adhesius de »AIXÍ NO»,
pancartes de »VAGA GENERAL», banderes de CCOO i al pit i al cap desitjos
que tot sigui un èxit i siguem capaços de parar aquest polígon, de parar aquest
país.
Sabem que
ens hi juguem molt, si parlem de drets ens ho juguem tot. Des de la
convocatòria de la vaga general, hem passat diversos mesos de feina,
preparant el dia 29-S. S’han fet milers i milers d’assemblees, ens
hem hagut d’implicar durament en la distribució d’informació, hem hagut d’emprar
hores i hores a explicar la reforma laboral i el terrible atac que
aquesta reforma suposa per a nosaltres, per pèrdua de drets que implica. Mercenaris
i mercenàries de la llengua i de la ploma que «escupen» els seus rancors a la premsa,
la ràdio i la televisió, han omplert els mitjans d’atacs sense pietat i plens
de mentides, cap als sindicats i els/les sindicalistes, amb la finalitat de danyar
la nostra imatge i tirar per terra la feina que fem en defensa dels
treballadors i les treballadores .Tot això fa que creguem encara més en
el que estem fent, és hora d’estrènyer el puny d’aixecar-ho al vent, de cridar
amb força i d’anar a una, amb tots i totes les companyes… no val estar a mitges.
Són les
5 del matí, estem a l’entrada de l’empresa Grífols, companys i companyes de l’empresa ja ens havien dit
que estaven rebent pressions per no secundar, un Peugeot 106 blanc, ve
amb intenció d’entrar a l’empresa i li demanem que pari per informar-lo que
té dret a fer vaga, el conductor ens respon amb agressivitat,
ens increpa, ens amenaça, fa escarafalls amb les mans… molts/es estem
davant del cotxe, gairebé enganxats, podem sentir la calor del motor. El vigilant de l’entrada ens crida, ens girem i en aquest moment , d’esquenes al cotxe, sentim una accelerada i el cotxe
arrenca, no tenim temps a apartar-nos, ens copeja per l’esquena i la
companya Ana Maya Martínez s’endú la pitjor part, ha estat atropellada per un cap intransigent a l’entrada de l’empresa Grífols, que ha embestit tots/es els que érem allà sense donar cap valor a les nostres vides; ens hagués pogut fer molt mal. Ana, et trobes bé?… Em fa molt mal l’esuqena i el braç crec que me l’ha trencat… se senten els crits de la gent del piquet i hi ha un moment de desconcert… Portem l’Ana a l’hospital. L’han atropellat, li han fet mal. Ara mateix la companya Ana és a casa i es troba bé, el cos colpejat, el braç trencat, però esperem que amb la moral a dalt.
Ana és una
companya de l’empresa Serlinca que fa uns tres
mesos que és delegada sindical. Malgrat les dificultats afegides que tenia per ser delegada a la seva empresa, ella va decidir que havia de fer un pas endavant i s’ha implicat de
ple en la defensa dels seus drets i els drets de les seves companyes i companys,
als quals amb orgull representa. El que li va passar a l’Ana ens va passar a tots/es i
volem dir-li que estem amb ella i amb la seva lluita…
Ànim
companya, ets de les nostres i et volem al nostre costat. Estem amb tu
i estem orgullosos/es de tu. Que el que ha passat no et canviï i no canviï
la teva forma de veure les coses.
Vàrem parar el polígon i hem
guanyat la vaga
De tota la gent de CCOO a
una bona
companya.