ACAMPADA DE NETEJADORES A GIRONA PER DEFENSAR ELS SEUS LLOCS DE TREBALL

ACAMPADA DE NETEJADORES A GIRONA PER DEFENSAR ELS SEUS LLOCS DE TREBALL

         Les companyes de la neteja han acampat a les portes del

nou
edifici del Govern de la Generalitat a Girona, que és l’antic Hospital de Santa Caterina, per protestar perquè s’han quedat sense
treball,  ja que la Generalitat amb el trasllat de tots els departaments al nou edifici, ha fet un nou concurs i ha concedit el servei a una empresa de treball especial, els treballadors i treballadores de la qual tenen disminucions físiques. La Generalitat s’ha inventat un concurs especial només per a centres de treball
especials i ha deixat al carrer cinquanta treballadores fixes, com ens ha comunicat el responsable d’Activitats Diverses a Girona, Xavier Vives. A més ha incomplert, de forma alarmant, el Conveni Col•lectiu de la Neteja d’Edificis i Locals de Catalunya en matèria de subrogació, i ha acabat, d’aquesta manera,  amb l’estavilidad en l’ocupació de totes les companyes i companys afectats.

         En lloc de subrogar els
contractes, el Govern ha fet un nou concurs per
adjudicar totes les tasques de neteja a una empresa que treballa amb
persones amb disminució física i/o sensorial. Això no es tracta d’una mesura
social, sinó econòmica perquè aquests treballadors els surten més
barats, perquè  la contractació en aquests casos és un 30% més baixa
del que estipula el conveni i, a més,
es dóna el cas que la Generalitat percep bonificacions per la

contractació de persones
disminuïdes.

         El
Govern de la Generalitat en un clar intent de treure’s del damunt la responsabilitat que té, diu que es tracta de treballadores d’empreses
subcontractades de les quals el Govern no és responsable. La veritat és una altra i d’índole econòmica, ja que en tots els canvis d’empresa que s’han donat anteriorment a les dependències de la Generalitat a Girona, es respectaven de forma clara el conveni del sector i les seves treballadores i treballadors. Just ara amb les retallades de la crisi, deixen 50 treballadores i treballadors al carrer, mirant cap a un altre costat i escapolint-se de la seva responsabilitat.