De la precarietat i la pobresa a la pobresa severa, la misèria i sense llar
Des de fa anys, des de CCOO de Catalunya -conjuntament amb diferents entitats de dones immigrades treballadores de la llar- es duen a terme iniciatives per visibilitzar la realitat del sector del treball de la llar i les cures i per promoure accions per dignificar-lo.
En aquest sentit, l’estudi Condicions de vida de les treballadores de la llar i les cures centreamericanes a Barcelona, elaborat pel Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya, analitza les condicions de vida de les dones migrades centreamericanes, treballadores de la llar i les cures, a Barcelona, i posa de manifest l’elevat risc d’exclusió social i pobresa que pateixen.
Entre les raons que expliquen aquesta exclusió hi té un pes preponderant una manca de drets deguda a un marc legal discriminatori (d’estrangeria però també laboral) que les segrega a un treball amb escassa valoració social, una alta irregularitat i una constant vulneració de drets laborals i fins i tot humans.
L’estudi vol visibilitzar una realitat quotidiana i propera però que està oculta a la nostra mirada perquè té lloc dins dels domicilis privats i que amaga greus situacions d’explotació laboral, de precarietat, de maltractament i fins i tot abús i assetjament sexual, i de soledat. Però l’estudi també vol plantejar propostes i reclamar la necessitat de dur a terme de manera coordinada (administracions, agents socials i societat civil) les actuacions necessàries per valorar les feines domèstiques i de cures i per dignificar el sector.
Des del sindicat volem remarcar que, tot i que la crisi sanitària pel coronavirus ha comportat un aprofundiment de la situació de vulnerabilitat i indefensió del col·lectiu, és cert que hi influeixen diversos factors que ja havien estat denunciats amb anterioritat tant per CCOO de Catalunya com per diverses associacions i entitats socials, i que, per tant, eren evitables. Abans de l’inici de la pandèmia, les seves condicions de vida i treball a Barcelona ja es caracteritzaven per una extrema precarietat, pobresa i exclusió social.
Ara, amb la declaració de l’estat d’alarma, han perdut la seva principal font d’ingressos i no compten amb uns estalvis que els permetin subsistir mentre es torna a la “normalitat”. Moltes d’aquestes treballadores han quedat excloses de les prestacions socials, com ara el subsidi extraordinari per a treballadores de la llar, per la seva condició de treballadores sense autorització administrativa. En definitiva, han quedat fora de tot circuit de rescat institucional i no compten amb cap suport davant la seva caiguda imminent cap a la pobresa extrema, més enllà de la caritat i la solidaritat de les iniciatives de la societat civil o de les ajudes assistencials dels serveis socials.
Sens dubte, és una situació sobrevinguda però també evitable. Aquesta emergència ha posat de manifest, una vegada més, la urgència de dignificar la feina de la llar i les cures; la urgència d’un estat de benestar social ampli, que posi la vida i les cures al centre, i la urgència d’una regularització administrativa que permeti aquestes treballadores essencials que sostenen la vida i la seva reproducció viure una vida digna.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració de les associacions Mujeres Pa’lante, Las Libélulas i Mujeres Migrantes Diversas i del Grup d’Estudis d’Immigració i Minories Ètniques de la Universitat Autònoma de Barcelona (GEDIME), i amb el suport de l’Àrea de Serveis Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona.
Podeu veure l’estudi Condicions de vida de les treballadores de la llar i les cures centreamericanes a Barcelona a Internet
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 19 de maig de 2020