Necessitem reduir urgentment els impactes del model energètic actual
CCOO de Catalunya volem expressar la nostra opinió en relació a les convocatòries fetes a diferents comarques durant les darreres setmanes, així sobre el posicionament de diferents representants del món local contraris a la construcció de noves instal·lacions d’energia renovable.
Les instal·lacions d’energia renovable i autòctona tenen permeten prescindir dels sistemes que presenten més riscos i impactes sobre la salut de les persones i del mateix entorn natural. Mantenir les necessitats actuals d’energia per part de les llars, les empreses o els serveis públics significa generar-la, transformar-la, transportar-la i consumir-la. Hem d’avançar (i molt) en la millora de l’eficiència energètica, i alhora optar i concretar un model energètic, que sigui més sostenible ambiental i territorialment.
Catalunya té una forta dependència de combustibles fòssils. La nostra producció elèctrica es basa en l’aportació de les centrals termonuclears (més del 50%). Diferents normatives pròpies, però també d’altres a nivell estatal (com el Plan Nacional Integrado de Energía y Clima) o internacional (com el mateix Acord de París), ens obliguen a canviar el nostre model energètic, donats els seus forts impactes ambientals (canvi climàtic, contaminació atmosfèrica) i econòmics (hem de destinar gran part dels nostres recursos a la importació de matèries primeres).
La majoria de comarques catalanes consumeixen una energia generada a molta distància dels punts de consum. No tenim una xarxa de generació ben repartida pel territori. Una distribució equilibrada, que respecti els espais més sensibles i que aprofiti els que aporten més recursos, seria més eficient. Però també permetria repartir els seus impactes (bàsicament, canvis sobre el paisatge) i els seus beneficis (com la recaptació d’impostos pels municipis i nous jaciments d’ocupació). CCOO defensa un canvi de model productiu que inclogui el sector energètic. Implica reduir progressivament l’ús de les tecnologies més dures i contaminants i potenciar aquelles de menor impacte a partir d’una transició justa. És a dir, una planificació de la transició per part de les administracions públiques i una concertació amb els agents socials i econòmics al territori que incorpori els aspectes sociolaborals d’aquesta gran transformació.
La planificació energètica de Catalunya està caracteritzada, un cop més, per una evident manca d’impuls i estratègia de les administracions, que sovint actuen com finestretes empresarials. Vam ser pioners en la instal·lació d’aerogeneradors. Ara estem en posicions de cua a nivell estatal. No assolim els objectius de generació renovable definits per la Generalitat o por la Unió Europea. Els fons Next Generation estan també destinats directament a aquesta activitat, i podríem deixar d’aprofitar-los si no presentem projectes concrets en aquesta línia.
CCOO no comparteix la idea d’impulsar una moratòria a les energies renovables. No és viable pensar que tan sols amb l’aprofitament de sostres per a la incorporació de plaques fotovoltaiques trobarem la solució. Caldrà considerar-ho, a partir de l’exemple dels edificis d’administracions i empreses públiques. Però aquesta aportació és molt reduïda en comparació amb la producció de les centrals eòliques, que també hauran de formar part del nostre paisatge marítim si volem deixar de dependre del petroli.
La normativa catalana és molt garantista a l’hora d’autoritzar la instal·lació de parcs eòlics o plantes solars. Si sumem les disposicions que emanen de les directives europees, ha d’esdevenir un mecanisme per a la supervisió i l’encaix dels nous projectes dins el nostre territori.
El Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la Llei del Canvi Climàtic són dues eines que resten pendents de desenvolupament efectiu per part de la Generalitat. Han de portar reformes tan importants com la de l’Institut Català de l’Energia en una Agència d’Energia que tingui competencies plenes i sigui més operativa. Cal que la planificació d’aquesta transició compti amb el suport del Parlament, de les entitats locals i dels agents socials per superar la innació actual.
Per avançar cap a un nou model industrial no tot s’hi val. No podem reproduir errades del passat, concentrant instal·lacions o ignorant els seus impactes sobre el medi. Tanmateix, hem de superar una paràlisi que posa en risc l’arribada de fons europeus, i que també dificulta la generació de nous llocs de treball al sector de les renovables en un moment de crisi industrial, social i econòmica encara profunda.
CCOO defensa una transició ambientalment i socialment justa, a partir d’un model energètic sostenible, net i distribuït, amb garantia de subministrament i de seguretat jurídica.