Ahir una treballadora del Centre Penitenciari de Quatre Camins va ser agredida sexualment durant la seva jornada laboral per un intern ingressat al centre.
Donada una situació que ara mateix està en fase de situar-se fora de control, CCOO al costat dels sindicats UGT, CATAC i amb el suport solidari d’altres sindicats i associacions penitenciàries hem convocat demà dimecres, 7 de juliol, a tots els centres penitenciaris catalans concentracions de suport al personal, de repulsa a les agressions i de rebuig a les polítiques de l’Administració (13.30 h).
La d’ahir ha estat l’última agressió, però no l’única d’una llarga sèrie soferta pels treballadors i treballadores penitenciàries, i que no ha estat propiciada per un canvi de la plantilla, que s’ha mantingut estable, ni tampoc per un canvi de tipologia dels interns, que no s’ha produït, sinó per una política errònia i d’esquena a la realitat penitenciària adoptada per la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima (SMPRAV) dirigida per l’ara dimitit Amand Calderó.
La secretaria, lluny de recollir el problema i buscar solucions efectives, ha fomentat que la situació es desboqui i s’hagin travessat totes les línies vermelles en matèria de seguretat dels treballadors i treballadores penitenciàries, que treballen en situacions d’extrema dificultat i perill sense ni tan sols tenir reconeguda la condició d’agent d’autoritat.
Els errors comesos de manera tenaç i contínua per la SMPRAV des de fa anys, en part s’expliquen per la política del recentment dimitit secretari de mesures penals de promocionar persones a llocs no concordes amb la seva experiència, i que, amb les mesures que han pres, han minat la posició dels treballadors i treballadores en un mitjà tan difícil i tan especialitzat com el penitenciari, i en part s’expliquen per una visió que ha impregnat tota l’acció de la SMPRAV, que ha ignorat de manera voluntària i persistent l’experiència atresorada durant anys pels treballadors i treballadores penitenciàries.
Però la falta de seguretat no ha afectat només els treballadors i treballadores, sinó també els mateixos interns. En uns casos com a víctimes a les mans d’altres reclusos i, en uns altres, per la falta de resposta adequada del sistema a la dinàmica de violència en la qual ha acabat immersa la minoria d’interns més violenta i inadaptada.
La falta de seguretat ocasionada per la xacra de les agressions als centres penitenciaris catalans afecta negativament a tothom, treballadors i treballadores i interns i internes, i degrada i paralitza la funció de resocialització i reinserció de tot el sistema d’execució penal i suposa un cost econòmic, moral i polític inassumible per a la societat.