La llei d’ocupació publicada avui al BOE (Llei 3/2023) suposa un avenç important en la millora del mercat de treball i dels instruments i les polítiques públiques que han de facilitar l’assumpció de la plena ocupació establerta en l’article 40 de la nostra Constitució. Quan les dades ens diuen que, el 31 de desembre, hi havia a Catalunya 350.000 persones registrades a l’atur, o que l’atur de llarga durada afectava 150.000 persones, de les quals tres de cada quatre amb 45 anys o més, sembla escaient un esforç significatiu per garantir el dret al treball digne per al conjunt de la ciutadania. Més encara quan, amb una taxa d’atur del 10 %, les empreses reclamen la contractació de persones treballadores en origen perquè diuen no trobar perfils qualificats a Catalunya que encaixin en les vacants.
La nova llei d’ocupació s’inscriu en l’intent per part del Govern de l’Estat de promoure un àmbit laboral més just i eficient. En aquest sentit han suposat fites importants la gestió dels ERTO, la reforma laboral, la llei d’ordenació de l’FP, la negociació de l’Avantprojecte de llei de formació al treball o l’increment continuat del salari mínim interprofessional. Entre els trets distintius de la nova llei, en relació amb l’anterior, hi constatem el reforç de la dimensió autonòmica i local, un accent clar en la perspectiva de gènere de les polítiques d’ocupació, garanties per la participació institucional o la creació d’una xarxa d’informació comuna que pot facilitar l’accés i l’acompanyament en clau de mobilitat. Els avenços de caire més contingut, com per exemple en l’àmbit de la plurianualitat, conviuen en el text amb millores interessants, com ara les que operen en el reconeixement de drets i en l’actualització de la cartera de serveis.
Entre els deu serveis a les persones demandants que a més es garanteixen a la nova norma, en destaquen l’elaboració d’un perfil individualitzat, l’accés a una tutorització personal, a un pla adaptat, a una intermediació laboral eficient, a l’orientació i atenció permanent o a un expedient laboral únic. Per la part de les empreses s’estableix el compromís que publiquin les vacants, que, tot i que es veurà posposat en la seva aplicació al posterior desenvolupament reglamentari, pot ajudar a millorar la intermediació i a garantir l’equitat en l’accés a l’ocupació sense discriminacions per raó de gènere, edat o origen. Els compromisos i les garanties de la nova llei semblen millorar la perspectiva actual, quan encara ens trobem amb reptes importants en la normalització del servei, en l’atenció i orientació del Servei Públic d’Ocupació estatal i autonòmic a l’hora de garantir un servei de proximitat, accessible i d’alta qualitat.
Pel que fa a la translació de la nova llei d’ocupació en l’àmbit català, des de CCOO de Catalunya constatem dues coincidències importants. Per una banda, el consens parlamentari que va aprovar la moció del 22 de desembre passat sobre polítiques d’ocupació i que situava l’oportunitat d’avançar en la millora del SOC. De l’altra el debat iniciat aquests dies sobre el Pla de desenvolupament de les polítiques d’ocupació 2023-2025, que ha de situar les prioritats de les polítiques actives al llarg dels propers tres anys. És en aquest marc en què l’ampliació de la cartera de serveis de la llei, els recursos per a la digitalització de l’Administració, la important dotació pressupostària i un ampli consens polític i social haurien de permetre un avenç significatiu en l’eficiència i la qualitat del Servei Públic d’Ocupació.
Tanmateix el desenvolupament d’eines per millorar i agilitzar el perfilat de les persones demandants i per facilitar l’avaluació permanent de l’èxit de les polítiques d’ocupació no serà suficient si no es produeixen també simultàniament dos canvis fonamentals en el funcionament del nostre Servei Públic d’Ocupació.
– El model de servei s’ha de fer a mida de les persones i satisfer les seves necessitats anant un pas més enllà de la pura gestió i execució dels programes d’ocupació.
– L’atenció personalitzada passa per involucrar els professionals del Servei Públic d’Ocupació i per construir una nova ‘normalitat’, que passi pàgina definitivament a la COVID-19.