Valoració de les dades de l’IPC de juny del 2022
La inflació històrica que estem vivint, i que no vèiem des de fa 35 anys, comporta riscos evidents per a una societat catalana que, pel que fa a les rendes més baixes, encara no s’ha recuperat de les dues darreres crisis anteriors. Recordem que, de l’any 2019 al 2021, la taxa de risc de pobresa va augmentar del 23,6 % al 25,8 %, i que l’any passat gairebé un de cada deu catalans (8,8 %) arribava a finals de mes amb molta dificultat. Aquest és l’escenari en el qual impacta una inflació desbocada, amb increments dels aliments, del preu de l’habitatge o del transport, que esdevenen inassumibles per a una part creixent de les llars treballadores de Catalunya. Les mesures preses pel Govern central, ampliant l’escut social i també les que ha anunciat, de gravar fiscalment a qui s’està assegurant els marges de benefici en plena davallada econòmica, són iniciatives importants, però que s’han de complementar amb iniciatives immediates per part del Govern de la Generalitat, que han de ser concertades amb els agents socials. L’execució pressupostària del 2022 i el plantejament pressupostari del 2023, donen la sensació que alguns departaments, entre ells el d’Economia i el de Drets Socials, viuen d’esquena a la crua realitat que estan experimentant massa famílies catalanes, que no veuen ateses les seves necessitats més bàsiques.
Escolteu les declaracions de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya, en què valora les dades de l’IPC del mes de juny del 2022
A Catalunya, l’IPC interanual es situa en 9,7 %, un punt i mig per sobre del mes anterior (8,2 %) i cinc dècimes per sota de l’indicador estatal (10,2 %). Els productes que més contribueixen a aquest increment de preus són els relacionats amb el transport (19,3 %), l’habitatge (17,8 %) i els aliments i begudes no alcohòliques (11,0 %). Aquests increments tenen relació directa amb l’actual crisi energètica, ja que els elevats preus en l’habitatge tenen a veure principalment amb l’electricitat i l’increment de preus en el transport tenen relació amb l’augment del preu dels combustibles.
En l’ambit de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 10,2 % i, com en el cas de Catalunya, també ha augmentat un punt i mig per sobre del mes anterior (8,7 %). Els components del cistell de consum que més han contribuït a aquesta important pujada són els mateixos que hem destacat per a Catalunya. En concret, el transport ha registrat un increment interanual del 19,2 %, l’habitatge del 19,0 % i els aliments i begudes no alcohòliques, del 12,9 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preu dels carburants, atès que són els components amb major fluctuació de preus i, per tant, és capaç de capturar amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, se situa en el 5,5 %, sis dècimes per sobre del mes anterior. És important destacar que aquest indicador ha augmentat més de dos punts percentuals en tan sols tres mesos (al mes de març la inflació subjacent era del 3,4 %). Les dades posen de manifest un increment constant d’aquest indicador, que posa en evidència com la inflació general, que inicialment venia molt acotada a l’increment de preus energètics, s’està traslladant al conjunt de l’economia.
La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat) a l’Estat es situa en el 10,0 %, un punt i mig per sobre de les dades del mes passat (8,5 %). Recordem que aquest indicador mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre aquells països que comparteixen una mateixa política monetària. L’indicador per als països de l’eurozona és del 8,6 %, cinc dècimes per sobre del mes anterior (8,1 %). Per tant, l’IPCH de l’Estat no només es troba per sobre del del conjunt de països de l’eurozona, sinó que ha augmentat sensiblement el seu diferencial en aquest darrer mes. En concret, el diferencial entre l’IPCH estatal i el dels països de la zona euro, el mes anterior era de 4 dècimes i, en canvi, les dades de juny mostren una variació de 1,4 punts percentuals.
CCOO considera que:
- La inflació subjacent que s’ha incrementat en més de dos punts en tres mesos posa en evidència com les empreses han repercutit l’increment dels preus energètics en els seus productes i serveis, mentre es neguen a incrementar preus amb l’excusa dels “efectes de segona volta”. Aquesta estratègia de salvar els marges, llasta el consum de les llars i es trasllada ja a una desacceleració del creixement econòmic, que si s’ha de recuperar, passa per la solidesa i l’estabilitat de la demanda i per garantir el poder adquisitiu de salaris i prestacions.
- L’Enquesta de condicions de vida ha posat en evidència la situació de feblesa i de desigualtat que han deixat instal·lades la gran recessió i la pandèmia de la COVID-19. Si en les etapes de recessió paguen les llars més vulnerables, són també les que es veuen menys beneficiades en els períodes de recuperació i creixement. Les dades ens mostren que la societat catalana és una societat on encara prima amb força la injustícia i la manca d’igualtat d’oportunitats. És inajornable un debat obert i concertat per situar les prioritats en les polítiques públiques del Govern de la Generalitat, i molt especialment en les pressupostàries.
- La crisi de preus actual posa en evidència la manca de recursos públics a l’hora de controlar els preus, i la dependència extrema d’un mercat que massa sovint és l’eufemisme rere el qual s’amaguen els interessos dels grans actors econòmics i financers. El control de preus passa pel control de beneficis, especialment en béns de consum i serveis fonamental, i reclama polítiques fiscals redistributives que apel·lin el conjunt d’administracions.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de juliol de 2022