Recentment s’ha conegut la sentència dictada el 25 de març del 2021 per la Sala Contencioso-Administrativa del Tribunal Suprem, que amplia els supòsits per justificar la relació laboral, més enllà dels que preveu l’article 124 del Reglament d’estrangeria que regula aquest procediment.
Recordem que, segons es recull l’esmentat article, podran obtenir una autorització de residència i treball els estrangers que acreditin una estada continuada a l’Estat espanyol durant un període mínim de dos anys, sempre que no tinguin antecedents penals a l’Estat espanyol ni en el seu país de origen o en el país o països en què hagin residit durant els últims cinc anys, i que demostrin l’existència de relacions laborals la duració de les quals no sigui inferior a sis mesos. Aquests relacions laborals s’han de justificar per mitjà d’una resolució judicial o amb la resolució administrativa confirmatòria de l’acta d’infracció de la Inspecció de Treball i Seguretat.
En aquest sentit, el que fa la sentència del Tribunal Suprem és ampliar els mecanisme de prova d’aquesta relació laboral, incloent-hi fins hi tot la possibilitat de justificar-la per mitjà d’un informe de vida laboral, en el cas d’una relació laboral en una situació de regularitat administrativa prèvia.
Per tant, la sentència s’aplica a aquelles persones que estan treballant sense autorització administrativa i puguin aportar proves d’aquesta relació laboral, més enllà del que preveu l’article 124 del Reglament de la Llei d’estrangeria. Per aquest motiu, la sentència milloraria les possibilitats de lluita contra l’explotació laboral de persones sense autorització administrativa -que és l’essència d’aquest procediment de regularització- en admetre més mitjans de prova de la relació laboral i facilitar així una resolució positiva.
Però també, la sentència afectaria altres supòsits amb més de dos anys de residència a l’Estat espanyol, sense antecedents penals i que puguin demostrar un mínim de sis mesos de relació laboral en situació regular. En concret:
- Les persones a qui s’ha denegat una petició d’asil o de protecció internacional i que han pogut desenvolupar una relació laboral regular durant el període d’estudi de la seva sol·licitud.
- Les persones amb autorització de residència i treball que han caigut en la irregularitat sobrevinguda per no complir els requisits de renovació.
- Les persones amb autorització d’estudiants i amb permís per treballar.
Si bé això no encaixaria en l’objectiu previst en el procediment d’arrelament laboral de lluita contra l’explotació laboral, sí que representa una ampliació de les vies de regularització previstes en el Reglament. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que la sentència pot establir un criteri a aplicar per als jutges, tal com determina la Llei orgànica del poder judicial, però que no afecta directament les administracions, en concret les oficines d’estrangeria, i fins al moment encara no hi ha un posicionament clar per part de l’Administració de l’Estat sobre com afectarà la sentència als procediments d’estrangeria.
Des de CCOO de Catalunya valorem positivament la sentència i considerem que ha de permetre reforçar el paper de l’arrelament laboral com a mecanisme de lluita contra l’explotació laboral de treballadors i treballadores sense autorització administrativa i que obre la porta a una nova via de lluita contra la irregularitat sobrevinguda.
Malauradament, la manca de clarificació sobre com això afectarà els procediments d’estrangeria fa que estiguin corrent informacions, sobretot a les xarxes socials, esbiaixades o interessades.
En aquest sentit, cal advertir les persones subjectes d’acollir-se al que preveu l’esmentada sentència de la necessitat d’esperar la concreció d’aquests nous possibles procediments i evitar precipitar-se en la presentació de sol·licituds que tindran moltes dificultats de prosperar sense l’establiment d’unes instruccions clares per part de l’Administració.
Des del sindicat s’han tingut contactes amb les administracions implicades, tant a Catalunya com nivell confederal en el marc de la Comissió Laboral Tripartita, per reclamar un posicionament urgent a la Secretaria d’Estat de Migracions sobre com serà interpretada la sentencia per part de l’Administració de l’Estat i quines instruccions es dictaran per concretar com serà implementada pel que fa als procediments d’estrangeria.