Valoració de les dades de l’IPC de març de 2022
La inflació més alta registrada des de 1985 (9,8%), posa a les persones treballadores i als col·lectius amb rendes més baixes en una situació d’extraordinària precarietat. La contenció dels salaris i de les prestacions, quan l’increment dels preus dels aliments ja supera el 6%, comporta a més una pèrdua en la demanda que llastra l’abast i el dinamisme en la recuperació econòmica després de la crisi provocada per la pandèmia. El moment, de fortes incerteses i de fortes pressions sobre la situació i perspectives de les persones més vulnerables, requereix de polítiques socials i salarials fortes que facin front als grans reptes actuals.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 9,5%, 2,1 punts per sobre del mes anterior (7,4%) i tres dècimes per sota de l’indicador estatal (9,8%). En termes interanuals, destaquem en primer lloc l’elevat increment de preus de l’habitatge (28,8%), que continua pujant a causa de l’increment de preus energètics (calefacció). En segon lloc, destaquem l’encariment dels preus del transport, amb una pujada del 18,9%, a causa de l’increment del preu dels carburants i, en menor mesura, del gasoli. Finalment, destaquem també l’increment del 6,4% del preu dels aliments i begudes no alcohòliques, que registren una pujada generalitzada en tots els components que integren aquesta cistella de productes.
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 9,8%, 2,2 punts percentuals per sobre del mes passat (7,6%) i tres dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (9,5%). En quant a l’anàlisi dels components de la cistella de productes es reprodueix la mateixa situació que hem descrit per Catalunya, destacant l’increment de preus de l’habitatge (33,1%), transport (18,6%) i aliments i begudes no alcohòliques (6,8%).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, es situa en el 3,4%, quatre dècimes per sobre del mes anterior (3,0%), continuant la trajectòria ascendent iniciada a l’estiu i que posa en evidència com l’increment de preus energètics es trasllada al conjunt de sectors econòmics.
La taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tos els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa al mateix nivell que l’index general d’inflació, això és el 9,8% (2,2 punts percentuals per sobre del mes anterior). En canvi, l’indicador de l’ICPH per la zona euro, continua per sota de l’index estatal i, en concret es situa en el 7,5%, 1,6 punts percentuals per sobre del mes anterior. Per tant, les dades semblen indicar que el context actual d’inflació està afectant en major mesura al nostre país que al conjunt de països que conformen l’eurozona, quan fa un any la situació era justament la inversa.
CCOO considera que:
- Tot i que l’evolució de la inflació subjacent mostra com les empreses estan traslladant l’increment dels preus energètics als preus dels aliments i d’altres productes de primera necessitat, es pretén situar els salaris com principals responsables dels ‘efectes de segona volta’. La pèrdua acumulada de poder adquisitiu de les persones treballadores reclama d’increments salarials ajustats a la inflació subjacent i de l’aplicació de clàusules de revisió salarial.
- La situació de vulnerabilitat que s’està estenent amb la actual inflació buida l’estalvi embassat al llarg de la Gran Reclusió per part de molts treballadors i treballadores, però afecta especialment a les rendes més baixes. És inajornable l’increment de l’IRSC, congelat des de l’any 2010, una complementació efectiva entre RGC i IMV i un bonus extraordinari de 300 euros per a pensionistes amb complements a mínims o pensions no contributives, persones registrades a l’atur, i assalariats/des amb rendes per sota del Salari Mínim Interprofessional.
- Els preus elèctrics no son tan sols el reflex d’una crisi d’oferta deguda a la invasió d’Ucraïna, sinó de l’actitud irresponsable de les grans empreses energètiques que veuen en aquesta crisi un negoci. Que els beneficis de les sis empreses energètiques de l’Ibex hagin quadruplicat, el 2021, els de 2019 i 2020, posa en evidència la necessitat urgent de canviar el sistema de fixació de preus, i de gravar fiscalment els ‘beneficis caiguts del cel’ per tal de salvar l’estabilitat de persones i empreses.
- La crisi energètica no pot buidar de sentit i de recursos els Plans de Recuperació, sinó que fa que aquests encara siguin més necessaris. Les transferències i crèdits tous son una ocasió única per transformar el model productiu, reduint la seva dependència energètica, i adaptant les competències de treballadors/es als requeriments de la doble transició (ecològica i digital). Cal reforçar els recursos en la gestió dels fons i aprofundir el diàleg social per tal que el valor afegit que es generi es traslladi, mitjançant salaris i rendes, al conjunt de la societat.