Valoració de les dades de l’IPC de març de 2021
A Catalunya l’IPC interanual és situa en l’1,3%, la qual cosa suposa un increment d’1,4 punts percentuals respecte el mes anterior (-0,1%). Aquest mes l’index català i l’estatal coincideixen i tots dos es situen al mateix nivell (1,3%). Cal destacar com, des d’abril del 2019, no s’assolia un índex tan elevat.
A nivell interanual, els productes que han registrat una influència positiva en aquest increment i que, per tant, han augmentat els seus preus, han estat principalment dos grups de productes: el transport i l’habitatge. En primer lloc, els béns i serveis relacionats amb el transport s’han encarit en un 4,0% com a conseqüència de la pujada dels carburants i lubricants en relació a la baixada que van registrar en el mateix període de l’any passat. Per altra banda, l’habitatge incrementa en el 3,7% tenint com a principal causa l’augment de l’electricitat.
Els principals productes que veuen descendir els seus preus són les comunicacions i els productes relacionats amb l’ensenyament tot i que la influència en l’índex general és mínima. De fet, la variació interanual en l’índex s’explica fonamentalment per l’elevat increment en els preus del transport i l’habitatge que hem comentat anteriorment.
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa també en l’1,3%. Per tant representa un increment d’1,3 punts percentuals respecte al mes anterior atès que l’índex general al febrer va ser del 0,0%.
Els productes que més han influït en aquest increment de preus són els mateixos que hem analitzat pel cas de Catalunya: l’habitatge (amb un increment de 4,3%) i el transport (3,8%).
La inflació subjacent estatal, es manté al mateix nivell que el mes passat i es situa en el 0,3%. Recordem que la inflació subjacent és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, motiu pel qual acostuma a ser un indicador fiable de l’estat real de l’economia ja que no es veu afectat per la volatilitat característica dels preus dels combustibles i dels aliments. En aquest sentit, el diferencial entre la inflació subjacent (0,3%) i l’índex general (1,3%) és d’un punt percentual.
La taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per tal de facilitar les comparacions entre països, és d’1,2%. Això suposa una variació molt important, d’1,3 punts percentuals, variació idèntica a la que ha patit l’índex general. D’altra banda, l’IPCH dels països de la zona euro es situa en l’1,3%. Per tant, a l’espera de veure el comportament dels propers mesos, el cert és que en aquest mes tots dos índexs semblen avançar cap a una confluència que no havíem registrat des de feia molts mesos. El motiu és que la zona euro tradicionalment acostuma a registrar uns índex relativament superiors a l’index estatal i, en aquesta ocasió, tos dos índexs són molt similars.
El comunicat sencer el trobeu en aquest enllaç