CCOO de Catalunya ha perdut un dels seus històrics, en Luis Romero Huertes, carismàtic sindicalista que va impulsar les comissions obreres en el sector de la construcció a Catalunya. Luis Romero va néixer a Alcalá la Real, Jaén, a l’any 1931 i va morir el passat 9 de març als noranta anys d’edat.
Va treballar al camp, venent formatges i bestiar. Vinculat des de molt jove al partit comunista, va ser detingut i empresonat el 1960 i 1962, per la qual cosa va haver d’emigrar amb la seva família i es va instal·lar a Barcelona l’any 1964. Va treballar durant anys en diverses empreses de la construcció, en les quals va impulsar el moviment sindical de les comissions obreres, compromís que li va costar diversos acomiadaments i represàlies. Va participar a l’assemblea fundacional de CCOO a la parròquia de Sant Medir, l’11 de novembre del 1964, en representació del ram de la construcció amb altres companys. Va ser cofundador de la Coordinadora del Ram de la Construcció de Comissions Obreres durant la segona meitat dels anys seixanta. Responsable de la Coordinadora de CCOO de la Construcció de Catalunya des del 1971 fins al 1977. Impulsor, als anys 1976 i 1977, de les dues grans vagues generals de la construcció de Barcelona. Primer secretari general de la Federació de Construcció de CCOO de Catalunya fins al primer Congrés Constituent de la federació, l’abril del 1978.
La seva militància al PSUC el va portar a brindar la seva imatge en un dels cartells més populars de la primera campanya electoral, l’any 1977, “Mis manos: mi capital. PSUC, mi partido”. Romero va ser secretari general de la Federació de la Construcció de CCOO de Catalunya.
El 1979 es va presentar a les eleccions municipals a les llistes del PSUC, i va sortir escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona, però va decidir no prendre possessió perquè va preferir continuar la seva dedicació al sindicat CCOO de la construcció.
El 1982 es va sumar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). En els darrers anys de la seva vida va ser activista dels moviments socials, especialment a través dels iaioflautes. Era veí del barri de la Pau de Barcelona, al districte de Sant Martí, i com a tal estava també implicat i actiu al moviment veïnal.
CCOO de Catalunya vol reconèixer el seu paper fonamental en la construcció del moviment sindical de les comissions obreres i el seu compromís indiscutible amb la defensa dels drets laborals i socials, durant tota la seva vida. Un referent que mai oblidarem.
