CCOO de Catalunya denuncia que, amb una inflació per sobre del 10 %, l’increment salarial i el manteniment del poder adquisitiu són irrenunciables

Valoració de les dades de l’IPC d’agost del 2022

Tot i l’apaivagament relatiu de la inflació, els nivells actuals són insostenibles en un marc de contenció salarial i on es pretén que el pes de la crisi es carregui sobre les espatlles de les persones treballadores. Amb un increment dels salaris pactats que se situava al juliol en el 2,49 % i un increment de l’IPC que a l’agost era del 10,2 % a Catalunya, la pèrdua de poder adquisitiu sembla evident. Les dades de la comptabilitat nacional del segon trimestre mostren una caiguda del consum de les llars que cau del 4,9 al 3,2 % i traslladen una tendència preocupant. A menor despesa menys demanda i per tant menys producció, cosa que finalment pot acabar llastrant la recuperació del mercat de treball que ha facilitat la reforma laboral. La decisió per part del Banc Central Europeu d’incrementar el tipus d’interès fins l’1,25 % per tal de refredar l’economia posa encara més pressió sobre la renda disponible de les llars treballadores, i molt especialment de les que estan pagant crèdits o hipoteques. Mentre les grans empreses, especialment les del sector energètic, financer i alimentari, treuen rendiment a la crisi incrementant els seus beneficis, les persones treballadores han de contenir la despesa en béns i productes que sovint són essencials. L’ofec de la demanda suposa una amenaça rellevant en l’horitzó immediat per l’estabilitat social i econòmica.

A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 10,2 %, 1 dècima per sota del mes anterior (10,3 %) i 3 dècimes per sota de l’indicador estatal (10,5 %). Els productes que més contribueixen a aquesta taxa tan elevada són l’habitatge (22,6 % més que el mateix període de l’any passat) i els aliments i begudes no alcohòliques (12,1 %). Recordem que l’increment dels preus de l’habitatge té a veure principalment amb les despeses energètiques associades. També destaquem com el transport situa la seva taxa d’increment en l’11,3 %, però tot i ser una taxa molt elevada, en realitat contribueix a reduir la taxa general ja que el mes anterior va ser encara més alta.

Valoració de les dades de l’IPC d’agost a càrrec de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya

En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual és del 10,5 %, 3 dècimes per sota de l’indicador pel mes anterior (10,8 %) i 3 dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (10,2 %). Els productes que més han contribuït a aquesta taxa són els mateixos que hem vist pel cas de Catalunya. En concret, l’habitatge s’incrementa el 24,8 % i els aliments i les begudes no alcohòliques, el 13,8 %. A tall d’exemple, l’increment interanual dels ous és del 22,4 %; de la llet, el 25,6 %; de la carn d’aviram, el 17,6 %, i dels llegums i hortalisses fresques, el 14,8 %. Per tant, veiem que es veuen més afectats per l’increment de preus aquells productes bàsics, dels quals difícilment es pot prescindir i que, per tant, afecten en major mesura les persones i les famílies amb menor nivells de renda.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, atès que són béns amb un preu més volàtil i, per tant, en aïllar-los obtenim una taxa d’inflació que recull millor l’estat general de l’economia, és del 6,4 %, 3 dècimes més que el mes anterior (6,1 %). Per tant, veiem com l’escalada de preus ja no afecta només els productes energètics, sinó que, com estem observant des de fa mesos, s’ha estès al conjunt de l’economia.

La taxa de variació de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat) per l’Estat se situa en el 10,5 %, 2 dècimes menys que el mes passat (10,7 %). En canvi, l’evolució recent d’aquest indicador pel conjunt de països de la zona euro és just el contrari, i en el darrer mes s’incrementa 2 dècimes, i passa de 8,9 % a 9,1 %. Malgrat aquesta notícia positiva, l’IPCH per l’Estat (10,5 %) continua situant-se per sobre de l’índex de l’eurozona (9,1 %) i posa en evidència la major afectació de l’escalada de preus al nostre país.

Ipc Agost 22

CCOO considera que:

  • Mentre els beneficis empresarials continuen pujant, les persones treballadores han perdut poder adquisitiu i han vist com la contenció salarial no fa sinó alimentar els marges de les grans empreses, mentre amenaça la demanda i amb ella l’estabilitat econòmica i la previsió de creixement. En aquest sentit és fonamental un increment del salari mínim, que, a Catalunya, ha de tenir el seu referent en el salari de referència presentat pel Govern (1.250 € en 14 pagues), i cal la dinamització de la negociació col·lectiva mitjançant un AIC i un AENC que impulsin la signatura d’uns convenis que garanteixin mitjançant clàusules de revisió el poder adquisitiu dels salaris.
  • Quan ja el 2021 hi havia 1.957.200 catalans i catalanes en situació de risc de pobresa o d’exclusió social, això és un 25,8 % de la població, l’impacte de la inflació està generant incertesa i patiment en un espectre ampli de la ciutadania. És per això inajornable una millora de la renda garantida de ciutadania i el seu encaix i complementarietat amb ingrés mínim vital per tal d’ampliar i aprofundir la seva cobertura social. A l’hora és necessari un bo social de com a mínim 150 € que complementi l’estatal de 200 € i una política de beques i ajuts que faci front a la manca d’igualtat en l’accés a la formació per part de les persones joves de llars amb rendes més baixes.
  • Apostem pel control de preus com a potestat reconeguda en l’article 149.13 de la Constitució per protegir els consumidors i consumidores del poder de monopolis i oligopolis. Els preus màxims que ja s’apliquen en medicaments, productes sanitaris, aigua dessalinitzada i d’altres han de garantir l’accés de la ciutadania a béns i serveis de primera necessitat i limitar els beneficis corporatius en una situació d’emergència social. Les polítiques fiscals, tant d’imposició com d’inversió pública i de protecció social, han de facilitar un reequilibrament de l’impacte de la crisi de preus que no pot ampliar encara més la desigualtat al nostre país. Aquestes polítiques fiscals han de ser eficients (Pacte nacional per a la indústria…) i s’han de nodrir d’uns pressupostos expansius i amb un clar compromís social.
  • Les recents conclusions del Consell d’Energia Europeu en el sentit de gravar els beneficis extraordinaris de les companyies energètiques, de posar un preu límit al gas, d’impulsar l’estalvi energètic i de garantir mitjançant instruments de liquiditat la resiliència del teixit productiu són positives i contrasten amb l’increment de tipus aplicat pel Banc Central Europeu. Una política de contenció o de desacceleració programada del creixement econòmic comporta el risc de caure en les polítiques errònies que van convertir la crisi financera de l’any 2008 en una gran recessió amb efectes que encara es fan palesos avui.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 13 de setembre de 2022