El preu de l’electricitat, un dret bàsic per a la nostra manera de viure, ha escalat en els últims mesos i ho ha fet amb més intensitat en les últimes setmanes, fins a uns nivells inassumibles que estan posant en risc moltes economies familiars i empreses, i que afecten notablement el creixement de l’IPC.
L’augment dels costos del gas, dels drets d’emissió de CO2 i que per efecte de la pandèmia els preus de l’any passat fossin excepcionalment baixos ha suposat un encariment del preu de l’electricitat sobre els del 2020 molt important. Però hi ha altres factors d’aquesta pujada que tenen a veure amb l’estructura i el funcionament del mercat majorista diari de l’electricitat sobre els quals CCOO està reclamant des de fa temps la necessitat d’una reforma profunda. I la nova estructura de la factura, mal explicada, ha afegit més confusió a aquest fet.
La resposta del Govern de l’Estat ha estat, de moment, conjuntural rebaixant la fiscalitat i a mitjà termini reduint els beneficis obtinguts per a la generació amb centrals i parcs anterior a l’any 2005. El Govern ha de prendre decisions immediatament per evitar que la població i les empreses esdevinguin captives d’un mercat injust, governat per empreses que fan prevaldre els seus beneficis empresarials i que condicionen les prioritats davant una necessitat social essencial.
Cal canviar el sistema actual de fixació de preus, cosa que suposa entre 800 i 1.000 milions de guanys “caiguts del cel” per a les grans companyies en detriment de les famílies i pimes. El principi que s’ha d’aplicar ha de ser el de remuneració a les centrals segons els costos reals de l’electricitat generada. Sobre si això és possible segons la normativa europea, a l’article 5 de la Directiva 944/2019 s’explicita que els poders públics poden actuar en la fixació de preus per protegir consumidors vulnerables. Cal explorar aquesta via per actuar sobre el mecanisme de fixació del preu.
També hi ha marge per revisar si alguns dels costos inclosos en la tarifa elèctrica han de ser assumit d’una altra manera. Si ha de ser mitjançant els pressupostos generals cal, que com ja assenyala l’Agència Internacional de l’Energia, s’incrementi l’aportació dels combustibles fòssils al fons per la sostenibilitat del sistema elèctric mitjançant l’augment de les taxes.
Cal accelerar la sortida de les centrals de gas del mercat elèctric, ja que són molt més cares. Per això cal desenvolupar ràpidament les energies renovables, com més ràpid es faci abans obtindrem resultats en reduir emissions, però també en la factura. El retard que patim a Catalunya en aquest sentit és molt preocupant i , a banda de la pèrdua d’oportunitats industrials i d’ocupació que suposa, tindrà impacte en el preu que pagarem per la electricitat. I és que la que vingui de lluny serà més cara. Cal que el Govern superi l’actual paràlisi i que planifiqui una transició energètica ambiciosa.
En tot cas, a curt i mitjà termini la electricitat no tornarà a ser un bé barat. Per l’encariment de combustibles fòssils, que són minvants i cada cop més cars d’aconseguir, i per les grans inversions que hem de fer per dotar-nos de fonts renovables, de mitjans d’acumulació d’electricitat i en estalvi i eficiència. Per tant cal garantir, com també estableix la esmentada directiva europea, l’accés a aquest subministrament bàsic de les persones vulnerables-
Per fer-ho també reclamem que el Govern de Catalunya constitueixi dos fons dotats suficientment i amb criteris iguals per a tot el territori. L’un per cobrir les necessitats de subministrament elèctric
Per fer-ho també reclamem que el Govern de Catalunya constitueixi dos fons dotats suficientment i amb criteris iguals per a tot el territori. L’un per cobrir les necessitats de subministrament elèctric de les llars i per garantir que tothom hi tingui accés malgrat la manca de recursos econòmics. L’altre per fer possible que tothom pugui reduir el seu consum mitjançant l’adquisició d’equips més eficients i millorant els aïllaments. Actualment, els recursos per a la rehabilitació energètica i la generació renovables als domicilis estan pensats per estimular la demanda, i cal arribar a les persones que no tenen recursos per abordar aquestes inversions.