Les dones, un 57,2% del total de persones desocupades, continuen recuperant-se a un ritme inferior al dels homes
L’any 2022 tanca amb una xifra de 346.338 persones sense feina, un 6,1% menys que el 2021, deixant un balanç molt positiu pel que fa l’atur registrat. Tot i la inestabilitat econòmica, la forta inflació i la caiguda de la demanda i del consum, el mercat de treball continua sent capaç de generar ocupació, cada cop més estable. 4 de cada 10 contractes signats al desembre han estat indefinits, el que confirma la tendència de millora iniciada amb la Reforma laboral, malgrat la menor intensitat de conversió de treball temporal en estable al tancar l’any. Per tal de mantenir el ritme positiu i continuar enfortint el nostre teixit productiu, cal vetllar pel manteniment del poder adquisitiu de les persones treballadores, desbloquejant la negociació col·lectiva i fent efectiva la millora dels salaris mitjançant clàusules de revisió.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes de desembre de 2022 deixa una xifra de 346.338 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa una reducció interanual de -6,2% (22.820 persones aturades menys que fa un any).
Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta una caiguda de 2.644 persones (0,8% menys). La població menor de 25 anys registra una reducció del 4% respecte el mes de novembre. Aquest resultat fa que a Catalunya hi hagi un total de 19.787 joves que cerquen feina sense èxit.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Respecte el mes de desembre de 2021, ha caigut l’atur en tots els sectors. La construcció ha reduït l’atur en un 8,2%, els serveis ho han fet en un 7% i la indústria en un 2,3% menys. Finalment, l’agricultura ha reduït l’atur en un destacable -26,8%. Respecte el mes de novembre, creix l’atur al sector de la construcció en un 0,6%, i per contra, cau als serveis en un 0,8%, a la indústria en un 0,2% i a l’agricultura en un 1,9% menys.
ATUR PER PROVÍNCIES
En comparació al desembre de 2021, totes les províncies han reduït l’atur, destacant el cas de Tarragona que ho ha fet en un 11,7% menys, seguit de Lleida amb una reducció de l’11,3% i Girona amb un 9,9% menys. Barcelona és la demarcació que ha reduït l’atur amb menys intensitat, concretament en un 4,3%. I respecte el mes anterior, Lleida ha disminuït l’atur en un 1,4%, Tarragona en un 0,9%, Barcelona en un 0,8% i Girona en un 0,3% menys.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,2% del total de persones sense feina. Respecte fa un any, els homes han reduït l’atur en un -6,7% i les dones en un -5,8%. Respecte el passat mes de novembre, les variacions són d’un 0,4% menys pels homes i d’un 1,1% menys per a les dones. Reducció superior en el cas de les dones per la contractació en el sector serveis que comporta la campanya d’hivern.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de novembre és de 173.009, dels quals el 38,8% són de caràcter indefinit. Respecte el desembre de 2021, la contractació indefinida ha augmentat en un 104,9% mentre que la temporal ha caigut en un -43,8%. En comparació al mes de novembre, s’han signat -28.262 contractes indefinits i -18.630 contractes temporals.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de novembre de 2022, les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 58,2% del total, els subsidis suposen un 38,5% i les persones beneficiàries de la renda activa d’inserció resulten un 3,4% del total. Respecte fa un any, només han augmentat les prestacions contributives en un 7,5%, mentre que els subsidis han reduït en un 4,6% i la RAI en un 29,8%.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1.- La reforma laboral ha introduït un canvi estructural del mercat de treball en termes quantitatius i qualitatius, amb més i millor ocupació. Malgrat aquesta millora a Catalunya encara hi ha 346.338 persones registrades a l’atur i que esperen la seva oportunitat per incorporar-se al món del treball. Quan patronals i empreses estan reclamant contractacions en origen perquè no troben els perfils qualificats que necessiten, el que precisa un salt qualitatiu son també les polítiques actives d’ocupació amb més acompanyament, orientació i formació per garantir que es puguin encaixar oferta i demanda al mercat de treball. Això no serà possible si no hi ha també un canvi pel que fa la discriminació en termes d’edat que realitzen la major part de les empreses.
2.- L’increment de la inflació subjacent per sobre de l’índex general confirma que les empreses han repercutit els increments de costos de matèries primeres i energètics en els seus preus, però que quan aquests han baixat, els preus s’han mantingut per incrementar marges i beneficis. Al mateix temps l’actitud de bloqueig per part de la patronal ha contingut els increments salarials que han perdut poder adquisitiu, especialment en els sectors més precaris i menys organitzats. El resultat és una minva del poder adquisitiu i de la renda disponible que accentua encara més l’increment de l’Euribor, i que ens situa davant un escenari marcat per la inestabilitat i la incertesa. Els increments salarials, començant pel SMI, son la millor garantia per mantenir el creixement i per recuperar la cohesió social que s’ha vist llastrada per efecte de les darreres crisis.
3.- El sisè paquet de mesures aprovades pel Govern de l’estat per tal de combatre els efectes econòmics i socials de la guerra a Ucraïna poden tenir un efecte beneficiós especialment en les rendes més baixes. Així la reducció de l’IVA en els aliments pot pal·liar parcialment l’efecte que està tenint l’increment de preus què, en termes interanuals, és ja del 15%, però comporta el perill que sigui absorbit per part dels grans distribuïdors. Com en la resta de mesures calen actuacions de control per garantir que aquesta bonificació beneficiï a qui més necessitat en té. Com s’ha vist en el cas del gas, el control de preus és més efectiu que les bonificacions, com ho son també les mesures fiscals que gravin uns beneficis extraordinaris de grans empreses que suposen un greuge inacceptable per les llars treballadores.
4.- Aquest paquet de mesures s’ha de veure complementat per les accions i intervencions concertades en el marc del diàleg social a Catalunya mitjançant l’Acord de mesures signat el passat 5 de desembre. Aquest acord tan sols serà efectiu si hi ha també un consens parlamentari entorn als pressupostos pel 2023. La instrumentalització política d’aquest consens en els prolegòmens d’un any electoral és difícil d’entendre quan el que està en joc és un increment de la dotació pressupostària de 3.000 milions que esdevé clau per fer front a la situació de precarietat que pateixen un de cada 6 catalans, però també per donar estabilitat i projecció al nostre teixit productiu en un moment marcat pels reptes i les incerteses.
Escolta la valoració en àudio de les dades de l’atur que fa Ricard Bellera, Secretari de Treball i Economia.