L’Enquesta de població activa del primer trimestre del 2022 mostra la contínua recuperació del mercat de treball, tot i la caiguda de població activa, tant en termes trimestrals com anuals. El fet de disposar de menys efectius en el mercat de treball pot produir un efecte enganyós en els resultats, però el cert és que la reducció de població activa, s’explica per qüestions demogràfiques, són sobretot dones, provinents del sector serveis i de més de 55 anys, les que han sortit del mercat de treball.
A Catalunya hi ha prop de 83.000 persones ocupades més que fa un any i 105.500 persones desocupades menys. Això fa que tant la taxa d’ocupació (54,4 %) com la taxa d’atur (10,2 %) siguin més favorables que ara fa un any. No obstant això, en clau de gènere, aquests dos indicadors mostren un clar biaix, ja que l’ocupació femenina (50,6 %) i la desocupació femenina (10,8 %) se situen lluny del global i dels seus companys. Aquesta situació reclama, doncs, polítiques correctores específiques. En relació amb la qualitat de l’ocupació, i en comparació amb la situació prepandèmica, la taxa de parcialitat s’ha reduït, tot i que manté les diferències abismals entre homes i dones. També la temporalitat perd incidència en el mercat de treball, se situa en un 20,2 %. El dinamisme del mercat de treball s’ha recuperat ràpidament, en part perquè mesures com els ERTO han contribuït a contenir l’atur. La nova contractació registrada mostra clars signes de millora en l’estabilitat de les persones treballadores. Aquests resultats es plasmaran més endavant en el mercat de treball entre la població assalariada i veurem si la dinàmica positiva es tradueix en millores estructurals reals.
Recomanacions:
1. Les dades del mercat de treball ens expliquen el problema que moltes persones treballadores de més de 50 anys tenen o bé per reincorporar-se al món del treball o per mantenir una feina que, amb l’edat, pot comportar cada vegada menys estímuls. Calen polítiques d’ocupació adreçades específicament a aquest col·lectiu especialment penalitzat i mesures d’adaptació, formació i prevenció que garanteixin la qualitat de l’ocupació al llarg de tota la carrera professional
2. Les dades anticipades de la inflació (8,4 %) publicades avui confirmen l’escenari d’un IPC elevat al llarg de l’any que de mitjana pot estar per sobre del 7 %. La pèrdua acumulada de poder adquisitiu de les persones treballadores al llarg dels darrers anys, i també el 2021, reclama increments salarials ajustats a la inflació subjacent i l’aplicació de clàusules de revisió salarial que garanteixin el manteniment del seu poder adquisitiu.
3. La situació de vulnerabilitat afecta especialment les ocupacions més precàries, però també les persones que depenen d’una prestació o d’un subsidi. Davant l’emergència social és inajornable l’increment de l’IRSC, congelat des de l’any 2010, una complementació efectiva entre l’RGC i l’IMV i un bonus extraordinari de 300 euros per a pensionistes amb complements de mínims o pensions no contributives, persones registrades a l’atur, i assalariats i assalariades amb rendes per sota del salari mínim interprofessional.
4. Els preus de l’electricitat són fruit de l’actitud irresponsable de les grans empreses energètiques, que aprofiten la falta de competència al mercat elèctric. Que els beneficis de les sis empreses energètiques de l’IBEX hagin quadruplicat, el 2021, els del 2019 i el 2020 posa en evidència la necessitat urgent de canviar el sistema de fixació de preus, i de gravar fiscalment els “beneficis caiguts del cel” per salvar l’estabilitat de persones i empreses.
