Valoració de les dades de l’IPC de juliol del 2022
Les dades de l’IPC a Catalunya superen ja els dos dígits per assolir un llindar desconegut en prop de 40 anys. Els increments en els preus dels aliments (11,7 %), en l’habitatge (21,4 %) o en el transport (16 %) afecten especialment les llars catalanes amb menys recursos, que dediquen el gruix de la seva renda disponible a béns i serveis bàsics. L’increment de la inflació subjacent, és a dir, la que no incorpora els elements més volàtils com l’energia o els aliments no elaborats, mostra com les empreses estan traslladant l’increment dels preus energètics als preus de consum, per tal de garantir els seus marges de benefici. A l’hora d’atendre les demandes legítimes de manteniment del poder adquisitiu dels salaris per part de les persones treballadores, la patronal avisa d’uns efectes de segona volta que ells mateixos estan aplicant. Quan la demanda interna ja ha caigut del 4 al 3,6 % del primer al segon trimestre del 2022, i la despesa en consum de les llars ho ha fet del 4,9 al 3,2 %, no podem sinó denunciar com una irresponsabilitat el que no es prevegi el paper que té el consum i per tant el poder adquisitiu de les persones en l’estabilitat econòmica. En el context actual, i amb l’increment del preu dels diners que encara encotillarà més les rendes domèstiques catalanes, la lluita pels salaris esdevé la clau no tan sols per garantir la justícia i la cohesió social, sinó la sostenibilitat de l’economia.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en 10,3 %, 6 dècimes més que el mes anterior (9,7 %) i 5 dècimes per sota de l’indicador estatal (10,8 %). Els productes que més contribueixen a aquest increment són l’habitatge (a causa principalment de la despesa energètica associada a aquest producte, que el fa pujar fins al 21,4 %) i els aliments i begudes no alcohòliques (que s’incrementen en un 11,7 %). Finalment, també destaquem com els productes relacionats amb el transport, malgrat incrementar-se en menor mesura que el mes passat, continuen augmentant els seus preus en un nivell molt elevat, en concret han pujat el 16,0 % més que el juliol de l’any passat.
A escala de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 10,8 %, 6 dècimes més que el mes passat (10,2 %) i 5 dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (10,3 %). Els productes que més han contribuït a aquest augment són els mateixos que hem esmentat per Catalunya. En concret, l’habitatge s’incrementa un 23,0 % i els aliments i begudes no alcohòliques ho fan a raó d’un 13,5 %. A tall d’exemple, el pa s’ha encarit un 14,7 %, la carn d’aviram ho ha fet el 16,3 % i els ous costen un 22,5 % mes que el juliol de l’any passat.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preu dels carburants, atès que són els components que tradicionalment presenten una major fluctuació de preus i, per tant, és capaç de capturar amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, se situa en el 6,1%, 6 dècimes per sobre del mes passat (5,5 %). Des de CCOO seguim amb preocupació l’evolució ascendent d’aquest indicador, que ens mostra com l’escalada de preus, inicialment molt acotada als productes energètics, s’està traslladant al conjunt de l’economia.
La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat) per l’Estat se situa en el 10,7 %, 7 dècimes per sobre de l’indicador del mes anterior. Recordem que aquest indicador mesura l’evolució de preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre aquells països que comparteixen una mateixa política monetària. L’indicador per als països que conformen l’eurozona és del 8,9 % i se situa 3 dècimes per sobre de l’indicador del mes anterior. Continua, doncs, la dinàmica que es va iniciar el mes passat, en què semblaria que es va consolidant una divergència entre l’indicador estatal harmonitzat i el de l’eurozona, en la qual l’IPCH estatal es va situant progressivament per sobre de l’IPCH de la zona euro, evidenciant, d’aquesta manera, la major afectació que està tenint l’escalada de preus al nostre país.
CCOO considera que:
- Davant la situació d’injustícia que estan patint les persones treballadores i els efectes que té la inflació sobre la demanda i l’estabilitat econòmiques, és fonamental que els convenis col·lectius garanteixin el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores mitjançant clàusules de revisió. En la renovació de l’AIC exigim incorporar un salari mínim de conveni a l’altura del salari mínim de referència presentat pel Govern al Consell de Relacions Laborals, això és del 60 % del salari mitjà (1.250 € en 14 pagues).
- L’increment dels preus de béns i serveis bàsics apel·la el conjunt d’administracions a adaptar les seves polítiques a les necessitats immediates de la població. En aquest sentit, els romanents pressupostaris s’han d’aplicar a partides de despesa que millorin l’escut social i complementin les mesures preses a escala de l’Estat. Són peremptoris:
- L’increment immediat de l’IRSC.
- Ampliar la cobertura de la renda garantida de ciutadania.
- Complementar amb 150 € el bo social de l’Estat de 200 €.
- El complement a les bonificacions al transport públic i interurbà.
- La crisi de preus actual posa en evidència la manca de recursos públics per un control de preus que la Constitució preveu i que ja s’ha aplicat recentment. Els beneficis empresarials en un entorn de davallada social són un greuge insuportable que reclama mesures fiscals que redistribueixin l’esforç i garanteixin els drets i els serveis de les persones. Aquestes mesures fiscals s’han d’aplicar a tots els nivells de l’Administració i han de trobar també el seu lloc en el debat en la definició dels pressupostos per a l’any 2023.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 d’agost de 2022