Valoració de les dades de l’IPC de juliol de 2021
L’increment dels preus per cinquè mes consecutiu, situant la inflació en el 2,8% a Catalunya, comporta una pressió evident sobre els salaris, quan esdevé clau mantenir el poder adquisitiu i la demanda en un entorn internacional incert. L’increment interanual dels preus del grup d’habitatge i del transport, del 8,4% i el 8,8%, i l’increment dels productes energètics, del 20,7% en relació al juliol 2020, llastra les rendes de les llars treballadors i concentra en uns pocs actors el consum que s’hauria d’estar redistribuint en un ventall més ample de productes i serveis per tal de facilitar una recuperació i un creixement equilibrats. L’extracció de rendes mitjançant productes bàsics i essencials suposa una hipoteca que reclama del lideratge públic i de mesures estructurals.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en 2,8%, dues dècimes per sobre del mes anterior (2,6%) i l es situa una dècima per sota de l’indicador estatal, que és de 2,9%.
En termes interanuals, els producte que registren un increment més gran han estat el transport (8,8%) i l’habitatge (8,4%).
Per la banda dels producte que han vist disminuït el seu preu podem destacar els béns i serveis relacionats amb l’ensenyament (-4,0%) i les comunicacions (-3,0%).
A nivell de l’Estat, l’indicador interanual es situa en el 2,9%, dues dècimes per sobre del mes anterior (2,7%) i situant-se una dècima per sobre de l’indicador per a Catalunya (2,8%).
El comportament de la cistella de la compra és molt similar al que hem analitzat per Catalunya i també podem subratllar l’increment de preus en l’habitatge (9,4%) i transports (8,5%) així com una reducció del -3,0% en els productes relacionats amb les comunicacions.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els productes no elaborats ni els carburants i que, per tant, és més fiable per copsar l’estat general de l’economia atès que deixa de banda aquells elements amb major volatilitat de preus, es situa en 0,6%, quatre dècimes més que el mes passat (0,2%). Veiem doncs com el diferencial entre la inflació subjacent (0,6%) i l’índex general estatal (2,9%) és de 2,3%, evidenciant la influència de l’augment de preus en els combustibles i carburants en el conjunt de la cistella de productes.
Per altra banda, la taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat estatal), que mesura l’evolució de preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la unió europea, per tal de facilitar la comparació, es situa en el 2,9%, incrementant quatre dècimes respecte el mes passat (2,5%) i situant-se tres dècimes per sobre de l’indicador per la zona euro, que és de 2,2%.
CCOO considera que:
– La crisi associada a la pandèmia ha tingut un efecte directe sobre la desigualtat i ha posat en situació de risc les llars catalanes més vulnerables. L’increment del preu de bens i serveis bàsics és considerat un efecte secundari del creixement, però pot llastrar la capacitat de recuperació si ofega el consum de les famílies i afebleix encara més la seva situació
– L’increment dels preus elèctrics i del transport afecta també a les petites i mitjanes empreses que generen la major part de l’ocupació i que es troben, en molts casos, en situació d’insolvència. La recuperació requereix d’un equilibri en l’increment dels preus que no pot beneficiar a actors molt concentrats, sinó al conjunt del teixit productiu, especialment si tenim en compte els grans reptes que aquest enfronta (canvi climàtic, digitalització…)
– Les inversions públiques i el seu efecte palanca sobre l’ocupació i la inversió privada, no poden comportar una transferència indirecta a grans operadors, sinó que s’ha d’adreçar a una millora de la productivitat, de les capacitats i dels salaris, per tal d’encetar un model més just, resilient i estable en termes socials i econòmics. La capitalització de la renda disponible via lloguers o preus elèctrics suposa un fre important a un creixement sostenible i equilibrat.
Per tot això CCOO reclama:
- L’increment del Salari Mínim Interprofessional per millorar el poder adquisitiu de les rendes més baixes que son les que han estat més afectades per aquesta crisi, però també per l’anterior.
- Una activació de la negociació col·lectiva derogant els efectes lesius d’una reforma laboral que és una rèmora d’un model productiu de baix valor afegit i que pretén competir pels baixos salaris.
- Una concertació dinàmica i urgent de la destinació dels fons Next Generation per tal de garantir que incideixin en la transformació sostenible del teixit productiu, i en la millora de la cohesió social i territorial a Catalunya.
- Un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge, que contempli polítiques, mecanismes i instruments nous que garanteixin l’accés i el manteniment d’un ben bàsic i essencial com l’habitatge
- Mesures pressupostàries per superar la desigualtat i facilitar la igualtat d’oportunitats mitjançant l’educació i formació professional, la sanitat, i una protecció social (prestacions, RGC…) que garanteixi una vida digna a les persones més vulnerables.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 d’agost de 2021