CCOO alerta que l’ocupació estacional i precària genera la falsa il·lusió d’un mercat de treball que es recupera

Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre de 2021 mostren que, malgrat el període vacacional de primavera, l’ocupació ha crescut tímidament, mantenint els mateixos nivells de precarietat

Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) continuen mostrant les conseqüències de la crisi sanitària amb un continuat increment de l’atur amb gairebé mig milió de persones sense feina i en un context ple d’incerteses. Són moltes les persones que encara estan afectades per un ERTO, que no comptabilitzen en les xifres de l’atur, però que es troben en situació de risc. El model productiu que tenim, ja obsolet, demana canvis contundents en les polítiques d’inversió que reactivin l’economia, així com polítiques de protecció per garantir el manteniment de les rendes, i polítiques d’ocupació enfocades a garantir el dret a l’ocupació, especialment de les persones treballadores més vulnerables. Per això, reclamem més polítiques amb dotació pressupostària que permetin superar la delicada situació delicada que viurem els propers mesos.

ATUR CATALUNYA/ESPANYA

Els resultats de l’Enquesta de Població Activa (EPA) pel primer trimestre de 2021 indiquen que el nombre de persones aturades a Catalunya s’ha reduït en un 7,1% respecte el trimestre anterior, és a dir, hi ha 38.200 aturats i aturades menys, tenint com a resultat un total de 499.700 persones sense feina.

A Espanya, la xifra de persones desocupades ha estat de 3.653.900, amb una taxa d’atur del 16%. La taxa d’atur a Catalunya se situa en un 12,9%, 1 punt percentual menys que el trimestre anterior, però 2,2 punts percentuals més que fa un any. La taxa d’atur femenina (14,4%) s’allunya de la masculina (11,6%). En un any l’atur ha augmentat en 88.100 persones, el que representa una crescuda del 21,4%. Aquest augment s’ha donat tant en homes (15,3%) com en dones (27,3%), però les darreres han patit un major impacte de la desocupació.

OCUPACIÓ

Respecte les dades de població ocupada, podem dir que per aquest primer trimestre de 2021 l’ocupació ha crescut en 33.300 persones (1% més) respecte el trimestre anterior. En termes interanuals, l’ocupació s’ha reduït en 77.300 persones, caiguda que significa un 2,2% menys. La taxa d’ocupació per al primer trimestre de 2021 és del 53,1% a Catalunya. Aquesta xifra representa 0,4 punts percentuals més que el trimestre anterior i 1,5 punts menys que l’any 2020.

L’atur a Catalunya se situa en quasi més de mig milió de persones desocupades, sent un trimestre que, malgrat recollir la contractació del període vacacional de primavera, deixa veure les greus conseqüències de la crisi sanitària generada per la COVID-19.

Grafic1 Epaprimertrimestre2021

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EPA (INE).

SITUACIÓ PROVÍNCIES

L’anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona registra la taxa d’atur més elevada, amb un 15,5%, seguida de Girona (14,7%), Barcelona (12,4%) i Lleida (12%).

CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA

El primer trimestre de 2021, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit es redueix en 28.400 persones respecte fa un any (-1,2%), i el nombre de persones amb contracte temporal ho fa en 48.000 persones assalariades (8,1% de reducció).

La taxa de temporalitat el primer trimestre de 2021 resulta d’un 19,3%, sent la femenina (22%) notablement superior a la masculina (16,5%).

En relació al tipus de jornada, la xifra de persones que treballa a jornada parcial es redueix en 36.600 (7,2% menys) i el nombre de persones que ho fa a jornada completa cau en 40.800 (1,4% de reducció) respecte l’any 2020. La taxa de parcialitat resulta del 14,1%, amb una distància de gairebé 14 punts percentuals entre homes (7,7%) i dones (21,1%).

Grafic2 Epaprimertrimestre2021

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’EPA (INE).

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya reclama:

1.- La destrucció d’ocupació al llarg del darrer any comporta precarietat per a les 140.000 persones que es troben en situació d’Expedient Regular d’Ocupació, i una situació d’extrema vulnerabilitat per a aquelles que s’han vist apartades del seu lloc de treball. En la situació actual la possibilitat de trobar una nova ocupació és molt limitada i reclama per tant de prestacions contributives i assistencials que ajudin a mantenir les rendes. Tanmateix, la situació de les persones que han vist suspesa la seva relació laboral per trobar-se en ERTO, és delicada, especialment quan s’està esgotant el període de vigència d’aquest mecanisme que tant bons fruits ha donat al llarg de la crisi de la COVID. L’ampliació del període de vigència de les mesures excepcionals esdevé clau, com també l’activació de polítiques específiques pels sectors més afectats on es concentra la major part de persones treballadores afectades.

2.- La vulnerabilitat de moltes empreses que son ja insolvents, precisa de polítiques estructurals d’inversió que reforcin el teixit productiu existent per superar els estralls de la pandèmia i per preparar una transició justa en l’horitzó de l’economia verda i digital. La incertesa del mercat de treball, l’efecte desànim i la precarietat endèmica del nostre model productiu no poden comportar una reducció de les capacitats i competències existents, sinó que ha d’aprofitar aquestes reorientant-les i requalificant-les per un nou model productiu amb més valor afegit. Això passa per aprofitar el marc d’inversió dels plans de recuperació com una oportunitat per millorar el nostre teixit productiu mitjançant la qualificació de la força de treball. No té sentit plantejar projectes de futur amb inversió pública sense que activin la inversió privada i creïn ocupació de qualitat, que és el principal redistribuidor de riquesa i activador de la demanda agregada.

3.- La recuperació passa per superar els estralls asimètrics en l’àmbit sectorial, però també en el social, amb col·lectius especialment afectats com les persones joves o les migrants. També la feminització de la pobresa és un element que requereix de mesures específiques. La clau està en primer lloc en l’equitat i qualitat del mercat de treball, però també en la suficiència dels salaris i de les prestacions, com per exemple les pensions. La derogació de les reformes laborals, de la reforma de pensions del PP de l’any 2013 i l’increment del Salari Mínim Interprofessional son elements centrals per a la recuperació de les persones, que reivindiquem amb força aquest primer de maig.