Banc Sabadell: Última setmana i l’empresa segueix immòbil

L’èxit de les dues jornades de vaga de la setmana passada hauria de ser un punt d’inflexió en la negociació d’aquest ERO. Però lamentablement s’està lluny que la Direcció mostri una mica de voluntat d’arribar a un acord, i segueix instal·lada en un escenari surrealista que no aventura per res un acord. Si continua en aquest tancament, les concentracions d’aquesta tarda només seran el preludi d’una nova jornada de vaga i concentracions el proper divendres dia 15.

Per a CCOO l’objectiu està clar; aquest procés ha de comptar amb un gran consens que giri al voltant de la voluntarietat i amb unes condicions prou atractives perquè tingui èxit. I hi ha alternatives.

¿Necessitat estructural? El Banc planteja en el seu informe la necessitat de l’ERO per problemes estructurals, però ha contractat més de 600 persones des del 2020 (d’elles 373 durant el 2021) per la qual cosa CCOO diu que no hi ha problemes estructurals i defensa que les necessitats de el Banc no passen per 1605 acomiadaments.

CCOO insisteix que la xifra de persones afectades ha de ser molt menor, com es desprèn dels càlculs de l’informe tècnic del Banc. Com va dir en la seva proposta 1300 persones és la xifra que, per a CCOO, garantiria la total voluntarietat de el procés. Per a això, es podria establir un nombre de sortides mínimes per a aquest any i una xifra màxima que es pogués periodificar durant els propers 2 anys amb les condicions econòmiques que s’acordessin en aquesta negociació.

La mobilitat funcional és imprescindible per facilitar la sortida de persones de forma voluntària. Tenim l’exemple en els Serveis Corporatius, on hi ha un nombre molt superior a l’excedent plantejat pel Banc de plantilla de majors de 55 anys que podrien adscriure voluntàriament a les sortides indemnitzades i aquestes vacants ser cobertes per personal de xarxa, disminuint així l’afectació total .

La Direcció, continua estancada en no acceptar la voluntarietat d’aquest procés. Encara insisteixen que la necessitat del Banc és retallar ocupació en el primer trimestre del 2022 pel que no volen sentir parlar de periodificar una part de les persones afectades. No creiem que a el Banc li vingui d’assumir el salari de les 200 o 300 persones la sortida es produís en 2023-2024. I si no, hi ha altres fórmules per buscar aquesta eficiència.

Es pot fer d’una altra manera. Per a CCOO aquest ERO ni és necessari ni s’entenen les presses del Banc amb les dades que han aportat. No veu per part de l’empresa cap acció encaminada a visualitzar la bona fe negociadora (salaris variables de l’Alta Direcció, pagaments dividends, etc.).

Unitat Sindical. Després de la nova proposta presentada per la resta de sindicats presents a la taula, CCOO assumeix aquesta proposta per ser molt propera a la seva, enfortint d’aquesta manera la negociació per la part sindical.

Després d’un recés en la reunió d’avui, l’empresa ha realitzat un tímid moviment. Però l’essència és la mateixa, continua rebutjant la voluntarietat i s’emplaça a detallar aquests “avenços” en la sessió de demà.

Diuen estar disposats a rebaixar en 50 persones el total de l’afectació per excloure el col·lectiu de +63 anys i oferir-una desvinculació fora de l’ERO.

Incrementar lleugerament les persones que puguin acollir-se a l’excedència voluntària.

Valorarien incrementar primeres d’adhesió per als menors de 50 anys.

Continuen sense voler assumir que tota la plantilla pugui adherir voluntàriament a l’acord, de manera que no volen millorar condicions al col·lectiu entre 50-54 anys.

CCOO considera que l’esforç ha de ser més gran. Vol ser optimista, però els números segueixen sense sortir perquè hi hagi voluntarietat. Per a això no és acceptable l’exclusió de certs col·lectius i cal millorar molt les condicions. Si es vol arribar a un acord per a aquest divendres, l’empresa no pot conduir només a primera.