Quan han passat tres mesos des de l’aprovació de la reforma laboral, el seu efecte sobre la qualitat de l’ocupació sembla evident. Un 37,1 % dels contractes signats al març han estat indefinits, la qual cosa suposa un augment de prop de 20 punts en relació amb l’escenari anterior. Continua també la creació d’ocupació amb un increment del nombre d’afiliats i afiliades a la Seguretat Social de gairebé 26.000 persones que contradiu qui situava la reforma com un element d’inhibició per a la recuperació del mercat de treball. Tanmateix la forta irrupció de la inflació posa en risc aquesta recuperació i afecta molt especialment les rendes més baixes. L’escenari al qual ens enfrontem reclama un pacte de rendes que asseguri el poder adquisitiu de salaris, prestacions i subsidis, i que canviï el sistema de fixació de preus energètics que amenaça l’estabilitat i la resiliència del teixit productiu. La situació d’extrema precarietat a la qual es veuen exposats els col·lectius més vulnerables (ingressos salarials inferiors a l’SMI, pensions mínimes i no contributives, persones registrades a l’atur) reclama ajuts específics i l’increment inajornable de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, congelat des de fa 12 anys.
Reivindicacions CCOO de Catalunya:
1. Els preus elèctrics comporten un important llastre i risc per a les persones i per a les empreses. És peremptori un canvi en el sistema de fixació de preus que posi fi als beneficis caiguts del cel de les elèctriques i les posi al servei de la ciutadania i del teixit productiu.
2. Mentre les empreses traslladen l’increment dels preus energètics als preus (inflació subjacent), es pretén utilitzar els salaris com a únic mecanisme de contenció de la inflació. Són imprescindibles clàusules de revisió salarial en tots els convenis per garantir que no es perdi poder adquisitiu i la contenció dels beneficis empresarials (dividends, bonus…).
3. La inflació pesa molt especialment sobre les rendes més vulnerables. Al marge del bo elèctric i de l’increment de l’IMV, cal un ajut d’emergència per a pensionistes amb complements a mínims o pensions no contributives, persones aturades i assalariats i assalariades amb rendes per sota de l’SMI. És inajornable l’increment de l’IRSC, congelat des de fa 12 anys.
4. El Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la crisi (RD 6/2022) és una bona iniciativa, però es queda curta. Calen mesures concretes (crèdit, pla de suport a la liquiditat…) també des del Govern de Catalunya i l’activació i execució urgent i eficient de les inversions en el marc del Pla de recuperació i resiliència.
El 23 de març CCOO vam sortir al carrer per demanar, un cop més, al Govern i a les institucions europees solucions perquè la crisi energètica no la paguem els de sempre. Correm el perill que la factura de la llum s’acabi amortint amb una baixada d’impostos general que hipotecaria encara més el futur de l’educació, la sanitat, els serveis, les pensions i un llarg etcètera, i que comprometria novament l’ocupació.
Vam demanar que es canviés el sistema de fixació dels preus de l’energia, que s’aprofitin els fons europeus per accelerar la transició verda, que s’ajudin els sectors particularment afectats i les llars vulnerables, però també que s’actuï per tal que els lloguers es controlin i els salaris no perdin poder adquisitiu.