Ni una menys!
El 17 de desembre de 1999 a la primera Trobada Feminista de Llatinoamèrica i del Carib, es va aprovar celebrar el Dia per a l’Eliminació de les Violències Masclistes cada 25 de novembre. La concepció de la violència cap a les dones com a flagell social i com a fenomen que ens afecta en totes les esferes de la nostra vida i de diferents formes, van impulsar que vuitanta dels països participants aprovessin aquesta proposta.
Normalment, quan els mitjans i l’opinió pública parlen de violència masclista, aquesta s’escenifica en la violència física. Aquesta, però, és només la punta de l’iceberg i se sustenta en tot un conjunt de comportaments, actituds i dinàmiques que, en general, es troben normalitzades socialment. A més, aquesta violència masclista mai ve sola i està acompanyada per violències psicològiques, sexuals, econòmiques i ambientals.
Ser conscients de l’amplitud d’aquestes violències i tenir eines per abordar-les (abans, durant i després) és clau per poder erradicar-les de la nostra societat. La coeducació és clau perquè, des de la infància, els nens i nenes siguin educats des del feminisme, l’empatia, el respecte i la no-violència, però no és suficient. També és crucial combatre els rols de gènere i el seu impacte en el desenvolupament de la personalitat dels infants. Perquè ser dona no hauria de constituir factor de risc.
És també extremadament necessari tenir protocols efectius contra les violències als centres d’estudi i de feina, per poder fer front a les situacions de violència que es produeixen en aquests espais i crear espais segurs per a les víctimes. Segons unes enquestes realitzades per la ONG Save the Children, indiquen que un 6,2 % de les noies adolescents entre 16 i 17 anys han patit violència física per part de parelles o exparelles, un 6,5 % han patit violència sexual, un 16,7 % han patit violència emocional i les xifres empitjoren quan parlem de violència psicològica, un 24,9 % de noies han patit aquest tipus de violència. De totes aquestes víctimes només una de cada tres reconeixen la violència psicològica i de control com a violència masclista. En aquest sentit, necessitem un sistema judicial que deixi de posar el focus en la víctima, de qüestionar-la i d’incrementar el patiment en el procés de revictimització.
Hem de ser conscients que la violència masclista no desapareix un cop la dona deixa la relació o denuncia l’abús: és per això que com a societat tenim un compromís per assegurar-ne la protecció davant el procés judicial, mediàtic i social. Així com és important que aquesta pugui tenir un acompanyament psicològic de qualitat per poder superar les conseqüències que deixa en nosaltres la violència.
Des d’Acció Jove – Joves de CCOO, com a organització sindical juvenil, creiem crucial exigir un compromís social i polític contra les violències masclistes en tots els àmbits. Un dels espais on aquesta es produeix i es troba totalment invisibilitzada és el món laboral i és per això que des de les Comissions Obreres lluitem perquè ser dona no impliqui una situació de risc i desigualtat a l’hora de desenvolupar les nostres carreres professionals. Així com per lluitar perquè la pobresa deixi de tenir rostre de dona.