5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient: CCOO defensa desplegar ja les renovables com a mesura d’equilibri territorial

En el dia mundial del medi ambient CCOO crida a recuperar el retard en el desenvolupament de les energies renovables a Catalunya

Catalunya porta un retard en el desplegament de la generació d’energia mitjançant fonts renovables que frena el desenvolupament industrial del sector energètic, la transformació del mix elèctric, el desplegament de xarxes elèctriques intel·ligents i l’electromobilitat, entre altres. Aquest retard amb relació a altres comunitats autònomes i regions d’Europa està dificultant la transició cap a un model econòmic i productiu descarbonitzat sense emissions, amb major eficiència i estalvi energètic, en el qual la disponibilitat dels vectors energètics renovables seran clau per abordar en millors condicions la sostenibilitat del sector turístic, el transport i la logística, la construcció i altres. Sense un complet desplegament de renovables Catalunya no tindrà sobirania energètica.

L’emergència climàtica, la revolució digital i la crisi econòmica ens obliguen a accelerar el desplegament de les renovables per aprofitar les oportunitats que brinda pel reequilibri del territori, intentant introduir nous actors que comencin a disputar l’hegemonia del model oligopolístic del sector energètic, crear ocupació industrial de qualitat (en  disseny i fabricació, instal·lació i posterior manteniment) i preservar els ecosistemes de contaminants i patògens que amenacen la salut i l’estabilitat climàtica. Les renovables són part de la solució.

El desenvolupament de la generació renovable ha de trencar la posició de poder de les empreses que han dominat el sector energètic. Cal incentivar  l’autoconsum amb ajudes a noves instal·lacions, i la generació distribuïda. Introduint el sector públic, la sostenibilitat i l’economia social com actors a intervenir en la generació, transport, distribució i comercialització energètiques.

El desplegament de les renovables ha de ser un factor de reequilibri territorial i de millora de les condicions de vida de les zones rurals ja que, per més que es prioritzi l’estalvi i l’eficiència, i la generació en sostres residencials i industrials, per satisfer la demanda d’energia final de Catalunya caldrà del concurs de les zones rurals, assumint aquestes un rol de proveïdores que no hauria de crear conflicte entre el món rural i el món urbà. Al contrari, ha de ser una oportunitat per a les zones rurals amb molta superfície i poca demanda energètica i per a les urbanes amb poc sòl i elevada intensitat de demanda, com passa també amb l’alimentació, l’aigua i tants altres recursos, que permeti un transvasament de rendes i fixi ocupació en els territoris que s’havien anat despoblant.  

Les barreres socials que interposen persones i determinades comunitats a la implantació de renovables responen sovint a una desconfiança en el model d’infraestructures, els usos del territori i la gestió dels recursos que han deixat de banda la participació i la compensació a les persones i comunitats que viuen en l’àmbit rural. La instal·lació de la eòlica i fotovoltaica ha de deixar clars retorns econòmics i d’ocupació en els territoris que les acullin. Cal generar consensos, car la no implantació de renovables suposa perdre clares oportunitats pel món rural i no estalviarà  impactes no volguts com poden ser -a falta de generació- noves línies de transport d’energia elèctrica, instal·lacions d’emmagatzematge i altres que seran necessaris pel sistema.

Preocupen també els impactes en el paisatge i la fauna, no obstant, els paisatges sempre han sigut canviants d’acord al model energètic, les infraestructures industrials i el model urbanístic que aquest ha requerit en cada moment. Els nostres paisatges estan ja molt humanitzats, la qual cosa és un valor també turístic i cultural de primer ordre. Caldrà assegurar que no hi hagi afectacions a la biodiversitat i a les funcions ecològiques del medi natural mitjançant un disseny que permeti evitar els accidents per a la fauna, en especial per les aus, tot i assumint canvis en els paratges de Catalunya. El balanç entre els impactes d’un model energètic més eficient i renovable i l’actual bassat fonamentalment en combustibles fòssils és clarament favorable al canvi, també en atenció al paisatge i la biodiversitat. 

El canvi de model energètic implica un seguit de noves activitats interrelacionades que van des del disseny de nous materials, eines de gestió, béns d’equip, serveis de manteniment, etc. que en bona part es poden instal·lar arreu del territori. És un error  pensar que podem captar la nova ocupació industrial que es generarà sense fer la nostra part, pel que fa a la generació renovable. Les renovables són un motor per a la reindustrialització del país.

No és possible assolir els objectius de generació renovable fixats pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima sense parcs eòlics terrestres i marins,  plantes fotovoltaiques, termosolars etc, amb les infraestructures d’evacuació, transport i acumulació necessàries instal·lades fora d’àrees urbanes, per molt que s’impulsi alhora la reducció del consum amb inversions en rehabilitació dels habitatges  i es millori l’eficiència dels sistemes. Tampoc s’assoliran aquests objectius sense la participació d’empreses mercantils que tenen part important  del capital financer, la tecnologia i el coneixement que  cal per fer la transició energètica. Per tal de fixar condicions, les que ja hem dit, caldrà descartar projectes on els impactes negatius pesin més que els positius, per això existeix la Ponència d’Energies renovables, però no podem acceptar perllongar la paràlisi. Cal triar les millors opcions entre les opcions que ens fan avançar.

Ens cal ja una proposta de país, duradora, previsible i harmònica amb el territori.  L’actual dependència energètica no és assumible, tant se val que es prioritzi el punt de vista ambiental,  social o nacional.  El recent Acord de govern preveu aprovar la Llei de transició energètica i un Pla Territorial d’Energies Renovables. També però estableix criteris d’actuació de la Ponència d’Energies Renovables indeterminats i anuncia una modificació del Decret/llei 16/2019  sense dir en quin sentit es farà. Tot això s’ha d’abordar de manera coordinada i articulada des de la concertació social. L’Acord tampoc aborda la instal·lació de la indústria necessària per abastir la construcció d’aquests parcs;  si no és amb la totalitat dels elements necessaris, si amb algun component , bateries, etc… elements fonamentals per impulsar la industrialització del territori escometent la transició justa en l’ocupació,  i el desenvolupament territorial.

Tot això s’ha d’abordar de manera coordinada i articulada des de la concertació social. Reclamem del Govern la convocatòria immediata del Consell del Diàleg Social de Catalunya per abordar aquestes matèries. I exigim lideratge al Govern perquè aprovi amb urgència els instruments jurídics i de planificació per no demorar més el desplegament de les renovables.

Els fons europeus

La mateixa urgència cal reclamar-la per canviar la manera d’abordar la promoció de projectes i gestió dels fons Next Generation EU. L’anterior govern va menystenir el diàleg en aquest àmbit i cal coordinar aquesta feina amb tot el seguit de Pactes i Plans Nacional que es recullen en l’Acord de Govern.  CCOO volem que Catalunya recuperi el temps perdut.  Volem ser motor del canvi, i ho som des d’una acreditada trajectòria ambientalista. Hem explicat quines són les raons que aportarem al necessari consens. Ara cal que el Govern posi en marxa els mecanismes per construir-lo.