Els accidents mortals en jornada laboral s'incrementen el 21,54% a Catalunya al 2020, tot i la caiguda de l'activitat


Foto

Les xifres revelen l’empremta de la precarietat laboral, dels incompliments preventius empresarials i de l’ocultació dels accidents de treball i de les malalties professionals


Accidents laborals 2020
Segons les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, l’any 2020 ens ha deixat un total de 174.750 accidents de treball, fet que comporta una disminució del 27,90%, respecte el 2019. D’aquests accidents, 160.864 s’han produït durant la jornada de treball (suposant una baixada del 27,38%) i 13.886 de camí d’anada o tornada de la feina (amb una reducció del 33,51%). Entre els accidents en jornada, 75.220 han donat lloc a una baixa laboral, mentre que 85.644 no han produït incapacitat temporal, xifres que representen un descens del 24,48% i del 29,74%, respectivament.

No obstant, els accidents amb baixa succeïts durant la jornada han estat més nocius en termes de salut, de manera que s’han produït 79 accidents mortals en jornada, és a dir, 14 més que en 2019, suposant un increment del 21,54%, tot i l’alentiment de l’economia derivat de la pandèmia. Però el total és de 100 persones mortes pel treball a Catalunya al 2020, si sumem els 21 accidents mortals in itinere, tot i la disminució del 19,23% respecte al 2019 deguda a l’increment del teletreball.

En la seva majoria, les víctimes d’aquests accidents mortals en hores de feina, han estat homes (+32,20%), entre les dones s’ha produït 1 accident mortal (-83,33%), mentre que al 2019 n’hi va haver 6.

En canvi, els accidents ocorreguts durant la jornada més fàcilment ocultables per empreses i mútues, és a dir, aquells classificats com a lleus o greus, s’han reduït respecte al 2019 en un 24,54% i un 18,57%, respectivament.

L’augment de l’impacte perjudicial sobre la salut dels accidents de treball també l’observem si analitzem el percentatge que suposen els accidents en jornada que produeixen baixa, respecte a aquells que no deriven en una incapacitat temporal. Així, durant el 2020 els primers han representat el 46,76% del total dels accidents durant la jornada, mentre que al 2019 suposaven el 44,97%. De fet, el percentatge dels accidents amb baixa manté una tendència en creixement des del 2014, com es pot veure en la següent gràfica.

Per tipologia, en 2020 han succeït 39 accidents mortals traumàtics durant la jornada (+50%), que són aquells ocorreguts per una acció mecànica externa, exceptuant els accidents de trànsit que es classifiquen a part, els quals han disminuït un 23,08%. Respecte als accidents mortals no traumàtics (per exemple, infarts, vessaments cerebrals i altres patologies no traumàtiques) s’han produït 30, suposant un increment del 15,38%. Aquestes xifres suposen que prop del 38% de tots els accidents de treball mortals que es produeixen en temps de feina no es deuen a mancances en la seguretat, sinó que estan relacionats amb elements de l’organització del treball, com ara, pressions i càrregues de treball.

Els quatre grans sector econòmics mostren una reducció important del total d’accidents en jornada respecte al 2019, així com en aquells classificats com a lleus i greus. Només la construcció presenta una disminució en els accidents mortals en hores de feina (-15,79%). La resta de sectors, en canvi, han generat més mortalitat en temps de treball, havent-se produït un increment del 155,56% en la indústria (amb 23 accidents per 9 al 2019), un increment del 5,56% en serveis (amb 38 persones mortes), i un increment del 100 % en l’agricultura amb 2 persones mortes per 1 al 2019.

Per províncies, Girona és l’única que no presenta un augment de la mortalitat laboral en jornada, mantenint-se en 9 accidents mortals. Tarragona és la que presenta un creixement més pronunciat (83,33%) passant de 6 a 11 accidents mortals del 2019 al 2020, mentre que a Lleida aquest increment ha estat del 42,86%, passant de 7 a 10 accidents mortals, i a Barcelona l’augment ha sigut del 13,95%, passant de 43 a 49 accidents mortals.

Si parem atenció a l’índex d'incidència, és a dir al nombre d'accidents per cada 100.000 persones treballadores, que per tant ens permet comparar l'evolució entre un exercici i un altre en funció del nombre mitjà de persones ocupades, les xifres respecte a la mortalitat ocorreguda dins de la jornada de treball són aclaridores i preocupants: en 2020 aquest indicador ha augmentat un 24,65%, passant de l’1,90 de 2019 al 2,37.

Sectorialment, el creixement de l’índex d’incidència ha estat del 105,52% en l’agricultura, que passa de l’1,88 de 2019 al 3,86 en 2020. En la indústria el creixement és del 160,83%, passant de l’1,85% en 2019 al 4,83% en 2020. Pel que fa a serveis, trobem un augment del 8,96%, passant de l’1,34 a l’1,46. Només la construcció mostra una reducció d’aquest indicador, concretament del 14,68%, no obstant en aquest sector augmenta lleugerament (0,48%) la incidència dels accidents greus.
Per altra banda, l’índex d’incidència ha crescut un 86,68% per les persones treballadores per compte propi o autònomes, situant-se ja en el 2,41, superant el treball per compte aliena o assalariat on el creixement ha sigut del 17,45%, amb una incidència de 2,36.

Aquestes xifres fan evident que cal desmuntar l’abús de les cadenes de subcontractació, ja que degraden les condicions de treball i dilueixen la responsabilitat empresarial respecte a les mesures de prevenció i protecció de la salut. És especialment urgent el reconeixement de la relació laboral de les persones treballadores vinculades a l’economia de plataformes, que pateixen nivells de precarietat extrems. La digitalització ha d’afavorir el progrés de la majoria social i no condemnar a la pobresa i a la precarietat a les noves formes de falsos autònoms, fins al punt de jugar-se la vida i la salut.

Es fa evident també que la reducció dels accidents de treball que són fàcilment ocultables per les empreses, no respon únicament a l’aturada d’activitat produïda per la pandèmia i al teletreball, sinó que ve produïda especialment per l’escassa qualitat de la prevenció de riscos desenvolupada en moltes empreses i la precarietat de les condicions de treball, d’altra manera la mortalitat en el treball no s’hauria augmentat durant el 2020, en termes absoluts i en els seus índex d'incidència.

Malalties professionals 2020

L’any 2020 també s’han reduït de manera pronunciada el nombre de notificacions de malalties professionals, les quals han passat de 3.363 comunicacions per l’any 2019, a 2.009 per al 2020, suposant un descens del 40,26%, segons les dades publicades pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Del total de malalties comunicades al 2020 a Catalunya, 1.043 van causar baixa laboral, mentre que 966 no van donar lloc a una incapacitat temporal, xifres que representen una reducció del 42,79% i del 37,27% respectivament.

Si comparem sexes, veiem que no s’ha repetit la tendència habitual per la qual es declaraven més malalties en dones que en homes, només s’ha donat lleugerament en les malalties professionals sense baixa, on s’han declarat 491 malalties patides per dones i 475 per homes. Per altra banda, 511 malalties han produït baixes de dones, i 532 baixes d’homes.

També les reduccions en les notificacions han estat més pronunciades en el cas de les dones. Així, els homes han tingut una davallada del 33% en el total de les malalties professionals comunicades (-34,08% amb baixa, - 31,75% sense baixa), mentre que el descens en les dones ha estat del 46,13% del conjunt de malalties (-49,70% amb baixa, -41,82% sense baixa).

De nou, aquesta davallada en les notificacions de malalties professionals, no respon només a un problema conjuntural vinculat a la situació de pandèmia, sinó que ens mostra la facilitat que tenen les mútues per a desviar al Sistema Públic els danys a la salut produïts pel treball.

Cal tenir en compte que fruit de la segregació laboral, les dones tenen més exposició a riscos biològics i ergonòmics, i que, per altra banda, en moltes de les activitats essencials que no han aturat l’activitat i que estan fortament feminitzades, predominen aquest tipus de riscos. No obstant, durant el 2020 s’ha produït un fort descens de tots els tipus de malalties professionals, també de les causades per agents físics (on s’engloben les malalties causades per factors ergonòmics, el soroll, esforços sostinguts de la veu, radiacions ionitzants, etc.), i les causades per agents biològics.

Tot plegat, és un indicador més que els riscos específics als quals estan exposades les dones són generalment ignorats, de manera que les empreses no els dediquen activitats preventives de qualitat.

Un altre element que ha reduït aquestes xifres durant el 2020, ha estat la manca de reconeixement del contagi COVID-19 com a malaltia professional. Les diferents regulacions normatives que ha fet el govern de l’Estat des de la declaració de la pandèmia no suposen un reconeixement ple de la malaltia professional com a contingència, sinó només el dret a rebre les mateixes prestacions que en el cas de la malaltia professional. A més, aquest reconeixement es limita al personal de centres sanitaris i socio-sanitaris que presta directament aquest tipus de serveis, deixant fora d’altres col·lectius i sectors, també exposats a agents biològics com la COVID-19.


En conclusió

Aquestes xifres reflecteixen, una vegada més, els dèficits estructurals del nostre sistema preventiu, caracteritzat per un alt ús dels serveis de prevenció externs, fet que es vincula amb una menor prevenció interna a l'empresa, una extensa voluntat empresarial de compliment mínim dels formalismes legals que no genera una prevenció eficaç, i amb poc interès en la participació real de les persones treballadores i dels seus representants sindicals.

Per altra banda, la capacitat que tenen empreses i mútues per evitar la notificació de les malalties professionals i els accidents de treball lleus i greus, permet obviar l’obligació empresarial de revisar i millorar les pràctiques preventives. La investigació d’aquests danys a la salut i la implementació de mesures preventives per a evitar que es repeteixin, podrien salvar vides.

És inadmissible que la sortida d’aquesta crisi la paguem les persones treballadores amb la nostra salut. Es fa imprescindible la derogació de les reformes laborals que han deixat l’empremta de la precarietat en el mercat de treball, i cal una nova Estratègia Catalana de Seguretat i Salut en la lluita contra la sinistralitat laboral.

Des de CCOO de Catalunya, exigim a les empreses catalanes més compromís amb la vida i la salut de les persones treballadores, i als Governs que desenvolupin més inversions i polítiques públiques, millors sistemes de vigilància, inspecció i control respecte a les pràctiques preventives, i els canvis legals necessaris per acabar amb la precarietat i la sinistralitat laboral.
03/03/2021

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.