Valoració de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14-F
CCOO de Catalunya volem reconèixer l’esforç de les milers de persones que han fet possible el funcionament de les 8.181 meses electorals, i a les treballadores i treballadors de les administracions, així com a les treballadores de la neteja dels col·legis electorals, per l’organització i la seguretat d’una jornada electoral que la pandèmia va fer excepcional.
Cal ressaltar la caiguda de la participació en més de 25 punts, amb només el 53,6 % del cens. Des de CCOO no només atribuïm aquest canvi a la pandèmia, que hi ha tingut un efecte inqüestionable, sinó també al cansament de la ciutadania amb la situació política catalana dels darrers anys. Tot i això, cal considerar que la participació mitjana en l’historial de les eleccions a la Generalitat supera de poc el 60 %. La referència del 2017 no és una mostra comparable, atesa l’excepcional mobilització que es va donar en aquell procés electoral.
Els resultats donen la majoria en vots al PSC i un empat en escons entre el PSC (33) i ERC (33). També mostren la majoria d’escons i vots independentistes, amb ERC com a força més votada dels partits independentistes, per sobre de JxCat (32). S’ha donat una forta pujada de la CUP (9). En Comú Podem manté la seva representativitat (8) i el PdeCAT finalment es queda sense representació al Parlament.
El resultat porta VOX al Parlament amb una important presència (11), que s’explica per la forta polarització i per una crisi en la dreta tradicional del PP (3) i C’s (6), que ha patit una forta davallada i ha perdut 30 escons. Considerem que és una notícia molt dolenta. L’entrada al Parlament de la ultradreta, que representa la xenofòbia, l’homofòbia, el masclisme i l’autoritarisme, afebleix la democràcia i intoxicarà la política catalana, com ho està fent a Espanya. Cal que les forces democràtiques representades al Parlament barrin el pas a les iniciatives d’aquest partit. El moviment sindical, amb la resta de la societat civil, lluitarem perquè no s’obri camí a les idees que trenquen la societat i atempten contra les llibertats individuals i col·lectives.
CCOO de Catalunya fem una crida a conformar un govern que posi al centre de manera nítida les polítiques socials, econòmiques i laborals davant la magnitud de la crisi sanitària, econòmica i social que patim.
Demanem que el nou govern prevegi les propostes que vam presentar als partits d’esquerra, una proposta “Per a la reconstrucció social i nacional de Catalunya”.
A Catalunya calen polítiques que incrementin la despesa social i la inversió en els pilars de l’estat de benestar, la salut, l’educació, els serveis socials i la dependència, que necessita un gir en la seva gestió, que s’ha d’assumir de manera directa des de la Generalitat i en coordinació amb Salut. No podem acceptar les morts a les residències de gent gran sense un canvi radical en la seva gestió.
Cal una govern que abordi el reforç del sector públic, amb més recursos i es fa necessari una reforma del sistema fiscal per incrementar la capacitat de recaptació i equiparar-nos amb la mitjana de la UE, més de 6 punts per sobre. Una fiscalitat que incrementi la recaptació de qui més té i més guanya, que abordi el frau fiscal. No volem un govern que bonifiqui la fiscalitat dels més rics estalviant-los l’impost de patrimoni i de donacions i successions, que no gravi l’activitat contaminant o les grans fortunes.
És necessari trobar acords amb l’Estat per millorar el finançament de l’autogovern de Catalunya i per gestionar les fortes palanques d’inversió que signifiquen els fons de reconstrucció Next Generation de la UE. Un increment de recaptació fiscal, un millor finançament autonòmic i les inversions de la UE són el motor econòmic per afrontar la crisi i canviar el model econòmic i productiu.
A Catalunya li cal un Govern que aposti per la protecció dels treballadors i treballadores, les empreses i els autònoms en aquesta crisi, que injecti diners als ajuts directes, que reforci el sistema de protecció a les persones, que lluiti contra la pobresa creixent al país.
És urgent aprovar uns pressupostos que prevegin aquestes mesures econòmiques i socials. És imprescindible retornar a les relacions de treball els equilibris que van trencar les reformes laborals, per transformar el mercat de treball actual, que incrementa alarmantment la precarietat i la pobresa. Per això ens mobilitzem aquest 18 de febrer, per canviar aquestes normes a l’Estatut dels treballadors, però també per apujar l’SMI i garantir un sistema públic de pensions digne. A Catalunya necessitem un govern que impulsi aquests canvis a l’Estat espanyol.
Cal un govern que tingui clar el valor de la concertació i el diàleg social. Que faci una aposta clara per trobar els consensos amb la societat civil i els agents socials en la reconstrucció social i nacional del país. Que aposti per un canvi de model productiu més sostenible social i ambientalment, que obri les portes a la igualtat efectiva entre dones i homes. Un govern que recuperi la sobirania industrial i reformuli el sector del turisme per sortir de l’estacionalitat i el baix cost. Un model productiu que digitalitzi i desenvolupi el sector primari i aposti per una economia circular que reaprofiti els recursos i respecti el planeta. Un model que garanteixi l’equilibri territorial i desenvolupi econòmicament i administrativament aquells espais de la Catalunya buidada.
Cal un govern que aposti pel diàleg polític, pel diàleg social, un govern que busqui els consensos necessaris per trobar solucions a la situació política a Catalunya, que necessita algunes solucions parcials com a pas previ per abordar les solucions estructurals. Cal avançar de manera acordada i profundament democràtica, sempre comptant amb la participació del poble i garantint el seu dret a decidir. La llibertat dels líders polítics i socials independentistes és una d’aquestes solucions parcials.
És urgent i és estratègic que el Parlament treballi ràpidament per donar resposta als reptes que té el país, sortir de la crisi sense deixar la gent enrere, canviar el model econòmic i productiu garantint una transició justa i gestionar políticament la necessària normalitat política i institucional dels marcs d’autogovern de Catalunya.