Les declaracions de les patronals CEOE i Foment davant l’increment del tipus màxim de l’impost de patrimoni, del 2,5 al 3,5 %, és una molt mala notícia perquè mostra manca de compromís i de consciència davant els reptes socials i econòmics que enfronta el nostre país
La petició dels presidents de CEOE i Foment, instant el defensor del Poble a presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’impost de patrimoni no deixa de sorprendre. La pujada del tipus marginal màxim del 2,5 al 3,5 % afecta tan sols als patrimonis de més de 10 milions d’€, el que afecta al 0,05 % de la població, segons el institut de recerca de Credit Suisse. Per a CCOO de Catalunya, el previst a l’article 66 de la Llei de pressupostos generals de l’Estat del 2021 pel que fa l’increment del tipus esmentat, queda plenament justificat i s’ha de considerar com contingut o moderat davant els reptes que enfrontem en els àmbits sanitari, social i econòmic. El plantejament de les patronals és contraproduent en clau econòmica, insolidari en clau social, i injust si tenim en compte l’evolució de la fiscalitat al llarg dels darrers anys.
Com recorda el Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2020 del Registre d’Economistes Assessors Fiscals, la recaptació de l’impost de societats ha baixat un 44,59 % entre el 2007 i el 2018. En el mateix període la recaptació d’impostos directes (que graven la riquesa de les persones) va caure un 7,05 %, mentre que els impostos indirectes es van incrementar en un 19,55 %, el que ha comportat una pèrdua de progressivitat del sistema tributari i s’ha traduït en més desigualtat. Al llarg d’aquest període aquesta ha passat del 4,7 al 5,2 % en taxa S80/S20 i la població en risc de pobresa o d’exclusió social ha passat del 20,8 al 24,7 % a Catalunya. La previsió per l’impacte de la pandèmia, que ha afectat més les rendes baixes i les persones treballadores precàries, és que aquesta situació s’agreugi. En comparativa de la UE l’informe esmentat posa en evidència que l’any 2019, el gravamen d’impostos personals a l’Estat va ser del 43,5 %, per darrere de 14 països europeus, la major part d’ells altament competitius i amb balanços més sanejats.
Les dades de l’Agència Tributària per al 2018 ens diuen que l’impost de patrimoni el van pagar a Catalunya 77.397 persones, amb una mitjana de patrimoni per valor de 2.588.484 €. Tenint en compte que la població catalana, el 2018 era de 7.543.825 persones, estem parlant d’una afectació de l’1%. Sembla que en aquest marc, parlar d’un “tribut confiscatori, injust, que atempta contra la llibertat de la propietat privada dels contribuents espanyols” és del tot inapropiat El repte que en termes de despesa pública i d’inversió comporta la crisi no es pot socialitzar tan sols mitjançant el deute públic, sinó que s’ha de redistribuir l’esforç en funció de qui més té i més guanya. Així ho preveu la Constitució en els seus articles 131 i 128. Aquest últim estableix què “Tota la riquesa del país en les seves diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat, està subordinada a l’interès general”. Pretendre que un increment que afecta el 0,05 % i un impost que grava a l’1% afecti l’interès general, és del tot desproporcionat i defensa interessos molt específics que tenen ben poc a veure amb la immensa majoria de la població.
CCOO de Catalunya considera que en la situació actual les mesures extraordinàries que reclama el país no poden provocar un deute que hipotequi el futur del país, sinó que legitima mesures extraordinàries per distribuir la riquesa i garantir que qui més té, més contribueixi.