CCOO alerta que el 2021 s’inicia amb més de mig milió de persones desocupades on només 6 de cada 10 cobren alguna prestació

El col·lectiu de joves i persones immigrants resulten els més castigats per l’atur en aquest primer mes de l’any 2021

Catalunya inicia el 2021 amb 508.081 persones desocupades, xifra que evidencia les conseqüències nefastes pel mercat de treball i l’economia resultants de la pandèmia que estem vivint. Si bé els ERTOS han contribuït a mitigar l’esperat daltabaix en termes d’ocupació, cal tenir present que les persones que s’havien quedat sense feina abans de l’inici de la pandèmia, són avui una part important de la població treballadora que no té recursos, majors dificultats per trobar una feina i una alta probabilitat de restar desprotegit de qualsevol instrument de protecció social. La caiguda de la contractació respon a la finalització de la campanya de Nadal afectada per les restriccions. La situació reclama de polítiques efectives amb suficient dotació pressupostària per donar resposta a les persones treballadores i a les empreses i sectors d’activitat més castigats. Cal continuar garantint els espais de Diàleg Social per trobar una sortida consensuada a aquesta crisi sense precedents i calen polítiques d’ocupació que garanteixin l’accés a una ocupació o a una prestació dignes així com el dret a una formació per poder reorientar les carreres professionals en sectors amb futur.

ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes de gener de 2021 deixa una xifra de 508.081 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa un increment interanual del 29,1% (114.399 aturats i aturades registrats més que fa un any). A Espanya són 3.964.353 les persones que romanen desocupades, amb un augment del 21,8%.

Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta un increment de 10.470 persones aturades (2,1 més). La població menor de 25 anys registra un increment de 12.848 joves sense feina (45,4%) respecte l’any anterior, i fa que a Catalunya hi hagi un total de 41.129 joves que cerquen feina sense èxit. Respecte el desembre, l’atur juvenil ha crescut en un 5,8% i 2.240 joves sense feina més.

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Respecte el gener de 2020, ha augmentat el nombre de persones aturades en tots els sectors. Els serveis encapçalen l’augment en un significatiu 30,4% i 87.326 persones desocupades més, la construcció ho fa en un 28,3% i 8.532 persones més, i la indústria en un 16,2% més i 7.128 persones a l’atur. L’agricultura incrementa en 2.716 persones desocupades més, el que significa un augment destacat del 32,4%.
Respecte el mes anterior, tots els sectors econòmics incrementen les xifres d’atur. El sector serveis és el sector que ho fa amb més intensitat, concretament, en un 2,4% i 8.923 persones desocupades. La indústria ho fa en un 0,7% i 372 persones i la construcció en un 0,5% i 177 persones sense feina més. L’agricultura ha augmentat l’atur en un 1,2% i 131 persones.

ATUR PER SEXES
Les dones representen el 54,8% del total de persones desocupades. El comportament per sexes ha estat diferent, des de l’inici de la pandèmia, en tant que els homes han incrementat l’atur en un 33,3% respecte el gener de 2020 i les dones ho han fet en un 25,8%. Respecte el mes de desembre es pot veure com tant homes com dones incrementen l’atur en un 2,1%.

Evolució de l'atur 2019-2021

Font: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad social.

CONTRACTACIÓ REGISTRADA
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de gener és de 180.795, dels quals el 85,5% són de caràcter temporal. En relació al mateix mes de l’any 2020, s’han signat 72.502 contractes menys (28,6% de reducció). En aquest període, la contractació indefinida ha caigut en un 31,4% i la temporal en un 28,1%.

Respecte el mes de desembre, s’han signat 888 contractes menys (0,5% de reducció). Aquesta reducció s’ha donat només en el cas de la contractació temporal en un 2,9%, mentre que la indefinida ha augmentat en un 16,8%.

PRESTACIONS
El mes de desembre de 2020 va tancar amb 290.138 persones aturades a Catalunya que rebien algun tipus de prestació per atur.

L’increment interanual es produeix en prestacions contributives (19.339 persones i un 13%) i subsidis (11.775 persones i un 11,9%). Per contra, ha caigut el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció (1.501 persones i una reducció del 12,7%).

En relació al mes anterior, cau el nombre de prestacions contributives en 20.498 persones i una reducció del 10,8%, mentre que incrementen els subsidis en 7.677 persones i un 7,4% d’augment i també les persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció en 547 persones i un 5,6% més.

Les dades per províncies del mes de desembre i en relació al mes de novembre de 2020, mostren un comportament força homogeni entre territoris, ja que totes redueixen el nombre de persones beneficiàries de prestacions. Girona és la demarcació que ha reduït amb més intensitat la xifra de prestacions, concretament en un 8,6%, seguida de Lleida amb un 7,2% menys. A certa distància, trobem Barcelona amb una reducció del 3,2% i finalmentTarragona, amb un -2,1%.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya reclama:

1.- La preocupant evolució de l’atur reclama de consensos forts i de mesures excepcionals per aturar la incipient degradació socioeconòmica. Cal un debat constructiu en el marc de la campanya electoral i una forta participació que doni legitimitat al govern elegit per protegir a la ciutadania i donar estabilitat al teixit productiu. L’endeutament que avui és necessari per garantir inversions i protecció social, comporta una responsabilitat sobre l’eficiència en la gestió dels recursos. Aquests no han d’anar a salvar els balanços de les empreses, sinó que han de garantir l’ocupació com a principal factor de redistribució de renda. L’oposició de les patronals a comprometre’s amb l’ocupació per tal d’accedir als ajuts, trasllada un missatge preocupant sobre quines son les prioritats actuals. Aquestes rauen en primer lloc en la demanda, i per tant en sostenir les rendes per fer front a una greu davallada del consum. Aquesta és la única via per evitar que la crisi sanitària que s’ha convertit en crisi econòmica, no s’acabi transmutant en una crisi financera.

2.- L’evolució de l’ocupació mostra fins a quin punt la precarietat ens fa més vulnerables davant els canvis de cicle. La preeminència de sectors intensius en mà d’obra, l’alta rotació laboral i estacionalitat i els baixos salaris son un element de feblesa del nostre model productiu. Millorar l’ocupació reclama la derogació de la reforma laboral i un increment del SMI. Pel que fa els i les que han perdut la seva feina, constatem que tan sols 3 de cada cinc persones registrades a l’atur cobren una prestació. Son cada vegada més les persones aturades que han de recórrer a un subsidi. La suficiència de rendes passa per complements de prestació, tant per les persones que estan en ERTO, com per aquelles que enfronten una situació de desocupació. L’ampliació de la Renda Garantida de Ciutadania i la gestió eficaç de l’Ingrés Mínim Vital son la millor via per fer front al risc creixent d’extensió de la pobresa.

3.- Els dos col·lectius més afectats per la crisi actual son les persones joves i les immigrants. Sovint el problema que enfronten és la manca de reconeixement i d’acreditació de les competències que aporten al teixit productiu. Com reclamen les institucions internacionals, fer front a l’impacte asimètric de la pandèmia en els nostres sectors productius, i adaptar aquests als reptes immediats del canvi climàtic i de la digitalització, comporta la necessitat de millorar la qualificació i la formació professional. Malauradament la despesa pública en formació inicial i per l’ocupació, continua estant molt lluny dels estàndards europeus. Això esdevé especialment preocupant, quan les persones joves, però també les de més de 50 anys, son les que s’enfronten a més dificultats per incorporar-se o per retornar al mercat de treball. La tan necessària prospectiva, orientació, formació i acreditació de competències reclama de mitjans ampliats per garantir una societat inclusiva i una economia robusta en comparativa internacional.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de febrer de 2021