El paper de la negociació col·lectiva en la Llei del teletreball

La negociació col·lectiva ha de tenir un paper essencial per contribuir a regular aquesta matèria i per garantir els drets col·lectius.

En aquest sentit, els convenis col·lectius sectorials són l’àmbit adequat per establir garanties àmplies per al conjunt de les persones treballadores, les quals han de ser implementades i desenvolupades a les empreses, sense donar peu a excepcions al principi de regulació col·lectiva per garantir els drets individuals. La implantació del teletreball a l’empresa en forma d’ofertes individuals és una pràctica que lesiona la negociació col·lectiva.

LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA EN EL RDL 28/2020 DEL TELETREBALL

Al llarg de tot el RDL 28/2020 hi ha una remissió permanent a la negociació col·lectiva i, per tant, està expressament habilitada per a la concreció de determinats aspectes de la regulació del treball a distància i el teletreball. Així, la negociació col·lectiva té un important paper per:

·                    Establir els termes de l’exercici del dret individual de reversibilitat, quan el treball a distància hagi estat implementat des d’una relació de treball presencial (article 5.3 i disposició addicional primera, punt 2).

·                    Establir les previsions per a la quantificació de despeses de la persona treballadora, el moment de fer la compensació i la manera de compensar-la (article 7).

·                    Establir els mecanismes i els criteris per tornar al treball presencial i per accedir al treball a distància (article 8).

·               Establir les prioritats o les preferències d’accés al treball a distància en funció de determinades circumstàncies (així com el seu ordre de prioritat) com les relacionades amb la formació, amb la promoció o amb l’estabilitat a l’ocupació de persones amb diversitat funcional, amb l’existència de pluriocupació, amb la concurrència de pluriactivitat, així com les relacionades amb circumstàncies personals o familiars. En aquest disseny s’ha de tenir en compte el foment de la corresponsabilitat i evitar la perpetuació de rols (article 8).

·                    Negociar el diagnòstic de gènere de les prioritats d’accés en l’àmbit del pla d’igualtat (article 8) i en el diagnòstic, la implementació, l’aplicació, el seguiment i l’avaluació de mesures i de plans d’igualtat, i l’anàlisi de les característiques laborals de les persones treballadores a distància (article 4.3).

·                    Establir, tenint en compte les particularitats del teletreball, mesures contra l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe, l’assetjament per causa discriminatòria i l’assetjament laboral, i l’elaboració de mesures per a la protecció de les víctimes de violència de gènere (article 4.5).

·                    Establir els termes de la dotació i el manteniment, per part de l’empresa, dels mitjans, els equips, les eines i el mobiliari necessaris per fer treball a distància (article 7.a i article 11).

·                    Establir els mecanismes per a la determinació de les despeses i de l’abonament o la compensació, que ha de pagar l’empresa, relacionats amb els equips, els mitjans i les eines per desenvolupar el treball a distància (article 7.b i article 12).

·                    Establir els termes en què la persona treballadora pot fer exercici del dret a la flexibilitat horària, fora dels períodes de disponibilitat (article 13).

·                    Negociar la determinació del sistema de registre de jornada establert per a les persones treballadores a distància, que ha de complir amb tots els requisits legals del registre presencial (article 14).

Enllaç: tota la informació sobre el registre de jornada

Enllaç: afectació sobre la protecció de dades dels sistemes de registre de jornada

·                    Establir els termes per a la utilització dels equips informàtics per a ús personal (article 17).

·                 Establir els mitjans i les mesures adients per garantir el dret a la desconnexió digital i de l’organització que sigui compatible amb el gaudiment dels temps de descans. També s’han de concretar les circumstàncies extraordinàries de modulació del dret de desconnexió (article 18 i disposició addicional primera).

·                    Establir les condicions per garantir l’exercici de drets col·lectius de les persones treballadores a distància (article 19).

·                    Establir els termes en les condicions d’ús i la conservació dels equips i les eines informàtiques (article 21).

·                    Establir la identificació dels llocs de treball i les funcions susceptibles de ser realitzades a distància (disposició addicional primera).

·                    Establir les condicions de desenvolupament del treball a distància (disposició addicional primera). Dret a establir la duració màxima del treball a distància.

·                    Establir continguts addicionals en els acords individuals de treball a distància (disposició addicional primera).

·                    Establir qualsevol qüestió que es consideri necessari regular (disposició addicional primera).

·                    Regular la jornada mínima de jornada presencial (disposició addicional primera).

·                    Establir un percentatge inferior al 30 % per qualificar el treball a distància com a regular (disposició addicional primera).

·                    Establir un percentatge de treball presencial diferent del 50 % en els contractes formatius, sempre que no es formalitzin amb menors d’edat (disposició addicional primera).

·                    Establir com compensar les despeses per a la persona treballadora si el treball a distància s’ha instaurat per la situació sanitària, i per tant no se li aplica la nova regulació legal (disposició transitòria tercera).

·                    Establir les condicions del dret al treball a distància o de reversibilitat d’aquest, de les persones treballadores víctimes de la violència de gènere i de les víctimes del terrorisme (disposició final tercera ).

LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA EN EL RDL 29/2020, DE TELETREBALL A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

A la regulació legal del teletreball a les administracions públiques no hi ha gaires referències a la negociació col·lectiva, però les poques que hi ha són molt àmplies i afecten la totalitat de la regulació del teletreball:

·                    Establir els termes en què s’ha d’implementar el teletreball a cada administració. Aquests termes s’han d’establir a les normes que es dictin en el desenvolupament de l’EBEP.

·                    Establir els criteris objectius en l’accés al teletreball a cada administració pública.

És evident que ho deixa molt més obert que en l’àmbit privat, però les múltiples referències a la negociació col·lectiva que fa el RDL 28/2020, i que anem recollint en aquesta guia, poden ser una base útil per a la negociació del teletreball a les administracions públiques.

L’habilitació expressa per desenvolupar moltes matèries en la negociació col·lectiva, que fan les recents normes del teletreball, es converteix en un dret i en un deure de negociar en els convenis col·lectius sectorials i d’empresa, però aquesta guia pretén fer una mirada encara més àmplia d’allò que es pot pactar per acords col·lectius, sempre que no entri en contradicció amb matèries no disponibles en les mateixes lleis.

Feu clic per veure la Guia sindical sobre el teletreball