S’accelera la reforma “low-cost” del currículum de l’FP inicial i de l’FP en línia seguint el model universitari privat a distància
Mitjançant l’edicte de 16 de novembre de 2020, pel qual se sotmeten a informació pública dos projectes d’ordre en tràmit al Departament d’Educació, s’obre el període de quinze dies per fer arribar al·legacions, observacions i suggeriments a la proposta normativa. D’una banda, la polèmica reforma curricular d’FP i, de l’altra, l’organització dels centres que imparteixen FP a distància i la regulació de les relacions laborals dels seus treballadors i treballadores, incloses les condicions de l’IOC, únic centre públic a distància.
Reforma curricular d’FP inicial
El Departament d’Educació abusa de la disposició addicional 4 de la Llei d’FP 10/2015, que permet modificar el currículum d’FP mitjançant una ordre, acordat en el seu dia per tal d’actualitzar els continguts curriculars d’una manera més àgil, i es pretén modificar la totalitat del sistema educatiu d’FP inicial, amb més de 174 graus de formació professional, tirant pel dret i saltant-se les “bases per al model català d’FP dual”, sense dictamen del Consell Escolar de Catalunya (com sempre es fa), menystenint així la participació i el debat necessari a la comunitat educativa, obviant les mesures excepcionals per la COVID i la imminent reforma estatal de l’FP (Pla de modernització) i posa les direccions dels centres i els equips docents entre l’espasa i la paret.
El text normatiu no inclou ni l’organització curricular ni l’atribució docent de cada titulació enviades als centres en forma d’”orientacions” sense obligat compliment ni possibilitat d’impugnació normativa. D’aquesta manera es trasllada qualsevol reclamació a les decisions preses per les direccions dels centres docents en l’elaboració dels horaris i l’adjudicació dels mòduls.
La reforma ja s’aplica aquest curs 2000-2021 en mode de ‘pilotatge’, sense un marc jurídic vigent tant per a l’organització curricular (75 % dels centres públics i 50 % dels concertats segons la inspecció educativa) com per al càlcul de les seves plantilles.
Però les mesures i les instruccions excepcionals COVID d’hibridesa i semipresencialitat d’aquest curs van en la línia contrària a la reforma i permeten diferents organitzacions curriculars, la realització de les pràctiques d’empresa al mateix centre educatiu o la disminució d’aquestes al mínim establert en el reial decret de cada titulació. Per tant queda invalidat aquest ‘pilotatge’ en no haver-hi indicadors fiables per avaluar-ne la implementació.
L’objecte de la norma es presenta com una “modificació de la distribució horària interna de l’alumnat que cursa els cicles formatius i un ajustament del currículum dels actuals cicles formatius”, però en realitat es tracta d’una autèntica reforma de l’FP amb afectacions sobre les plantilles i les atribucions docents, atès que s’articula un currículum únic d’FP generalitzant l’FP dual “a l’engròs” sense la prospectiva, la progressivitat, l’avaluació ni els recursos pertinents per aquesta modalitat, implantada des del 2013 i amb unes dades actuals de participació (prèvies a la pandèmia) del 4,4 % de l’alumnat de l’FP i de l’1% de l’empresa catalana.
Les orientacions rebudes el passat mes de maig als centres per la implementació en aquest curs per part de la Direcció General d’FP van generar confusió perquè obligaven al compliment d’una pressuposada ordre encara no publicada sense conèixer ni el text ni els continguts i obviant el tràmit d’informació pública i les aportacions, suggeriments, modificacions o impugnacions de la futura normativa.
L’ordre obvia intencionadament el destí de les hores que el professorat deixa d’impartir de cada mòdul, incloses la meitat de les hores d”’incorporació al món del treball” del mòdul FOL, i obre la porta a prescindir-ne sense la possibilitat de reclamar-ho legalment com va passar en l’anterior crisi econòmica.
CCOO d’Educació hem manifestat en reiterades ocasions la nostra oposició a la reforma curricular tant pel contingut com per les formes, abans i durant la situació de pandèmia.
FP no presencial
Albirem el perill de consolidar un model d’FP a distància al servei de l’empresa i no de les persones, incrementant l’oferta totalment segregada i possibilitant la “uberització” del professorat amb fórmules contractuals precàries.
Mentre s’intenta garantir el dret a l’educació mitjançant la presencialitat en l’actual pandèmia, Educació pretén consolidar un model d’educació a distància privat a l’engròs en benefici d’un conjunt d’empreses que en els darrers cinc anys s’han situat al capdavant d’aquesta modalitat, amb ràtios de noranta alumnes/docent tant per mòduls formatius com per tutories, que clarament segreguen l’alumnat per raons socioeconòmiques en tenir uns preus desorbitats, exclusivitat en l’oferta de disset titulacions i amb una escassedat de l’oferta pública de l’IOC estancada en els darrers anys tot i el creixement exponencial de la demanada i les necessitats d’aquesta modalitat:
http://gestio.ccoo.cat/noticia/232759/ccoo-critica-que-el-departament-deducacio-abandoni-i-estrenyi-els-recursos-de-la-formacio-professional-fp?id=232759#.X8AL1qpKiYU
Considerem imprescindible la regulació de l’FP no presencial per tal de revertir l’actual segregació de l’oferta i garantir places públiques per tot l’alumnat que necessiti cursar aquesta modalitat, amb garanties de negociació col·lectiva del seu professorat i les mateixes exigències de qualitat dels centres presencials.
CCOO hem sol·licitat una avaluació de la modalitat a distància de l’FP al Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu davant el creixement desmesurat dels darrers anys de l’oferta privada i la imminent regulació en aquesta Ordre.
Al mateix temps hem sol·licitat al Consell Escolar de Catalunya que se’ns facilités el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, mencionat en el redactat a consulta pública, sobre l’ordre, així com la viabilitat de regulació del model en una norma d’aquest rang.