CCOO de Catalunya recorda que els reptes econòmics i socials reclamen consensos forts i voluntat política més enllà del calendari electoral

Valoració de les dades de l’IPC de l’octubre del 2020

La darrera dada de l’IPC anual, amb una caiguda fins el -1,1 % anual, aprofundeix la tendència a la deflació de l’economia catalana en un context que esdevé preocupant. La contracció de l’economia catalana al tercer trimestre va ser del 9,1 %, hi pesa especialment la situació als serveis d’allotjament, transport, activitats artístiques, restauració i serveis d’oci. El descens històric del consum de les llars al segon trimestre (-26,3 %) i de la formació bruta de capital (-22,7 %) han millorat tan sols parcialment a l’estiu, en una temporada que ha estat fluixa, i ha situat l’ocupació un 4 % per sota de les dades del tercer trimestre del 2019. Si al principi de la crisi de la COVID-19 els preus queien per l’efecte de la davallada dels preus energètics, a partir de juny s’han traslladat també a la inflació subjacent, que no incorpora l’evolució d’aquests ni tampoc dels aliments sense elaborar. La inflació subjacent venia ja d’un escenari de moderació per la contenció en el consum privat i l’estancament dels salaris fins a l’any 2018. A partir d’aquesta data la millora significativa de l’SMI i l’assoliment dels objectius marcats a la negociació col·lectiva van permetre recuperar poder adquisitiu i reforçar l’estructura de demanda fins a la davallada per la COVID-19. En aquests moments, la contracció de les rendes i l’estalvi preventiu reforcen la tendència a la deflació, especialment quan una part important de la despesa es destina a uns lloguers amb preus inalterats i  a un increment significatiu del preu dels aliments bàsics. En aquest escenari, la prioritat rau en assolir consensos forts per definir i executar polítiques fiscals expansives que facilitin la recuperació de les rendes i inversions de futur en el nostre teixit productiu.

A Catalunya, l’IPC interanual és de -1,1 %, sis dècimes per sobre del mes passat (-0,5 %) i, se situa tres dècimes per sota de l’indicador estatal, que és de -0,8 %. És l’índex més baix registrat en tot el període de deflació (caiguda general del preus dels béns i serveis) que va començar a l’abril, fa ja set mesos.

De l’anàlisi de la composició de la cistella de productes podem destacar que els productes amb índexs més negatius i, per tant, més deflacionaris han estat el transport (-5,5 %), les comunicacions (-4,2 %) i l’ensenyament (-4,1 %). Quant als productes que incrementen el seu preu, podem destacar els aliments i begudes no alcohòliques, que, igual que el mes passat, s’encareixen  un 2,5 %. De la mateixa manera, el vestit i el calçat s’incrementa un 1,0 %. És important destacar que l’increment d’aquest tipus de productes bàsics té una especial afectació en la renda disponible de les llars, especialment d’aquelles que tenen menors ingressos, ja que han de dedicar una major proporció de la seva renda a adquirir aquests béns, dels quals no es pot prescindir.

Hem de fer notar que el descens de preus en el transport evidencia la seva dependència del petroli, la baixada continuada del preu del qual porta mesos influint en la caiguda del preu d’aquest conjunt de productes. D’altra banda, la reducció de preus en les comunicacions té a veure amb la baixada de preus en telefonia, en comparació a l’any passat.

Trobareu el comunicat de premsa complet en aquest enllaç.