Malgrat les contractacions realitzades, el personal al SEPE i a l’INSS continua essent insuficient per garantir l’eficàcia d’unes polítiques que suposen un avenç important però amb efectes diluïts per les retallades històriques
Malgrat les contractacions realitzades al SEPE-Servicio Público de Empleo Estatal (prop d’un 30% més en relació al personal que hi havia des de que va començar la crisi en la direcció provincial de Barcelona), als telèfons de CCOO de Catalunya continuen arribant queixes de persones que no han pogut accedir a les seves prestacions o no troben la manera de reclamar, donades les dificultats existents per contactar per telèfon o aconseguir una cita prèvia presencial. El dèficit estructural en personal públic i les retallades dels governs de la dreta continuen fent-se notar, tot i les recents contractacions, i limiten l’efecte positiu d’unes polítiques socials que suposen un gir copernicà en la nostra història recent. La recuperació de l’atenció presencial, els problemes amb la gestió de les dades facilitades per moltes empreses amb ERTO, i el increment de les demandes individuals, fruit de l’impacte de la crisi en el teixit productiu, introdueixen més tensió en l’administració pública. Es fa així manifesta la necessitat de més recursos per garantir la protecció de les persones i la reactivació de l’economia.
A Catalunya, el SEPE va passar de gestionar 155.897 prestacions contributives el març a 542.363 l’abril. A l’Estat es va passar de 974.051 a 3.444.891, amb una plantilla que els darrers 10 anys ha estat reduïda de 10.320 a 7.150 treballadors/es i un equipament informàtic amb més de 30 anys. L’esforç per part dels i les treballadores del SEPE i SOC (Servei Públic d’Ocupació de Catalunya) ha sigut extraordinari, però no s’ha pogut posar en valor pels problemes que ha suscitat la presentació i actualització permanent dels ERTOs per part de les empreses, amb una casuística que ha afectat amb força a treballadors especialment vulnerables com els que treballen a temps parcial o en el marc d’un contracte fix discontinu.
Per a CCOO de Catalunya, els dèficits detectats en la gestió de les polítiques socials, i especialment en el cas de les prestacions per desocupació i l’Ingrés Mínim Vital, requereixen mesures urgents a tots els nivells administratius:
-Posar-nos a l’alçada d’Europa comporta augmentar les ràtios de despesa social i de treballadors/es públics per habitant, el que no serà possible si no normalitzem també els ingressos fiscals (7 punts per sota de la mitjana europea).
-Els recursos europeus d’activació han d’incidir en la modernització, equipament i plantilla professional de les administracions públiques, per garantir la gestió d’unes bones polítiques socials, però que necessiten d’una corretja de transmissió eficient i han de ser accessibles i properes a la ciutadania.
-La gestió de les prestacions s’hagués millorat si a Catalunya s’hagués produït una col•laboració proactiva entre els equips del SEPE i el SOC. Tot i compartir oficines els i les treballadores i estar disposats, no han pogut defensar conjuntament un sol interès, el de les persones treballadores que viuen i treballen a Catalunya.
-Els problemes que s’han manifestat en la gestió de les prestacions contributives no es poden replicar en la gestió de les polítiques d’ocupació. Per evitar una pèrdua d’eficiència dels recursos mitjançant externalització, és necessària la contractació de personal també per part del SOC, i especialment de més estabilitat a la seva plantilla. El repte social d’una desocupació que els darrers 20 anys ha superat el 15% durant 8, requereix d’una inversió estructural per garantir realment el dret de les persones treballadores a una ocupació de qualitat i a una carrera professional continuada.